Resultats de la cerca

Fill d’un comerciant, es llicencià en dret a Barcelona el 1872, on ja d’estudiant s’havia relacionat amb les tertúlies que constituïren La Jove Catalunya Participà activament en el Centre de Lectura, el portaveu del qual dirigí, i collaborà a La Renaixença , Lo Gai Saber i La Illustració Catalana , entre moltes altres publicacions, a vegades amb pseudònims, com Lo Trobador de Salou i El Doctor Pésimo Escriví versos i teatre en castellà influït per Zorrilla  Wifredo , 1866 la lloa a favor de la Revolució de Setembre  La luz de la libertad , 1868, i, en collaboració amb Pitarra —…

Vida i obra Ingressà com a novici l’any 1684, i fou monjo profés el 1686, a l’abadia de Montserrat, després d’haver-se format a l’ Escolania  des del 1678 o el 1679 fins al 1684 Sembla que fou deixeble de Joan Cererols  i de Joan Garcia Continuà els seus estudis al monestir de San Martín de Madrid 1686-96 Fou mestre de capella i de l’Escolania de Montserrat en un període del 1697 al 1720, que alternà com a organista de San Benito del Real de Valladolid 1705-15 El 1722 fou nomenat prior d’Alcanyís La seva producció s’emmarca en l’evolució de l’obra de Cererols i contribuí a la consolidació del…

Provinent d’una nissaga de pelleters sorgida el 1792, els anys anteriors a la guerra civil de 1936-39 milità en la Federació de Joves Cristians de Catalunya , i el 1936 anà a Brusselles, on perfeccionà els seus coneixements professionals i es formà com a empresari Retornat a Vic el 1939, continuà el negoci familiar Colomer i Munmay SA, que modernitzà i n'inicià l’expansió internacional, tot orientant-lo envers l’exportació i establint fàbriques a Grècia, l’Iraq, el Brasil i altres països Fou membre de Foment del Treball i de l’Organització de les Nacions Unides per al…

Estudià filosofia i lletres a les universitats de Barcelona i de Madrid, on es llicencià en Filosofia i Lletres Després d’uns quants anys a l’ensenyament, dirigí durant quaranta anys Editorial Lumen, experiència que reflecteix en el seu llibre Confesiones de una editora poco mentirosa 2005 La seva obra de ficció, sempre protagonitzada per dones i des d’una òptica que hom ha qualificat de “consciència femenina”, és de to introspectiu Com a novellista, és autora de la trilogia formada per El mismo mar de todos los veranos 1978, El amor es un juego solitario 1979, premi Ciutat de Barcelona i…

Llicenciat en ciències econòmiques 1966, la seva professió com a exportador de productes illencs el portà a viatjar per tot el món, cosa que es reflecteix en la seva obra Des de la dècada de 1970, collaborà en diversos mitjans de comunicació, com IB3, Onda Cero i TVE, i treballà també com a professor universitari La seva obra narrativa comprèn una quarantena de títols i és destinada sobretot al públic juvenil S’inicià inspirant-se en les rondalles tradicionals, a les quals posteriorment afegí elements de la ciència-ficció, de la literatura fantàstica i mitològica i de la novella històrica Hom…

Doctor en dret 1968 i en ciències econòmiques 1975, ha estat professor a ESADE 1962-69, catedràtic a la Universitat de Palma, Mallorca 1981, i, en diversos períodes, professor a la Universitat de Barcelona, de la qual és catedràtic des del 1983 Director d’estudis del Centre d’Estudis de Planificació 1968, ha publicat la seva tesi doctoral Política econòmica de la Generalitat 1936-1939, en dos volums Evolució i formes de la producció industrial , 1970, i El sistema financer , 1979, La planificación económica 1973 i Introducció a l’economia 1977, a més de participar en alguns…

Estudià a l’Allgemeine Gewerbeschule de Basilea i posteriorment seguí cursos d’especialització sobre el món de la imatge Formà part del moviment de disseny gràfic conegut com Escola de Basilea El 1961 s’establí a Barcelona Cal considerar-lo el capdavanter de la introducció a Catalunya del racionalisme en el disseny, característic de l’escola suïssa Fou professor de disseny gràfic a l’escola Elisava de Barcelona 1962-66 i, més tard, a l’escola Eina, i des de l’any 1968 soci d’ADI-FAD, on formà part de la junta 1970-71 El 1978 fou membre fundador de l’ADP Associació de Dissenyadors…

Format a Barcelona, a l’acadèmia Trias i amb Modest Urgell Féu algunes obres dins un simbolisme místic Trànsit , 1896 basat en Guimerà i presentat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona d’aquell any, però aviat adoptà el seu característic to èpic i germanitzant Fantasia nietzcheana , 1901 i la seva exposició individual a la Sala Parés 1903 provocà controvèrsies El 1904 s’integrà a l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i l’any següent illustrà L’Atlàntida de Verdaguer, amb un estil voluptuós i èpic, en el qual s’evidenciaven certes influències japonitzants El 1906 tornà a exposar…

Fill de Josep Maria de Nadal i Vilardaga, que fou alcalde de Barcelona Es llicencià en dret, i estrenà teatre Maria , 1905 Fundador i president de la Juventud Monárquica, de tendència maurista, impulsà després la creació de la Federació Monàrquica Autonomista, per la qual fou elegit regidor de Barcelona 1921 Ingressà a la Lliga Regionalista i collaborà en el Diario de Barcelona , del qual fou redactor, La Veu de Catalunya , La Vanguardia , etc Secretari de Francesc Cambó 1930-36, fou també diputat a corts 1934, presidí la Lliga de Defensa Industrial de Barcelona i estigué…

Durant molt de temps el seu nom fou desconegut i li era aplicat el de Mestre de Guimerà pel retaule que hi pintà 1402-12 A part aquest retaule Museu Episcopal de Vic, pintà el de Cervera, la taula central del qual és al Museu d’Art de Catalunya La seva activitat es concentrà a Tarragona, Tàrrega 1421 i Montblanc 1432 El 1420 contractà el retaule de Sant Pere de Vinaixa Museu Diocesà de Tarragona, i el 1421 contractà el de Guardiola, dedicat a sant Miquel, segons model del que contractà el mateix any per a Verdú El dels sants Joans, contractat el 1432 per a Vinaixa, fou fet pel seu probable…