Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
castell de Sant Miquel

Castell de Sant Miquel (Castellterçol)
© C.I.C - Moià
Castell
Nom popular de l’antic castell de Castellterçol (Moianès), situat al S de la població, en un petit pujol al centre d’una vall.
El castell de Castellterçol, té dintre del perímetre de les seves velles muralles, plenes de sageteres probablement dels segles XIII i XIV, el cos ruïnós d’una antiga fortalesa medieval segle XII i un mas o antiga estada refet al segle XVI aprofitant els murs antics i les rampes d’accés de la part E del puig del castell Fa la impressió que és enclotat, però des d’allí es veu ben bé que era un lloc òptim, en les condicions guerreres medievals en la seva part W, més accessible, hom va excavar un fossat artificial a la penya Rebé el nom d’un noble de nom Terçol, que consta difunt el…
Oxford
Ciutat
Capital de l’Oxfordshire, Anglaterra, a la confluència del Cherwell amb el Tàmesi.
Gran centre de comunicacions, situat a igual distància dels ports de Bristol, Londres, Southampton i de Birmingham Hi ha fàbriques d’automòbils, de maquinària, d’aparells electrònics i de conserves, impremtes i editorials És bisbat anglicà A l’W de la ciutat vella hi ha el barri comercial i el castell normand a l’E, els edificis universitaris i les esglésies, envoltats d’un parc, més enllà del qual hi ha la ciutat nova A l’E del Cherwell, resideix més de la meitat de la població Al suburbi de Headington hi ha l’Oxford College of Technology La universitat, fundada al s XII,…
Wisconsin
Estat dels EUA, entre els llacs Michigan i Superior.
La capital és Madison Limita al N amb l’estat de Michigan i el llac Superior, al S amb el d’Illinois, a l’E amb el llac Michigan i a l’W amb Minnesota i Iowa Morfològicament hi tenen un predomini absolut les terres baixes l’altitud màxima és el Rib Hill 582 m El N és cobert d’antigues roques cristallines i metamòrfiques que pertanyen a l’escut canadenc, amb incidència de l’erosió glacial en el relleu, on ha format un gran nombre de cubetes El S, en canvi, forma part de les planes centrals sedimentàries, cobert de morenes, excepte el SW, a la Driftless Area Hidrogràficament, les…
Vaud
Divisió administrativa
Cantó del SW de Suïssa.
La capital és Lausana Comprèn l’extrem meridional de l’altiplà suís, o Mittelland, des de la riba nord del llac Léman fins a la riba del llac de Neuchâtel inclou també, a l’W, el vessant sud-oriental del Jura, i a l’E els Prealps massís de Lesl Diablerets, 3 246 m i l’alta vall de la Saar La població de llengua francesa i de confessió predominantment protestant assoleix una densitat superior a la mitjana del país 185,3 h/km 2 est 1994 i es concentra principalment a la riba del llac de Ginebra, on hi ha Lausana —que tota sola ja concentra el 31% de la població—, i també els nuclis de Montreux…
els Urals

Sector dels Urals
© Nadezhda Bolotina / Fotolia.com
Serralada
Sistema muntanyós que separa Europa i Àsia.
Constitueix com un cinyell estret el mot, d’origen turquès, significa ‘cinyell’ que s’estén entre les planures de Rússia i de la Sibèria Occidental, des de la mar de Kara, al N, fins a les estepes del Kazakhstan, al S, en una longitud d’uns 2000 km i amb una amplada de 40-60 km, que en algunes ocasions arriba als 100 km Els Urals són una antiga regió minera Contenen grans reserves de minerals ferro, coure, níquel, crom, alumini, platí, or, sals potàssiques, pedres precioses, asbest, etc Durant el Paleozoic inferior, i sobretot durant el Carbonífer mitjà, la regió sofrí dos processos de…
l’Alcora

Vista general de l’Alcora i del castell d’Alcalatén
Aureliano (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alcalatén, en la zona de transició cap a la Plana, estès en un territori més aviat pla, i en part quaternari.
Comprèn la conca baixa del riu de Llucena o riu de l’Alcora , en el curs del qual ha estat construït el pantà d’Alcora , amb una capacitat de 2200000 m 3 a l’W, inclou també un petit sector de la conca del Millars l’antic terme d’Araia, fins a la vora del pantà del Sitjar Els pasturatges són utilitzats tant pel bestiar local oví i cabrum com pels ramats transhumants de la muntanya de Terol que hi baixen a passar l’hivern Les terres de secà són dedicades a blat, oliveres, garrofers, ametllers i vinyes Les terres són explotades directament pels propietaris Les activitats…
els Abruços
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia, al vessant adriàtic.
El país interior, que forma part dels Apenins Centrals, és un formidable muntanyam calcari, afaiçonat pels fenòmens càrstics, i migpartit per fosses tectòniques i depressions sinclinals vall de l’Aterno, conca de Sulmona dominades a l’E pel Gran Sasso d’Itàlia 2914 m i la Maiella i, a l’W, pel mont Velino 2487 m La conca del Fucino , abans endorreica, desguassa per un emissari subterrani cap a la Tirrena Aquestes depressions són claps agrícoles de poblament excepcionalment disseminat a l’entorn de ciutats L’Aquila 69 233 h 1996, la capital regional Sulmana, encreuament de camins Arezzano A…
Gelderland

Vista aèria d’Arnhem, capital de Gelderland
© Corel
Divisió administrativa
Província dels Països Baixos.
La capital és Arnhem És limitada al SE per la RF d’Alemanya, al S per la província del Brabant Septentrional, a l’W per les d’Utrecht i Holanda Meridional, al N per la de Flevoland i al NE per la d’Overijssel Cal diferenciar-hi algunes petites regions naturals la Veluwe, de sòl sorrenc, el Graafschap, de terrenys entre sorrencs i argilosos, i l’IJsselstreek, el Lijmers i la Betuwe, enterament argilenques Gelderland és drenada pel Rin, l’IJssel i el Mosa Hi són freqüents les granges mixtes, d’explotació agrícola i ramadera Els conreus principals són els de sègol, civada, patates i fruita pomes…
Emília-Romanya
Vista del castell de Torrechiara, a Parma (Emília-Romanya)
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional que comprèn les províncies de Bolonya, Ferrara, Forlì-Cesena, Mòdena, Parma, Piacenza, Ravenna, Reggio de l’Emília i Rímini i és la fusió de les antigues regions de l’Emília i la Romanya.
La capital és Bolonya És situada al S del Po, limitada per la Llombardia i el Vèneto al N, pel Piemont a l’W, per la Toscana i les Marques al S i per la mar Adriàtica a l’E Morfològicament el territori és constituït pel vessant oriental dels Apenins toscans, al peu dels quals s’estén la plana alluvial del Po de Piacenza a l’Adriàtica Els Apenins s’estenen en direcció NW-SE, i l’altitud més important correspon al mont Cimone 2163 m Els rius de la part occidental de la regió són cabalosos, i desguassen al Po uns altres Lamove, Renco desguassen directament a la mar El clima és subcontinental…
angina de pit
Patologia humana
Síndrome caracteritzada per dolor o constricció a la regió anterior del tòrax, en general en forma de crisis breus, que a vegades van acompanyades d’angoixa i de sensació de mort imminent.
L’any 1768, el metge anglès W Heberden en féu la millor descripció El dolor comença a nivell de la part mitjana o inferior de l’estèrnum i s’estén simètricament a dreta i esquerra Pot també pujar fins al coll i les mandíbules, estendre's a tots dos braços o a un de sol generalment l’esquerre, i a les vèrtebres dorsals Apareix en relació amb els esforços físics i les emocions Quan la crisi es presenta mentre l’individu deambula, té relació amb l’esforç de la deambulació, la distància, la velocitat, àdhuc el fred i el vent La crisi obliga l’individu a parar-se, i llavors aquesta desapareix…