Resultats de la cerca
Es mostren 6483 resultats
Sant Martí de Campelles
Art romànic
Situació Un fragment de mur en el qual hom pot veure encara elements romànics M Pagès L’església de Sant Martí de Campelles es troba situada al centre de la població, on s’arriba per una carretera que surt a mà esquerra de la N-152, abans d’entrar a Ribes de Freser, prop de l’estació Mapa 255M781 Situació 31TDG290831 APF-JAA Història El lloc de Campelles apareix documentat a partir de l’any 918 en una venda que Gamisà i la seva dona Virgília feren a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, d’una casa amb cort i horta en el “ locum que dicitur Engelados … infines de Ville…
La roba del nadó
La roba del nadó ha de proporcionar-li l’abric necessari per a mantenir el cos a la temperatura adequada Els mecanismes de regulació de la temperatura corporal encara són poc madurs en el nadó, raó per la qual les temperatures ambientals externes poden modificar les del seu organisme Per a evitar-ho, cal vestir l’infant amb la roba més adequada en relació a la temperatura ambiental S’ha d’evitar especialment que porti massa roba, ja que podria fer-lo suar en excés i, per tant, que el seu organisme perdés líquids En ple estiu, n’hi haurà prou, doncs, amb una camisa fina de fil a l’hivern se l’…
Basílica de Bell-lloc d’Aro (Santa Cristina d’Aro)
Basament de l’absis de l’antiga església romànica, encerclat per les restes d’una capella cilíndrica d’època visigòtica ECSA - E Pablo L’anàlisi de l’església de Santa Maria de Bell-lloc d’Aro Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, en ocasió de la seva restauració i les excavacions realitzades en els costats nord i de ponent del temple han permès conèixer l’evolució complexa i continuada de l’edifici i del lloc com a continuïtat humana d’utilització des de temps romans tardans fins a l’època romànica L’edifici religiós d’època medieval s’establí sobre les restes d’una villa romana tardana que ha…
Sant Joan de Pladecorts
L’església de Sant Joan de Pladecorts
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, a la vall mitjana del Tec, entre Ceret i el Voló, estès a banda i banda del riu, des del puig Sanglí (209 m alt) a la zona de contacte amb els Aspres rossellonesos (el torrent de Vallmanya, afluent, per l’esquerra, del Tec és el límit septentrional), fins a la plana al·luvial a l’esquerra del riu, que centra el poble de Vilargell.
El terme és drenat, encara, per la riera de Vivers L’esmentat sector septentrional és boscat La superfície agrícola és de 797 ha, dedicades al conreu d’arbres fruiters 127 ha, 68 de cirerers, 52 de presseguers i 6 d’albercoquers, hortalisses 9 ha, enciams i vinya 413 ha, de les quals 296 produeixen vi amb denominació d’origen controlat La ramaderia és important hi ha 1 137 caps de bestiar oví i 19 de cabrum L’activitat industrial se centra en la fabricació d’embalatges i de teules El poble 892 h agl 1982 100 m alt és situat a l’esquerra del Tec, vora la confluència amb la riera de Vivers, al…
plana del Rin
Fossa tectònica recorreguda pel Rin entre Basilea i Bingen.
Té uns 300 km de llarg per uns 45 d’ample, encarada al N, entre el Jura a migdia i el massís esquistós renà al N A dreta i esquerra s’aixequen les restes hercinianes —Selva Negra i Odenwald, per una part, i Vosges i Hardt per l’altra— entre les quals tingué lloc l’esfondrament iniciat ja a l’Oligocè El Rin n'és l’eix, potent, que passa de 1 000 m 3 /s a Basilea fins a 1 500 gràcies al Neckar i al Main El fons d’aquesta fossa és un sistema de terrasses sobre materials terciaris fèrtils que potencien una agricultura no pas migrada —tabac i vinyes, sobretot— Però és, a més, un antic camí de pas…
Santa Magdalena de Polpís

Vista de Santa Magdalena de Polpís
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la vall de la rambla d’Alcalà (dita també barranc de Polpís), dominada a llevant per la serra d’Irta (on s’aixecava l’antic castell de Polpís) i a ponent per les talaies d’Alcalà, de les quals baixa el barranc de les Talaies o del Mas, que aflueix a la rambla d’Alcalà, aigua avall del poble.
La vall és aprofitada pel camí tradicional de Barcelona a València carretera, autopista i ferrocarril El territori improductiu, al sector muntanyós, ocupa 2450 ha bosc i matollar De les 2350 ha censades com a secà només són conreades poc més de la meitat, dedicades sobretot a garrofers i oliveres, substituïts progressivament per ametllers Hi ha granges avicultura El 28,5% de la població activa treballa en la indústria, el 25,8% en els serveis, el 22,8% en l’agricultura i el 20% en la construcció Aquesta diversitat és deguda a la proximitat de Benicarló i Peníscola Així i tot, la població, que…
Daimús
Daimús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la costa, a la plana al·luvial (pla de la Llacuna) del sud de la desembocadura del riu d’Alcoi, el qual desembocava antigament dins el terme.
Un cordó litoral separa la platja de Daimús , baixa i arenosa, d’una àrea de marjals en gran part i dessecada, que havia estat aprofitada per a arrossars, on encara hi ha pasturatges i on és tradicional el conreu del vímet i de la canyamel El regadiu ocupa gairebé tot el terme aprofita en gran part l’aigua de la séquia comuna de Gandia a través de la séquia de Daimús els principals conreus són els tarongers, les hortalisses especialment cebes i tomàquets primerencs, en part destinats a l’exportació El turisme, subsidiari de la veïna platja de Gandia, ha pres darrerament importància al sector…
Brno
Vista de la catedral de Sant Pere i Sant Pau, a Brno
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del kraj de Moràvia Meridional, a Moràvia, Txèquia, a la confluència dels rius Svratka i Svitava.
Dominada per la fortalesa de Špilberg, és situada en una conca terciària coberta de loess És un centre agrícola i comercial on la indústria tèxtil té tradició des del segle XVIII, i un nucli industrial indústries de maquinària, químiques, tèxtils, fàbrica d’armes, instruments musicals, amb diversos centres d’ensenyament superior Universitat JE Purkyné, Universitat d’agricultura, fundada el 1919, Universitat tècnica de Brno, fundada el 1899, Universitat de Veterinària, fundada el 1899 i, a més, conservatori de música És un nus ferroviari i de carreteres i té aeroport Entre els seus monuments…
driopitec
Paleontologia
Gènere d’hominoide europeu (Dryopithecus sp), descrit per primera vegada a la localitat francesa de Saint-Gaudens a partir d’una mandíbula.
Posteriorment es multiplicaren les troballes les més abundants foren les realitzades pel professor Miquel Crusafont a diverses localitats de la depressió del Vallès-Penedès Malgrat això, fins els anys vuitanta, el coneixement que es tenia d’aquest grup de primats es reduïa a fragments dentals i cranials Finalment, l’any 1995 es descobrí al jaciment de Can Llobateres un esquelet molt complet d’un individu mascle de l’espècie Dryopithecus laietanus , que relaciona aquesta forma amb altres hominoides eurasiàtics, com l' Ouranopithecus i el Sivapithecus Una reconstrucció tridimensional del crani…
lonsdaleïta
Química
Carboni pur cristal·litzat en el sistema hexagonal.
És una forma poc usual del diamant que es trobà per primer cop l’any 1967 en les restes del meteorit Canyon Diablo, a Arizona, i que posteriorment ha estat trobat en altres meteorits, però sempre en forma de cristalls microscòpics Es postula que la seva formació té lloc en el moment de l’impacte contra la Terra dels meteorits que contenen grafit quan l’energia i la calor de l’impacte són prou alts per a transformar el grafit en diamant mantenint parcialment l’estructura hexagonal característica del grafit Té un pes específic entre 3,2 i 3,3, i se li ha mesurat una duresa en l’escala de Mohs…