L’estudi dels artròpodes fòssils s’ha concentrat, al nostre país, en alguns dels grups principals, de manera que el tractament que en donarem ací reflecteix més aviat el grau d’estudi emprès que no l’abundància real del grup en el nostre registre fòssil.
Exemplars fossilitzats de concostracis (a dalt), procedents del Paleozoic de Mallorca, i d’una aranya (a baix), trobada a la Cabrua (Pallars).
Jordi Vidal / Feliu Calafat-Bartomeu Saez; Xavier Martínez
Entre els crustacis, no farem un tractament a fons dels concostracis que, no obstant això, són abundants, associats a la paleofauna lacustre o a restes vegetals. Es coneixen des del Devonià inferior i són molt abundants al Carbonífer. Es presenten com petites llentilles de 2 a 4 mm, ovalades o lleugerament triangulars, que no són sinó les dues valves, a les quals hom pot apreciar línies de creixement. A la península Ibèrica es coneixen al Permià de la zona de Guadalajara i a les argiles del Triàsic subbètic de Jaén, i al nostre país han estat estudiats, concretament, al Bundsanstein.
Pel que fa als aràcnids, cal dir que no són abundants al nostre registre fòssil, i que el seu estudi, portat a terme en centres de recerca estrangers, no ens permet de fer-ne un tractament extensiu, ara com ara.