Resultats de la cerca

Metge odontòleg, conreà la fotografia des de molt jove Lleidatà d’adopció, fou soci fundador del Centre Excursionista de Lleida segona època amb el seu germà Jordi, i president de la secció d’esquí Ajuntà la seva condició d’excursionista —i sovint també d’aviador— amb la de fotògraf Amb el seu germà Jordi, creà l’Arxiu Sirera Jené, que recull les seves experiències fotogràfiques centrades en la fotografia aèria i botànica 1930-50 Intervingué en la illustració de llibres geogràfics i de guies En estreta collaboració amb Josep Vallverdú, feu la sèrie de llibres Catalunya visió 1968-74 i el…

Vida i obra Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1932 Deixeble de Carles Riba fou professor de llatí a la Universitat Autònoma 1934-39 i catedràtic incorporat a l’institut-escola Ausiàs Marc 1935-39 El 1939, després de la guerra, fou traslladat a l’institut de Ferrol i després a Santiago de Compostella i a Castelló de la Plana El 1944 s’incorporà a l’institut de Reus, però fins el 1961 no aconseguí de tornar com a catedràtic a Barcelona, al Jaume Balmes Fou professor de llatí a la Universitat de Barcelona 1964-66, i quan fou creada la nova Universitat Autònoma, a…

Vida i obra Germà del poeta Marià Antoni Togores , fou novè comte d’Aiamans i baró de Lloseta Estudià al Collegi de Nobles de Sant Pau, de València, i a Madrid i Barcelona El 1780 començà la carrera militar el 1810 hi assolí el grau de brigadier Intervingué a l’Empordà en la Gran Guerra contra França 1793-95, i el 1812 es traslladà, des de Mallorca, a la península amb les tropes expedicionàries que lluitaren al País Valencià i a Múrcia  Era president de la Junta de Defensa de les Illes Balears i vocal de la Junta Central Suprema, i formà part de la comissió encarregada de…

Situació Tomba descoberta i excavada el 1962 i arrasada el 1980 Arxiu del Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Aquesta necròpoli, avui desapareguda, es trobava en un tossal allargassat situat a menys d’1 km al sud-est de Golmés, al nord de la carretera local que comunica aquella població amb Vilanova de Bellpuig Mapa 33-15 389 Situació 31TCG288108 Necròpoli L’any 1962, en ésser tallat el costat occidental del tossal per a fer-hi un camp de conreu, es posà al descobert de manera fortuïta una tomba de tipus banyera o d’extrems arrodonits, excavada a la roca sorrenca, la qual…

Fill d’ Enric Claudi Girbal  i germà del també escriptor Ferran Girbal , restà orfe a quinze anys, i per aquest motiu hagué de viure els primers anys de la seva joventut fora de Catalunya, on començà escrivint a la premsa valenciana i castellana El Ateneo i La Revista d’Alacant, Las Provincias de València i El Adelanto de Salamanca Retornat a Catalunya, collaborà especialment a La Renaixença , La Ilustració Catalana i el Cu-cut , del qual fou director El 1901 s’incorporà a la redacció de La Veu de Catalunya Oposat a la normativa fabriana, escriví a partir d’un criteri ortogràfic personal S’…

La seva família es traslladà a Barcelona el 1936, on es llicencià en dret carrera que no ha exercit Ha collaborat com a crític d’art a Destino , La Vanguardia , Revista , Cuadernos de Arquitectura , etc, de Barcelona, i a Nous Horitzons de Mèxic Ha participat en l’organització d’exposicions del Collegi d’Arquitectes de Catalunya i Balears i fou cap de redacció de l’Editorial Espasa-Calpe i director del Gran Larousse Català Com a especialista en art és autor de llibres que comprenen des de monografies fins a estudis de temàtica molt variada dins dels quals destaquen especialment els dedicats a…

Vida Rebé estudis eclesiàstics a València, i es formà musicalment a les ciutats de València, Madrid i París Conegut bàsicament per la seva faceta investigadora i musicològica, entre els seus treballs cal destacar Organistas valencianos de los siglos XVII y XVIII 1962, La música en Valencia durante el siglo XVII 1966 i Ambrosio Cotes su paso por la catedral valentina 1971 També es dedicà a l’edició d’obres d’altres autors, com les composicions de Joan Baptista Comes i Rafael Anglès i Ambrosio Cotes i les obres vocals de Joan Baptista Cabanilles Obras vocales de Juan Bta Cabanilles , 1971…

En el període 1773-80 ocupà durant dos anys el càrrec d’organista de l’església de Sant Felip Neri i durant cinc del Reial Monestir de les Jerònimes Sant Maties, ambdós a Barcelona El 1778 oposità a la plaça d’organista de la catedral de Tarragona Finalment, el 1781 guanyà per oposició la plaça d’organista de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, que ocupà fins a la seva mort, el 1821 A la Ciutat Comtal gaudí d’una bona reputació i tingué cura de la formació de diversos alumnes distingits, entre els quals Pau Poch De les seves composicions —els manuscrits es conserven a la…

Aprengué del seu pare la ciència de la medicina i l’exercí a la seva ciutat i en molts altres indrets del món grec adquirí una fama extraordinària i deixà una brillant escola de seguidors i de deixebles Fou el primer que separà la ciència de la religió, però tingué uns notables precedents l’escola sicilianopitagòrica amb Alcmèon de Crotona, l’escola atomista de Demòcrit i d’altres individualitats com Eurifont de Cnidos que rivalitzaren amb els metges de Cos Pel que fa a les obres que li són atribuïdes, el Corpus Hippocraticum 440-350 aC, cal assenyalar que no n'hi ha cap que porti la seva…

Fins el 1936 s’editaren vuit volums que contenien la informació de les activitats acadèmiques, memòries d’excavacions amb profusió d’illustracions i nombrosos estudis monogràfics També s’hi exposaven la proposta de formació de la Biblioteca de Catalunya, un pla de publicacions dels clàssics de la literatura catalana medieval Ramon Llull, Ausiàs Marc, l’edició de la Biblia en català i la recuperació d’arxius institucionals, com el de la Batllia General El contingut s’estructurà en seccions arqueològica, històrica, jurídica i literària A la primera s’hi trobava el resultat de les recerques de…