Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
Concròs
Coma de la vall de Camprodon, al municipi de Setcases (Ripollès), que forma a la seva capçalera el circ de Concròs
, entre el puig de la Llosa i roca Colom, al centre del qual hi ha els estanyols de Concròs
.
El torrent de Concròs forma la ribera de Carboner, afluent, per l’esquerra, del Ter
extensió de morfema
Lingüística i sociolingüística
Separació d’un mot d’una de les seves parts integrants, que origina un fals morfema, el qual dóna origen a altres mots.
Per exemple, -ter és un fals sufix procedent de mots com sabater o fuster i produeix vinater
Les fàbriques de riu
Resclosa d'El Pasteral en el riu Ter L'energia hidràulica al servei de la indústria cotonera
la Mambla
Colònia industrial
Colònia industrial del municipi d’Orís (Osona), construïda al final del s XIX.
Pren el nom d’una antiga masia situada a la dreta del Ter i testimoniada ja al s XII
Sant Julià del Llor i Bonmatí

Detall d’una plaça a Bonmatí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, situat al N de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi d’Amer, del qual formà part fins el 1983, any en què els dos agregats se n'independitzaren El Ter configura el límit ponentí amb la Cellera de Ter, el meridional amb Anglès i el de llevant amb Bescanó aquest darrer, de la comarca del Gironès limita també a llevant amb els termes de Sant Gregori i de Sant Martí de Llémena, ambdós del Gironès Comprèn els pobles de Bonmatí, cap de municipi, i Sant Julià del Llor Hi arriba la carretera N-141 de Girona a Anglès Del poble surten dues carreteres, una que mena a Sant Martí de Llémena i que enllaça…
Sagnari
Vila del Ripollès, que a l’època del repoblament Guifré I i Guniedilda concediren al monestir de Sant Joan de les Abadesses (887).
L’any 913 ja tenia set masos dins la seva demarcació No es conserva el nom radicava a l’esquerra del Ter, sota la serra de Costallisa
el Freser

El Freser, al seu pas per Ribes de Freser
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Ter a Ripoll.
Neix a la coma de Fresers, entre el puig de Bastiments i el de l’Infern, a 2 400 m d’altitud Recull les aigües de l’alta aresta pirinenca, amb el Puigmal 2 913 m Passa per Queralbs, on recull les aigües de la vall de Núria, per Ribes, on rep el Rigard, procedent de la collada de Toses, i el Segadell, procedent de Pardines a Campdevànol rep encara el Merdàs, procedent del coll de Merolla Té un cabal de l’ordre de 4 m 3 /s de mitjana a Ripoll i un règim nivopluvial, amb aigües baixes de gener, a causa de la retenció nival, i de setembre, per l’eixut estiuenc, i dos màxims d’aigües altes, el de…
Agrupació Esportiva Cultural de Sarrià de Dalt
Handbol
Club d’handbol de Sarrià de Ter.
Fou fundat el 1956 per un grup de residents de Sarrià de Dalt i conegut amb les sigles ADC Fitxà jugadors vinguts sobretot de Girona, entre els quals cal destacar el pivot Joan Bouzas, que esdevingué un referent al final dels anys cinquanta El 1962 es construí un complex esportiu i es crearen les seccions de botxes, escacs i teatre L’època de millor joc fou al final de la dècada dels seixanta El 1976 es fusionà amb el Grup Esportiu Nostra Senyora de Montserrat, de Sarrià de Baix, i crearen la Unió Esportiva Sarrià
Morenç
Coma de la vall de Camprodon, als Pirineus axials, a l’extrem septentrional del Ripollès (Setcases).
El circ o la coma estricta de Morenç correspon a la vall de la riera de Morenç , prolongat al SW pel circ d'Ulldeter, capçalera extrema del Ter
Rama

L’antic casal de Rama, substituït a la fi del segle XIX per un petit palau versallesc
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Ripoll (Ripollès), fins el 1970, del de la Parròquia de Ripoll.
És situat a la dreta del Ter, aigua amunt de la vila, al voltant de l’ hostal de Rama i de la masia dita la Torre de Rama
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina