Resultats de la cerca
Es mostren 528 resultats
Casa forta o el Senyor o castell de Finestres (Viacamp)
Art romànic
Situació Petita fortalesa de planta rectangular, de la qual es conserva només el pis inferior ECSA - J Bolòs Aquest edifici es troba damunt el turó que domina l’actual despoblat de Finestres des de tramuntana Mapa 32-12 289 Situació 31TCG028535 Hi podem anar des d’Estanya, en direcció a Casserres Poc abans d’arribar a aquesta població surt a mà dreta una pista que baixa fins als camps del Prat, davalla pel costat del torrent del Reguer i travessa el pont de Penavera En un trencall que trobem poc després, cal seguir el camí de la dreta fins al poble de Finestres La casa forta és situada al cim…
el Pedregal

Finestres geminades, procedents del monestir del Pedregal, a la façana de migdia de l’ermita de la Mare de Déu de la Llet de Talladell
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari i antiga abadia cistercenca femenina ( Santa Maria del Pedregal
), filial de la de Vallbona de les Monges, situat al municipi de Tàrrega (Urgell), a l’E de la ciutat, dins l’antic terme del Talladell.
L’abadia fou fundada vers el 1176 per la família Anglesola amb l’establiment d’una comunitat de monges procedents de Vallbona Les donacions foren nombroses durant tot el segle XIII i àdhuc es construí un alberg annex al monestir que acollí caminants i pelegrins de pas per l’antic camí ral Tingué força vitalitat una abadessa i 12 monges fins al s XIV, que inicià la decadència El 1589 l’abat de Poblet li uní el monestir de Vallsanta Guimerà S'extingí el 1604, quan l’abat del Císter ordenà la fusió del Pedregal amb la casa de Sant Hilari de Lleida La rovinada de Santa Tecla 1874 acabà gairebé…
Castell de Comabella (Sant Guim de la Plana)
Art romànic
Segurament el primer esment del castell o la fortificació de Comabella és de l’any 1064, en què Ramon, fill de Miró, i la seva muller van donar al seu vassall Ermengol Bernat l’alou que tenien al comtat d’Urgell, al lloc de Comabella, amb la vuitena part de la torre que hi havia i el delme L’any 1069 Ermengol Bernat donà al seu parent Berenguer Ramon i a la seva esposa Rialena tot el que tenia a Comabella, amb la vuitena part de la torre i el delme A la darreria del segle XII, el 1174, Pere Sanç de Llobera i el seu fill Pere empenyoraren a Elisenda “ ipsum castrum de Comabella ”, amb totes…
Castell de Rubió
Art romànic
Situació Restes de la fortalesa encimbellades en un tossal, prop de l’església de Santa Maria ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell, encimbellades dalt d’una serra, senyoregen conjuntament amb l’església, edificada al seu peu, les poques cases que constitueixen el nucli de Rubió, arredossades entre tots dos edificis Mapa 35-15391 Situació 31TCG812116 S’accedeix a Rubió a través de la carretera que uneix Calaf amb la N-II, prop de Jorba Just al quilòmetre 55 hi ha el brancal que mena a Rubió 6 km aproximadament El castell es troba actualment dins el jardí privat d’una casa FJM-…
Associació Cultural i Esportiva Anem de Bòlit
Altres esports de pilota o bola
Associació de dones d’Anglesola que juguen al bòlit, un dels jocs tradicionals més representatius de la vila.
Creada el 2010, les seves integrants han estat molt actives en la promoció del joc del bòlit i de les bitlles Participen en jornades i intercanvis a Catalunya i amb altres regions europees que també practiquen aquest joc
Castell de Vilamajor d’Agramunt (Cabanabona)
Art romànic
Situació Esvelta torre del castell, recentment alliberada de construccions annexes i restaurada ECSA - JA Adell Del castell, en resta una torre situada al mig de la població de Vilamajor, que és a l’extrem dels altiplans que s’estenen al sud de la vall del Llobregós Mapa 34-13329 Situació 31TCG523336 Des de la carretera que va de Cervera a Ponts, trobarem a mà esquerra una carretera senyalitzada que porta fins al poble JBM Història La primera notícia documental que tenim d’aquest castell data del 24 d’agost de 1084 Aquest dia Bernat Senmir donà a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell…
Pere Oller
Figura orant procedent de l’Hospital de Sant Sever de Barcelona i atribuïda a Pere Oller
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Ciutadà de Girona Format al taller de l’obra del cor de la seu de Barcelona, dirigida per Pere Sanglada 1394-99 Hom li atribueix diverses obres a Girona i a la seva regió una clau de volta amb la representació de Sant Mateu i un àngel procedent de la capella de la Pia Almoina Girona, Museu Provincial, el sepulcre del bisbe Berenguer d’Anglesola mort el 1408 a la seu de Girona, la làpida del sepulcre de Pere de Roura mort el 1413 a Sant Vicenç de Besalú Al principi del 1417 Alfons el Magnànim li encarregà el sepulcre del seu pare Ferran d’Antequera a Poblet, algun dels fragments…
Guillem de Cervera
Història
Conseller reial.
Senyor de Juneda i Castelldans Guillem IV de Cervera , fill de Guillem de Cervera i de Berenguera d’Anglesola Empenyorà a Poblet les honors de Verdú i de Preixana 1203 per a la preparació de la quarta croada a Terra Santa Fou marmessor del testament del comte d’Urgell Ermengol VIII, i contragué matrimoni 1212 amb la vídua d’aquest, Elvira de Subirats esdevingué, així, padrastre d’Aurembiaix, per la qual cosa hagué d’intervenir en les qüestions derivades del casament d’aquesta amb Álvaro Pérez i de llur separació, així com les causades per la pretensió de Guerau de Cabrera al…
Térmens
Sector de la vila de Térmens, amb el carrer de l’Estació, en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Térmens, d’una extensió de 27,54 km 2 , és al S de la comarca, al límit amb el Segrià i el Pla d’Urgell, a l’esquerra del Segre, riu que fa de termenal al NW amb els municipis de Balaguer i Menàrguens El terme confronta, a més, amb el de Vallfogona de Balaguer al NE i a llevant, més enllà del camí dels Arcs a Vallfogona al SE confronta amb Bellvís Pla d’Urgell, en part pel curs del Riu Corb, però enclou, també, un petit sector a l’esquerra d’aquest riu i al SW limita amb Vilanova de la Barca Segrià, en part per la Sèquia Nova L’important canal de FECSA,…
Dalmau de Rocabertí i Ferrandis d’Híxar
Història
Vescomte de Rocabertí (Dalmau VIII).
Fill i successor del vescomte Jofre VI En heretar el vescomtat era menor d’edat, motiu pel qual estigué un temps sota la tutela de la seva àvia Esclarmunda de Fenollet Assistí a la Cort de Barcelona del 1413 i fou conseller del rei Ferran I En canvi de la renúncia als seus drets sobre el comtat d’Empúries, provinents del matrimoni de la seva tia Joana de Rocabertí amb el comte Pere II d’Empúries, Alfons IV li donà 1416 la baronia empordanesa de Verges amb Tallada i Bellcaire, la vila rossellonesa de Vinçà i el castell de Requesens Malgrat representar a les corts la facció nobiliària contrària…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina