Castell de Rubió

Situació

Restes de la fortalesa encimbellades en un tossal, prop de l’església de Santa Maria.

ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán

Les ruïnes del castell, encimbellades dalt d’una serra, senyoregen conjuntament amb l’església, edificada al seu peu, les poques cases que constitueixen el nucli de Rubió, arredossades entre tots dos edificis.

Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCG812116.

S’accedeix a Rubió a través de la carretera que uneix Calaf amb la N-II, prop de Jorba. Just al quilòmetre 55 hi ha el brancal que mena a Rubió (6 km aproximadament). El castell es troba actualment dins el jardí privat d’una casa. (FJM-AMB)

Història

La primera notícia documental del terme de Rubió és de l’any 1069, quan en l’escriptura de venda que fa el bisbe d’Osona Guillem de Balsareny (1046-76) als comtes de Barcelona del castell de Copons s’esmenta com un dels límits de la fortalesa venuda. Aquest mateix any ja apareix el castell de Rubió com una de les afrontacions en una carta de donació d’un alou situat en el terme de la fortalesa de Miralles.

Al segle XII trobem documentada una família cognominada Rubió vinculada a la castlania de l’esmentat castell. El 1198 el senyorejava Bertran de Rubió. Aquest era fill de Berenguer d’Ollers, tal com consta en un document de concòrdia fet entre ell i el monestir de Santes Creus arran de l’honor de Rubió, que el seu pare havia venut al monestir l’any 1171. Com a testimoni d’aquest acte apareix un altre membre d’aquesta nissaga anomenat Bernat, el qual s’intitula germà de Bertran. Altres components d’aquesta família són documentats al final del segle XII, per bé que no vinculats amb la fortalesa de Rubió.

Desconeixem, ara per ara, les vicissituds històriques que passà aquest castell al llarg del segle XIII, i quin fou el mecanisme de transmissió vers la família Castellolí, la qual el senyorejava el 1317. Segons el fogatjament del 1358 la fortalesa de Rubió pertanyia a Gombau d’Anglesola, com a successor de Berenguer de Castellolí. El 1365 aquest lloc havia passat a poder de Francesca de Timor, filla de Pere de Timor, tal com consta en el fogatge de 1365-70. Aquesta Francesca estigué casada primer amb Berenguer de Boixadors i en segones núpcies amb Guillem d’Anglesola. El 1380 Bernat Boixadors, fill de Francesca, va comprar al rei Pere III la jurisdicció de Rubió. Els Boixadors, comtes de Savallà i de Peralada, mantingueren el seu domini sobre Rubió fins ben entrat el segle XVIII. (EPF)

Castell

Del castell, avui en estat totalment ruïnós, només en resten uns fragments corresponents a una torre circular (la meitat del perímetre fins a l’alçada de la primera volta), i un seguit de murs esgallats que en delimiten el contorn.

Tenint en compte la migradesa de les restes subsistents, potser és agosarat voler-ne establir una datació; amb tot, si ens atenim a l’esborradissa estructura i l’aparell de la torre (blocs irregulars i poc més que desbastats), aquesta podria haver estat alçada durant el segle XI. Els murs perimetrals, en canvi, més voluminosos i ben treballats, ja indiquen una ampliació del castell, realitzada segurament entre els segles XII i XIII o potser, fins i tot, més tard. (FJM-AMB)

Bibliografia

  • Monsalvatje, 1889-1915, XIX, pàg. 309
  • Mas, 1906-21, X, pàg. 87
  • Miquel i Rossell, 1945-47, I, pàgs. 209, 305
  • Udina, 1947, docs. 154, 358
  • Iglésies, 1962, pàg. 81
  • Pons i Gurí, XXX, 1964-65, pàgs. 450, 489
  • Fort i Cogul, 1972, pàg. 66
  • Els castells catalans, V, 1976, pàgs. 366-374
  • Martí i Figueres, 5, 1982, pàg. 424
  • Buron, 1989, pàg. 58