Situació
Petita fortalesa de planta rectangular, de la qual es conserva només el pis inferior.
ECSA - J. Bolòs
Aquest edifici es troba damunt el turó que domina l’actual despoblat de Finestres des de tramuntana.
Mapa: 32-12 (289). Situació: 31TCG028535.
Hi podem anar des d’Estanya, en direcció a Casserres. Poc abans d’arribar a aquesta població surt a mà dreta una pista que baixa fins als camps del Prat, davalla pel costat del torrent del Reguer i travessa el pont de Penavera. En un trencall que trobem poc després, cal seguir el camí de la dreta fins al poble de Finestres. La casa forta és situada al cim del turó que hi ha al costat del poble. Hi podem pujar en pocs minuts per un camí vell. Un altre possible itinerari és arribar al Prat des dels Roials d’Estopanyà, per la pista que surt a l’entrada d’aquest poble. (JBP-JBM)
Història
Un instrument del 1068 consigna que aquest castell era ja en mans d’Arnau Mir de Tost “per voluntat de Déu, que Éll li havia donat dels sarraïns, i per aprisió”. Aquesta conquesta d’Arnau Mir de Tost deu datar com a mínim dels anys cinquanta perquè ja el 1056 aquest senyor d’Àger concedí a Sant Pere els delmes dels dominis senyorials que posseïa al terme de Finestres. Poc després, el 1059, Arnau i la seva muller Arsenda concediren a la canònica d’Àger les esglésies de Finestres i dues parellades d’alou amb una vinya. Finalment, Arnau Mir i Arsenda, el 1068, donaren el castell de Finestres a Sant Pere d’Àger de tal manera que mentre visquessin el retindrien, reconeixent l’alt domini de la canònica d’Àger; en realitat aquesta clàusula va ésser aplicada per llurs hereus, els vescomtes de Cabrera-Àger, de manera que aquests ho tingueren pel monestir d’Àger gairebé en ple domini.
Els vescomtes d’Àger, mitjançant convinença feta amb Ermengol IV d’Urgell l’any 1074, s’asseguraren la propietat alodial de Finestres. El 1092, Guerau II Ponç donà a la seva muller Estefania el castell de Finestres com a part de la dècima. Aquest mateix vescomte l’any 1129 el va lliurar en feu a Arnau Pere de Girbeta, amb les seves rendes, i el 1131 va convenir amb Pere Oliver i el seu germà Ramon que el tinguessin per ell respectant, però, l’alt domini de l’abat de Sant Pere ja que, pocs mesos abans, l’havia restituït a l’abadia i en compensació havia afegit la coromina del Coll. L’any 1187 Ponç de Cabrera posà el castell de Finestres sota la constitució de Pau i Treva d’Ermengol VIII d’Urgell, i en l’àrea de la moneda d’Agramunt. En la guerra encetada contra el vescomte d’Àger, Ermengol VIII d’Urgell cedí a Alfons el Cast la futura conquesta de Finestres (1191). Tanmateix, poc després el rei i els vescomtes d’Àger van fer les paus i Finestres continuà formant part integrant del vescomtat d’Àger fins a la seva incorporació a la corona al segle XV.
La senyoria de Finestres seguí una evolució pariona a la de Fet. L’historiador J. Zurita reporta que al començament del segle XIII, amb motiu d’una nova guerra entre la corona i els vescomtes d’Àger, en aquest cas per l’herència del comtat d’Urgell, Ponç II de Cabrera acordà amb Pere el Catòlic lliurar la tinença de diversos castells, entre els quals consta el de Finestres, als Montcada i a Hug de Torroja. L’any 1249 testà Berenguer de Torroja, nebot de l’ardiaca Pere Ecard d’Urgell, el qual deixà a la seva filla els castells de Claramunt, Fet, Finestres, Blancafort, Algerri i Ivars. A l’edat moderna el lloc i el castell formaren part del comtat de Ribagorça. L’any 1586 els barons d’Espés, senyors de Finestres, i els comtes de Ribagorça pledejaren sobre la seva jurisdicció criminal. Dels Espés passà als Anglesola; encara el 1702 mossèn Hug d’Anglesola com a tutor de la seva filla, senyora de Calassanç, Finestres i Camporrells, no va ésser admès a les corts d’Aragó perquè, en virtut de l’antic fur, era considerat estranger. Poc després, a la guerra de Successió, hi consta com a fet d’armes una incursió dels filipistes, que després de recuperar Benavarri, saquejaren i robaren ramats a Finestres (1708). Al final d’aquest segle l’herència dels Calassanç i Abarca caigué en poder dels Escala de Saragossa, amb casal a Benavarri.
Els castlans
Els castlans del castell de Finestres destacaren al servei dels vescomtes d’Àger. Eren emparentats amb els Anglesola, dels quals serien satèl·lits, i també amb els Estopanyà i els Montfalcó, i senyorejaven altres dominis veïns. Els Finestres protegiren especialment el desenvolupament del monestir cistercenc femení de Vallverd, a Tragó de Noguera. Així, l’any 1190 Guillem de Finestres i la seva germana Estefania amb Arnau d’Anglesola, la senyora Ermessenda i llur filla, vengueren a Santa Maria del Pla de Tragó, al capellà Bernat i la comunitat de germans i germanes, els drets que tenien a Canelles per compres o aprisions fetes per llurs pares (forns, usatges i aprisions) i la meitat del dit castell per la quantitat de cent sous. Aquesta venda va ésser completada l’any 1220 per Berenguer de Finestres, el qual cedí a l’abadessa de Vallverd el castell i la vila de Canelles amb tots els seus habitants, les senyories i les jurisdiccions. L’any 1215 Dolça de Finestres, successora del cavaller Guillem d’Estopanyà, donà a l’església d’Andaní, en poder de l’abat Berenguer de Cornudella i del prior de Vilet, Berenguer de Purroi, una quadra i un canemar amb l’obligació de celebrar anualment un aniversari per la seva ànima i la dels seus parents al monestir d’Alaó; no sabem per quina raó aquesta Dolça es titulava també marquesa de Finestres. Després es perd el rastre dels Finestres. Probablement foren succeïts pels Riusec, ja que un document del 1391, relacionat també amb Vallverd, fa esment del cavaller Ramon de Riusec com a senyor de Finestres i Valldellou. (JBP)
Casa
És un edifici de planta rectangular. Els costats llargs fan a l’exterior 11,4 m; els curts, 8,5 m. El gruix dels murs és de 175 cm. Actualment té una sola planta acabada amb una volta. L’alçada màxima d’aquesta volta, a l’interior per tant, és de 3,3 m. Aquesta construcció inicialment devia ésser més alta; almenys hi devia haver un o dos pisos al damunt.
La porta s’obre a la cara sud-oest. Té una amplada a l’exterior de 108 cm i és acabada amb un arc de mig punt format per cinc grans dovelles. A la paret oposada a la de la porta, hi ha una obertura encastada al mur que permetia de comunicar amb el pis superior.
Els angles d’aquesta casa forta eren fets amb carreus ben escairats, els quals pràcticament han desaparegut. La resta de la paret és feta amb carreus grossos (40 X 50 cm), poc treballats, units amb morter, col·locats en filades d’una manera no gaire regular.
Aquesta construcció, que podem considerar que segueix la tradició de la casa forta romànica, ha d’ésser datada ja en un moment tardà dins l’àmbit cronològic estudiat en aquesta obra. Es pot comparar amb altres construccions semblants que trobem al conjunt de comarques catalanes, com per exemple algunes de les cases fortes de la comarca de l’Alt Camp. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Marca, 1688, ap. CCLXX, cols. 1141-1144
- Caresmar, 1756, docs. 2 054 i 2 498
- Monfar, 1853, vol. IX, pàgs. 423-424
- Moner, 1878-80
- Ubieto, 1960, docs. 11 i 12, pàgs. 28-30
- Sanahuja, 1961
- Chesé, 1972, docs. 19, 36, 239, 241, 331 i 529
- Cots, 1988, docs. 4, 20 i 115