Resultats de la cerca

Competí per la Casa Ciclos Guillamet durant la dècada dels vint Fou cònsol de la Unió Velocipèdica Espanyola 1928 El 1945 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Empordanès, des d’on organitzà el Critèrium Internacional de Figueres a partir del 1954 Després de la seva mort, el CC Empordanès organitzà anualment el Trofeu Francesc Guillamet, que s’inicià l’any 1958 amb Marià Cañardo de director de cursa i Antoni Bertran com a primer guanyador

Fundada el 1981, ha publicat tretze números fins el 2002, sobretot dedicats a la musicologia catalana i a la temàtica internacional d’aquesta disciplina Els articles, escrits majoritàriament en català, però també en castellà, anglès, francès i italià, han estat realitzats amb la collaboració de diversos especialistes nacionals i estrangers, i el seu conjunt totalitza 2 996 pàgines Cada volum conté els resums dels articles en anglès, francès i alemany Francesc Bonastre i Bertran n’és el director

Religiós dominicà, a València rebé les ensenyances de Lluís Bertran Fou prior dels convents de Manacor i de Palma Essent bisbe oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins Convocà sínodes el 1611 i el 1614 Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil

A partir del 1300 dugué a terme, per encàrrec de Jaume II de Mallorca, juntament amb Pere Esturç i, des del 1304, amb Bernat Bertran, la creació o reorganització d’onze viles de l’illa, entre les quals Felanitx i Llucmajor, determinant amb una gran precisió les reformes a fer, si existia ja un nucli de població, i la disposició dels nuclis nous Estudià també les fonts de l’illa, sobre les quals escriví 1307 l’obra Aquarum forensium

Filla i hereva d’Arnau de Caboet mort el 1170, el qual la deixà sota la protecció del bisbe d’Urgell Aquest li concertà matrimoni amb Bertran de Tarascó, i la dotà 1180 amb les tres valls, de les quals es reservà la sobirania Vídua, es tornà a casar amb Arnau, vescomte de Castellbò mort Bernat, fill del seu primer matrimoni, cedí al vescomte els drets sobre les valls d’Andorra, Caboet i Sant Joan 1199

Al nord de l’antic terme de Sapeira, es coneix com la Sarga la vall drenada pel torrent del Solà, a les vores del qual creix aquest arbust apreciat pels vímets En aquest indret hi havia hagut una església dedicada a sant Esteve L’existència d’una església i un poble amb el mateix nom al peu de la carena del Montsec, a 40 km de distància, fa difícil algunes vegades discernir quines de les notícies històriques recollides corresponen a cada església en concret De bell antuvi el monestir d’Alaó demostrà interès per tal d’acréixer els dominis a la contrada Ja l’any 826 l’abat Teodered esmerçà una…

Editada pel Reial Moto Club de Catalunya, en castellà, fou dirigida en una primera etapa per Eduardo Monsalve i tingué la collaboració de FS Gibert, Milillu , i Jordi Viñas, entre d’altres El 1992 inicià una nova etapa, en català En fou director Joaquim M Bertran, sotsdirector Albert Boet, i tingué com a redactors, Carles Clastre, Jordi Balcells i Ricardo Iglesias, i de fotògrafs Albert Boet i Josep Valls De periodicitat bimestral i irregular, el número tenia unes trenta-quatre pàgines

Malauradament, hom conserva poques notícies documentals sobre aquest castell Segons P Català, és aquest castell i no el d’Artesa de Segre, el que surt esmentat en un document datat l’any 989, en el qual el comte Borrell II vengué a Sania un alou situat en el comtat de Manresa, que afrontava al nord amb la fortalesa d’Ardesa No trobem cap referència més sobre el castell fins al final del segle XII, època en què el senyorejava Bertran de Rubió

El 1560 professà al convent de predicadors de València, del qual fou elegit prior Publicà en castellà i en llatí Entre les seves obres cal esmentar Dialectarum Institutionum 1572, reimprès a Venècia 1582 i a Colònia 1617, Vida y historia del apostólico predicador San Vicente Ferrer 1575 i Verdadera relación de la vida y muerte del P Fr Luis Bertrán 1582, totes dues obres traduïdes i impreses a Itàlia Mantingué correspondència amb Luis de Granada i deixà inèdita una Historia de la Inquisición

El llinatge dels Vilagranada és molt conegut a partir de l’any 1150 amb Bertran de Vilagranada Entre l’any 1167 i 1196 Guillem de Vilagranada, marit d’Arsendis d’Olost, senyorejà una part del castell d’Olost i de la castlania menor de Gurb Eren també propietaris de la casa o domus de la Salada del terme del castell de Gurb Ara només en queden escassos vestigis als plans de Vilagranada, a llevant de la riera Gavarresa, sota el castell de Tornamira