Resultats de la cerca
Es mostren 759 resultats
Sala d’Esgrima Amposta
Esgrima
Club d’esgrima d’Amposta.
Fundat el 1996 pel mestre d’armes Fidel Font és l’únic club d’esgrima de la demarcació de Tarragona Especialitzat en espasa, aplica les tècniques de les arts marcials a l’esgrima Sobresurt en la vessant formativa i té un gran palmarès estatal i internacional en categories inferiors Entre els alumnes destaca Pau Roselló, campió del món i d’Europa cadet 2007, i Marc Font, internacional amb la selecció espanyola Els èxits del club feren possible que el centre de tecnificació d’Amposta inclogués aquest esport, fet que suposà la construcció d’una nova sala d’esgrima, inaugurada el…
Daniel Sánchez Cano

Daniel Sánchez Cano
CLUB D’ESGRIMA SAM
Esgrima
Mestre d’armes, tirador, àrbitre i directiu.
Membre del Club d’Esgrima FIDES, s’especialitzà en sabre Fou campió d’Espanya júnior individual 1993 i per equips 1992, campió de Catalunya individual júnior 1991 i absolut 1993 Retirat el 2003, fou mestre d’armes del Club d’Esgrima FIDES i de la Sala d’Armes Montjuïc, i tingué deixebles com Clara Enciso, Lórien Folguera i Guillem Manzanares Com a àrbitre internacional categoria B ha participat en proves de màxim nivell internacional, com la Copa del Món d’espasa femenina de Barcelona Ha estat representant d’àrbitres i de tècnics a l’assemblea general de la Federació Catalana d’…
Beatriu Giró Godó
Esgrima
Tiradora, tècnica, àrbitra i directiva.
Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, del Club d’Esgrima La Salle de Barcelona i del Centro Cultural de los Ejércitos, s’especialitzà en la modalitat de floret, en la qual es proclamà cinc vegades campiona d’Espanya per equips 1977, 1978, 1979, 1989, 1990 i quatre vegades campiona de Catalunya individual, tres en categoria sènior 1976, 1985, 1987 i una en categoria júnior 1973 Fou internacional amb la selecció espanyola al Mundial de Barcelona 1985 Fou una de les primeres llicenciades en educació física que s’incorporà com a tècnica a l’esgrima catalana, funció que desenvolupà durant quinze…
Trinitari Castell Colell

Trinitari Castell Colell (a la dreta)
Arxiu T. Castell
Esgrima
Tirador i mestre d’armes.
Fou doble campió d’Espanya per equips amb la Sala d’Armes Montjuïc en categoria absoluta El 1983 obtingué el títol de mestre d’armes i exercí al Joventut Sants, al Casino Militar, a la Sala d’Armes Montjuïc, al Club FIDES de Barcelona i als clubs alemanys de Reutlingen i Böblingen, on s’establí entre el 1997 i el 2003 En aquell període tingué a les seves ordres Steffen Launer, campió del món de menors de vint anys en la modalitat d’espasa Posteriorment, exercí al CAR de Sant Cugat i la Sala d’Armes València, on s’establí definitivament després d’un segon període al FIDES Entre…
daga
Militar
Arma blanca semblant a l’espasa, de fulla curta i generalment de dos talls.
capçar
Posar un botó de cuir a la punta (d’una espasa) perquè no punxi.
Fèlix de Pomés i Soler
Disseny i arts gràfiques
Cinematografia
Esport general
Teatre
Cineasta, esportista i dibuixant.
Nebot del comte de Santa Maria de Pomés Estudià medicina i farmàcia però es llicencià en dret Dedicat al periodisme, collaborà a El Día Gráfico de Barcelona i a Fígaro de Madrid Practicà diversos esports atletisme, natació, boxa i a partir de l’any 1910 jugà, tant de porter com de migcampista, a l’Universitari Després formà part del Casual 1912-13, el Futbol Club Barcelona 1913-14 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1914-16, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1915 Disputà dos partits amb la selecció catalana Practicà l’esgrima al Casino Militar, i es proclamà campió individual de…
,
alferes
Història
En l’edat mitjana, oficial que portava la bandera en la infanteria o l’estendard en la cavalleria.
A la corona catalanoaragonesa l’alferes rebé el nom de senyaler a partir del s XII Al regne de Navarra fou substituït al s XIV pel de mariscal A Castella, en l’alta edat mitjana, l' alférez real , que corresponia al comes spatariorum de l’època visigòtica, era el cap de la guàrdia reial, encarregat de portar el penó o l’espasa reials en les batalles o en les cerimònies de la cort El càrrec fou variat moltes vegades fins que en la baixa edat mitjana la seva funció restà reduïda a portar l’estendard alférez del pendón real Perduda tota vigència des del començament del s XIX, amb…
Vicent Verdú i Macià
Literatura
Escriptor en castellà i periodista.
Doctorat en ciències socials per la Universitat de París, la seva trajectòria com a articulista estigué molt lligada al diari El País , on collaborà regularment des del 1982 i on fou cap de les seccions d’opinió i de cultura Autor d’una trentena de llibres, la major part d’assaig, obtingué els premis Anagrama d’assaig per El planeta americano 1997 i Espasa d’assaig per Señoras y señores Impresiones desde los cincuenta 1998 Altres obres seves són Si usted no hace regalos le asesinarán 1971, la seva primera obra publicada, Días sin fumar 1988, El estilo del mundo La vida en el capitalismo de…
Comèdia del Marquès de los Vélez
Literatura catalana
Obra anònima bilingüe sobre l’expedició de l’exèrcit castellà contra Catalunya el 1640 i la seva derrota a Montjuïc.
Es tracta d’una peça dramàtica en tres jornades, escrita amb l’objectiu d’incitar a la lluita contra els castellans al començament de la guerra dels Segadors A partir d’un fil argumental derivat dels fets històrics, que sovint són detallats amb precisió, la peça construeix una història amorosa amb elements d’intriga i de capa i espasa, i conflictes derivats de les relacions entre personatges catalans i castellans L’obra sembla destinada més a la lectura que no pas a la representació dalt d’un escenari Fou editada a Barcelona el 1641 i reimpresa l’any següent, acompanyada d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina