Resultats de la cerca

Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor l’any 1732 succeí en el càrrec de paborde el seu oncle Guillem Terrassa Dedicà tota la vida a recollir dades històriques sobre Mallorca en els arxius de l’illa, sense gaire esperit crític, i en deixà escrits molts volums sobre capbrevació, els delmes, repartiment de les aigües, història religiosa, biografies de fills illustres, una Historia o crónica relación de Lluchmajor publicada en fascicles del 1932 al 1934 Copià i anotà la Historia del reino de Mallorca en la seva versió castellana de JBinimelis i…

Fill de Guillem Cifré i Figuerola , per qui fou influït, així com per la resta de dibuixants de tebeos de l’editorial Bruguera El 1974 començà les seves collaboracions en revistes humorístiques com El Papus o Matarratos , i posteriorment en publicacions underground   El Víbora , Cairo , etc i també a la premsa diària Avui , La Vanguardia , El Periódico de Catalunya , El Mundo i en publicacions de l’estranger, com ara la revista danesa Staccato El seu dibuix cantellut reforçà un humor surreal i truculent Feu també cartells, portades de discs, etc Publicà diversos àlbums, alguns…

Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor L’any 1732 succeí, en el càrrec de paborde de la seu de Mallorca, el seu oncle Guillem Terrassa Traduí al castellà l’obra de Joan Binimelis Història del Regne de Mallorca i la Crónica de Pere Marsili Com a investigador, realitzà diferents estudis que han romàs inèdits Recollí dades històriques sobre Mallorca als arxius de l’illa sense gaire esperit crític i caracteritzats per la seva diversitat aigües, delmes, biografies de fills illustres Entre aquests estudis destaquen Origen y progreso de la…

Fou excomunicat pel fet d’haver damnificat l’abadia de Montmajor i els seus béns Tingué qüestions amb Ramon Berenguer III, per causa d’Avinyó, fins que signà amb ell un tractat de condomini 1125 Es casà amb Garsenda d’Albon

Fou seminarista al convent de franciscans de la Porciúncola, a Palma, del qual sortí Després de dedicar-se a ocupacions diverses finalment es decantà pel periodisme i la literatura El 1965 fundà i dirigí a Palma, juntament amb Jaume Pomar, la collecció de poesia “La Sínia”, dins la qual publicà A ritme de mitja mort 1965 i El temps feixuc , premi Ciutat de Palma-Joan Alcover del 1966 Publicà les novelles Els carnissers premi Ciutat de Palma del 1967, Cada dia que calles premi Ciutat de Manacor del 1969 i  Rera els turons del record 1970, obres marcades pel realisme social que tenen com a…

Vida i obra Estudià a les universitats de Madrid i Barcelona i es llicencià a la Universitat de Barcelona en filologia semítica 1955 i en història 1960, i en aquesta última disciplina es doctorà el 1973 S’especialitzà en el període islàmic i en la prehistòria a les Illes Balears Del 1961 al 2002 fou el director conservador del Museu de Mallorca Sota la seva direcció, el museu experimentà un gran creixement i creà les seccions de Muro 1965, o Secció Etnològica, i d’Alcúdia 1987, el Museu Monogràfic de Pollentia També dirigí el muntatge de diversos museus municipals Fou comissari de nombroses…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà en teologia i en dret canònic Fou degà de la catedral de València 1954, membre de la Institució Alfons el Magnànim València i director del Centre de Cultura Valenciana A banda d’un petit llibre titulat La Catedral de València y Jaime I el Conquistador , la seva producció es decantà vers l’estudi dels himnes litúrgics de la seu valenciana Estudià les obres de l’humanista valencià Joan Baptista Anyes, i publicà al respecte El Códice Panthalia del venerable Juan B Agnesio 1962 També escriví el llibre Los tiempos del…

Estudià filosofia i lletres a Madrid i ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1931 Del 1932 al 1939 fou director del Museu Arqueològic de Tarragona En acabar la Guerra Civil Espanyola el destinaren al servei del Protectorat d’Espanya al Marroc com a director d’arxius i biblioteques Fou professor de geografia i història del Marroc i del món islàmic a l’Instituto General Franco de Estudios e Investigación Hispano-Árabe de Tetuan Amb la independència del Marroc el 1957 passà a ser cap del servei del Dipòsit Legal a Madrid fins el 1967, any en què fou nomenat…

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere, de Palma, i el 1909 fou ordenat de prevere a Sogorb Tornà a Mallorca, on ocupà diferents càrrecs en diverses parròquies de l’illa El 1921 es traslladà a Campanet, on fou ecònom 1921-48 La seva tasca com a historiador se centrà en la història local d’aquest municipi mallorquí El 1935 es publicà el primer volum d’ Historia de la villa de Campanet 1935 el segon, amb transcripcions documentals, no s’edità i, finalment, es perdé

Llicenciat en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, es formà com a dramaturg a la London Guildhall University de Londres 1994 i a la Sala Beckett de Barcelona Debutà el 2002 amb l’obra  Invisibles , que guanyà el premi Ciutat d’Alcoi de teatre Aquest any feu l’adaptació teatral de Mort a Venècia , de Thomas Mann El 2005 obtingué per segon cop el Ciutat d’Alcoi per La pell en flames , que també fou guardonada amb el premi Crítica Serra d’Or de teatre, obra representada en una quinzena de països Posteriorment ha estrenat, entre d’altres, Gust de cendra 2006, Marburg 2010, La…