Resultats de la cerca

Renovà l’escultura amb el seu realisme i el seu afany de descompondre les formes estàtiques de l’escultura tradicional en un joc de llum i d’ombra Influí Rodin, de qui fou amic Boccioni el considerà el seu mestre i el precursor del dinamisme en l’art 1909 Obres Conversa al jardí 1893, Yvette Guilbert 1894, Ecce puer 1906-07

Habitaven l’"illa dels benaurats” localitzada al peu del mont Atles i amb l’ajut d’un drac custodiaven, en un jardí admirable, l’arbre de les pomes d’or, símbol de la fecunditat i de l’amor Segons Hesíode, són filles de la Nit, però hom les considera també filles de Zeus o d’Atlant i les anomena Egle, Erítia i Hespera

Fou l’autor del projecte del jardí botànic de Perpinyà i més tard professor de botànica a Montpeller 1767-1803 Fou el més destacat dels linneans francesos Herboritzà força per la Catalunya del Nord, principalment pel Conflent i l’Alta Cerdanya i fou un dels primers a posar-ne de relleu la riquesa florística, principalment en la seva obra Illustrationes et observationes botanicae

El casal que duu el nom del veïnat és obra de Josep Puig i Cadafalch 1900 per a la família Garí i és envoltat per un notable jardí, amb escultures i algunes grans peces de cristall de Bohèmia la capella Sant Miquel, bastida sobre restes de construccions i sepultures romanes, fou refeta el 1929 per Lluís Bonet i Garí, en un estil gaudinià

Als Països Catalans, té els precedents més remots en l’interès de les monarquies dels s XVII i XVIII per les fronteres, obstacles i accessos tant naturals com artificials en funció d’objectius politicomilitars, que es manifestaren en tres grans projectes Georgetown, a Maó, 1711 la Barceloneta, 1753 i Sant Carles de la Ràpita, a l’entrada dels Alfacs el 1788 Posteriorment, s’hi interessà indirectament el mercantilisme autòcton Romà i Rossell, Caresmar, Dou arran de l’interès per les transformacions del món agrari i l’impuls a la indústria També el putting-out d’Alcoi i especialment la…

Formen les mimosàcies unes 3000 espècies sobretot arbustives i arbòries, pròpies de les zones eixutes tropicals, dels continents australià, africà i sud-americà Sovintegen les formes xerofítiques, amants d’ambients lluminosos i productores d’ombra poc densa Moltes tenen un paper preponderant a les sabanes i als espinars tropicals i subtropicals Solen fer les fulles pinnades o bipinnades, formades per menuts folíols allargats algunes, però, les tenen reduïdes a un fillodi que correspon al pecíol aplanat Les fulles s’acompanyen d’un parell d’estípules, molt sovint espinoses Les flors de les…

Vida El 1929 fou un dels fundadors de l’Agrupació Fotogràfica de Tarragona i el 1947 es feu membre de l’AFC a Barcelona, de la qual fou sotspresident 1951-52 La seves fotografies artístiques s’exposaren amb assiduïtat i aconseguí un bon nombre de guardons També practicà el fotoperiodisme per a diferents publicacions Membre de la Secció de Cinema Amateur del CEC, a mitjan dècada del 1960 inicià una sèrie de vuit curtmetratges en 16 mm intitulada Homes dels Països Catalans , que dirigí amb la collaboració dels també fotògrafs i tècnics Martí Gasull i Avellan, Pere Pol i Mas i Pere Barceló i…

Llicenciat en filologia hispànica 1986 i doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears, és autor de les novelles El batec de la fosca 2001, L’escriptora de best sellers 2003, Encara que sentis com creix la nit 2005, premi Pollença 2004, mirada crítica sobre el passat i el paradís perdut de l’illa, El jardí de les Hespèrides 2008, La mort de Marat 2016 i La ciutat de les ànimes 2016, premi Ciutat de Palma de novella 2015 Ha publicat també els reculls de contes Distàncies curtes 2003, Calligrafies agòniques 2004, La mesura de les coses 2005, premi Roc Boronat…

Les flors mesuren entre 2 i 14 cm de diàmetre i surten solitàries o en grups de fins a 40, en espigues rectes o arquejades de fins a 1 m de llargada La majoria de cimbidis són espècies híbrides molt rústiques i en regions temperades litorals poden viure bé en un jardí a l’ombra És el gènere d’orquídia més cultivat arreu del món

Catedràtic de botànica de la facultat de medicina de Bolonya 1560 i fundador i primer director d’un jardí botànic d’aquesta ciutat 1568, escriví nombroses obres d’història natural extraordinàriament ben illustrades, entre les quals destaquen Ornithologiae 1599-1603, De animalibus insectis 1602, De reliquis animalibus exsanguinibus 1606 La seva farmacopea Antidotarii Bononiensis epitome esdevingué molt famosa i fou el patró d’altres obres semblants