Resultats de la cerca
Es mostren 1196 resultats
Folquet de Marsella
Literatura
Trobador provençal.
Documentat des del 1178 i fill d’un mercader genovès, Folc, literàriament conegut com a Folquet , és un típic representant de la rica burgesia marsellesa que conreà les lletres La seva obra poètica dinou composicions evidencia una notable formació llatina, palesada en influències d’Ovidi i de Sèneca, sobretot, i un cert coneixement de l’escolàstica exposa els conceptes més típics de la fin'amor , o amor cortès, en argumentacions lògiques, amb sillogismes i paradoxes, en forma elegant, d’una gran riquesa estròfica, però en una actitud més sàvia que no pas sentida Era un mercader ric que es…
Jacques Cambessedes
Botànica
Agronomia
Botànic i agrònom occità.
Aconsellat per Jacques Gay i Alexander von Humboldt explorà les Balears 1825 i publicà, com a fruit d’aquest viatge, Enumeratio Plantarum quas in insulis Balearibus que pot ésser considerat el primer assaig de flora de les Illes ensems que una aportació, notable per a l’època 1827, a la geografia botànica mediterrània
Philippe Joseph Buchez
Filosofia
Història
Filòsof i polític francès.
De primer deixeble de Saint-Simon, més tard se'n separà i tractà de fer una síntesi entre el socialisme, el cristianisme i l’ideal revolucionari El 1848 fou elegit president de l’Assemblea Constituent Escriví, entre altres, Introduction à la science de l’histoire 1833, Histoire parlamentaire de la Révolution française 1834-38 i Essai d’un traité complet de philosophie 1839
Robert Blanché
Filosofia
Filòsof francès.
Estudià a l’Escola Normal Superior i a la Sorbona i fou professor a la Universitat de Tolosa Racionalista crític i antidogmàtic, destacà per les anàlisis descriptives dels marcs conceptuals de teories logicoepistemològiques De les seves obres cal citar Les attitudes idéalistes 1949, Structures intellectuelles 1966, L’induction scientifique et les lois naturelles 1975
Berenguer Ramon I de Provença
Història
Comte de Provença, fill segon de Ramon Berenguer III de Barcelona
de Barcelona i de Dolça I de Provença
.
En morir el seu pare 1131, heretà aquest comtat i els vescomtats de Gavaldà i Carlat, mentre que Barcelona passà al seu germà gran Ramon Berenguer IV de Barcelona , que l’ajudà en les lluites contra el comte Alfons Jordà de Tolosa 1131-34, així com en les que desencadenà la família de Baus Berenguer Ramon, que s’havia casat amb Beatriu, comtessa de Melguèlh, morí en un combat contra corsaris o possiblement contra genovesos aliats de l’emperador
Llibert Estartús i Vilas
Història
Política
Polític.
Fou dirigent de l’Esquerra Universitària 1930 i fundador i primer secretari polític de les Joventuts del Bloc Obrer i Camperol Oposat a la fusió del BOC amb l’Esquerra Comunista, fou separat del POUM gener del 1936 i passà a militar de primer a la Federació Catalana del PSOE i després al PSUC Morí assassinat
Bill Coleman
Música
Trompeta nord-americà.
Féu nombrosos concerts per Europa el 1933 i el 1935 Als EUA enregistrà i féu concerts amb Fats Waller, Sidney Bechet, Coleman Hawkins, Don Byas, etc Des del 1953 visqué a França Passà llargues temporades a Barcelona tocant amb jazzmen catalans Influït per Armstrong, les seves interpretacions eren d’una gran mobilitat d’expressió i una gran riquesa melòdica, amb continuades incursions a l’agut
Climent V
Climent V , fragment d’un fresc de Tadeo Gaddi a la capella degli Spagnoli (Santa Maria Novella, Florència)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que prengué Bertrand de Got en ésser elegit papa (1305-14).
Fou arquebisbe de Bordeus 1297-1305 Elegit papa gràcies a l’ajuda de Felip el Bell, fixà la seu papal a Avinyó 1309 Evità un procés contra el seu predecessor Bonifaci VIII, demanat pel rei de França, però cedí a les primeres exigències d’abolir l’orde dels templers, cosa que dugué a terme el concili de Viena
Pere de Clasquerí
Cristianisme
Bisbe d’Osca (1351-57), arquebisbe de Tarragona (1357-80) i canceller de la corona catalanoaragonesa.
Doctorat en ambdós drets, fou canonge de Barcelona Essent arquebisbe de Tarragona celebrà tres concilis provincials 1354, 1368, 1369 Nomenà examinadors de les obres de Ramon Llull 1372, posades en entredit per l’inquisidor Nicolau Eimeric El 1375 rebé el títol de patriarca d’Antioquia Fou partidari del papa d’Avinyó Climent VII Morí de tornada d’una visita a la cort papal d’Avinyó
Antoni Maria Claret i Clarà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de teixidors, practicà l’ofici, a Barcelona, i estudià dibuix a l’escola de Llotja 1825-29 Inicià 1829 la carrera sacerdotal al seminari de Vic i fou ordenat el 1835 Exercí el ministeri parroquial a la seva vila natal posteriorment anà a Roma, on ingressà a la Companyia de Jesús 1839, de la qual sortí abans de professar De retorn a Catalunya, regí les parròquies de Viladrau i de Sant Joan d’Oló 1840-43 Situat en la línia del catolicisme antirevolucionari, recorregué, com a missioner i predicador, les comarques catalanes, gairebé sempre a peu, i collaborant amb el clericat i les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina