Resultats de la cerca
Es mostren 10470 resultats
els Monjos
Detall de la plaça Major dels Monjos
© Fototeca.cat
Poble
Poble (161 m alt.) i cap de municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), situat a l’esquerra del riu de Foix, a banda i banda de la carretera de Barcelona a Tarragona.
A l’altre costat del riu s’ha anat formant el sector d’eixample industrial, que s’ha arribat a unir amb el barri del Pla de l’Estació, al costat de la línia del ferrocarril de Barcelona a Tarragona Els Monjos era una antiga quadra dependent de la parròquia de Santa Margarida
Fortià
Un aspecte de la Plaça Major de Fortià (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Fortià, de 10,76 km 2 , que comprèn el poble de Fortià, cap de municipi, i el veïnat de Fortianell, és al mig de la plana alluvial de l’Alt Empordà, a l’interfluvi de la Muga i el Fluvià Travessa el terme de ponent a llevant el rec del Molí, o rec del Molí d’en Dorra, que pren les aigües del Manol, prop del Pont del Príncep al S de Figueres, i les porta a la desembocadura del Fluvià Fou construït per proporcionar força hidràulica als nombrosos molins fariners d’aquesta contrada, i s’hi han desenvolupat a la seva vora molts sectors de regadiu Limita…
retaule
Detall del retaule major del convent de Santa Clara, de Vic, obra del pintor Lluís Borrassà (1415)
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Conjunt de taules pintades o bé frontals de marbre, pedra, fusta o altres materials, que generalment representen escenes religioses, col·locat darrere l’altar.
Els primers retaules coneguts, obres d’orfebreria, són del segle XII, la majoria portàtils, de petites dimensions, en forma de frontal o tríptic Als segles XIII i XIV el seu ús es generalitza, amb importants modificacions són ja fixos, de grans dimensions i obres de talla o pintura, fins a arribar a un complet desenvolupament al segle XV, que són ja d’una gran riquesa ornamental A partir del segle XVI canvia la seva estructura i es converteixen en autèntics pòrtics Als Països Catalans, la primera producció important del retaule, amb predomini de l’escultòric sobre el pictòric, data del…
to
Música
Interval que correspon a la segona major.
En un sistema temperat equival a la sisena part de l’octava Els tons són classificats en major i menor El primer té una coma sintònica més que el segon Es divideix en dos semitons, de natura diferent, un de diatònic i un de cromàtic
quirogali
quirogali Cheirogaleus major
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Nom donat a les espècies de primats de la família dels lemúrids pertanyents als gèneres Cheirogaleus, Microcebus i Phaner, d’uns 12-30 cm de llargada, de formes esveltes, cap arrodonit, musell allargat, cua llarga i pilosa i extremitats posteriors adaptades al salt.
Són nocturns, arborícoles, poc gregaris i preferentment herbívors habiten en els boscs de Madagascar i durant l’estiu cauen en letargia
Càceres
La plaça Major de Càceres, a Extremadura
© B. Llebaria
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat d’Extremadura, situada a l’altiplà anomenat Meseta Trujillo-Cacereña.
La ciutat es desenvolupà al voltant del nucli primitiu al turó de La Mosca, i s’ha anat estenent cap a la plana És centre d’una àrea comercial L’economia depèn essencialment del sector primari Hi són celebrades fires ramaderes, en les quals hom determina els arrendaments de les pastures És també un nucli industrial indústria química i sucrera Centre d’ensenyament superior Universidad de Extremadura, fundada el 1973 Del seu interessant conjunt d’arquitectura medieval i renaixentista cal destacar les esglésies gòtiques de San Juan i de Santa María la Mayor i el convent de San Pablo, però…
serra de Tramuntana
Vista de la serra de Tramuntana des del Puig Major, a Mallorca
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada de Mallorca, la més important de les Balears, terminació probable del Sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d’Eivissa).
Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear D’orientació SW-NE ENE en el tram final, s’allargà uns 90 km entre sa Dragonera i el Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el cap des Pinar pel des es Pla , entre les badies de Palma i Alcúdia L’amplada oscilla entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d’arxipèlag durant l’Eocè superior, igual que els Pirineus, però el paroxisme tectònic és posterior, del Burdigalià miocè inferior, i coincideix amb…
la Creu Alta
El barri de la Creu Alta, durant la festa major de l’any 2010
© Llorenç Canals i Palau
Barri
Barri de Sabadell, al NE, entre el centre i els barris perifèrics del nord de la ciutat.
La construcció de l’Eix Macià, iniciada el 1992, suposà una profunda remodelació del sector oest del barri, que, malgrat tot, manté una personalitat ben diferenciada i una fisonomia urbanística en què predominen les cases de tipus anglès Les terres que actualment ocupa la Creu Alta pertanyien a la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, de l’antic municipi de Sant Pere de Terrassa, i foren annexades a Sabadell per decret el 1904, juntament amb la meitat del terme municipal del poble esmentat la resta del municipi va ser annexat a Terrassa Una creu de terme d’alçada considerable, modernament…
art cistercenc
Templet cistercenc del claustre major del monestir de Poblet
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estil arquitectònic dels s. XII i XIII, difós, bé que no creat, pels cistercencs.
És caracteritzat pel seu despullament Els primers abats de Cîteaux no tingueren cap actitud peculiar relacionada amb l’art Fou sant Bernat qui l’introduí, més tard, a l’orde Així, els manuscrits de Cîteaux del temps de l’abat Esteve Harding que abdicà el 1133 són profusament illuminats El 1134, però, quan sant Bernat començà a pesar dins l’orde, el capítol general manà que les caplletres fossin d’un sol color A les vidrieres, l’esperit d’austeritat es manifestà en la prohibició de les representacions figurades i l’adopció d’entrellaçaments abstractes En el cant gregorià, sant Bernat empobrí…
cúbit
cúbit 1, cavitat sigmoide major a la zona d’articulació amb l’húmer; 2, olècran per a la inserció del múscul tríceps; 3, apòfisi coracoide; 4 cavitat sigmoide menor, per a articular-se amb el radi; 5, superfície d’inserció del múscul braquial anterior; 6, forat nutrici, o orifici d’entrada de l’artèria nutrícia; 7, cresta longitudinal externa; 8, cap del cúbit; 9, apòfisi estiloide, que serveix per a la inserció del lligament intern del canell
© Fototeca.cat
Anatomia animal
L’os més llarg i intern de l’avantbraç, articulat amb l’húmer per dalt, amb el radi per fora i amb el cartílag articular per baix.
Hom hi distingeix una diàfasi i dues epífisis, de les quals la proximal comprèn l’olècran, l’apòfisi coronoide i les cavitats sigmoides major o troclear i menor o radial, i la distal, anomenada cap del cúbit , presenta una eminència, l’apòfisi estiloide