Resultats de la cerca
Es mostren 617 resultats
Pierre-Lukas Graf
Música
Flautista suís.
Fou deixeble d’André Jaunet a Zuric i de Marcel Moyse flauta i Eugène Bigot direcció d’orquestra al Conservatori de Música de París, on fou distingit amb un segon premi de flauta A vint-i-un anys substituí Aurèle Nicolet com a solista de flauta de l’Orquestra de Winterthur Entre el 1960 i el 1967 fou director musical del Teatre Municipal de Lucerna, encara que la seva faceta més destacada és la de flautista Collabora habitualment amb orquestres com l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields i l’English Chamber Orchestra Ha fet gires de concerts per Europa, l’Amèrica del Sud, Austràlia i el Japó…
Jean François Heisser
Música
Pianista francès.
Es formà al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment ingressà al de París, on estudià amb Vlado Perlemuter, Marcel Ciampi, Pierre Pasquier i Henriette Puig-Roget Els primers premis assolits, l’any 1974, en el concurs de Jaén i en el de Vianna Da Motta de Lisboa marcaren l’inici de la seva carrera com a concertista i també com a intèrpret de música de cambra amb el violinista Régis Pasquier, amb qui debutà l’any 1976 al Lincoln Center de Nova York Del 1976 al 1985 fou solista de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio de França, i el 1986 fou nomenat professor d’…
Quartet Capet
Música
Quartet de corda francès.
Fundat el 1893 per Lucien Capet, fou famós per les seves interpretacions dels quartets de L van Beethoven Ha estat integrat per Lucien Capet 1893-1928, primer violí Giron 1893-99, Firmin Touche 1903, André Touret 1903-09 i Maurice Hewitt 1909-28, segon violí Henri Casadesus 1893-99, 1903-05 i 1909-14, Édouard Nadaud 1903, Louis Bailly 1906-09 i Henri Benoit 1918-28, viola, i Charles-Joseph Furet 1893-99, Cros Saint-Ange 1903, Louis Hasselmans 1903-09, Marcel Casadesus 1909-14 i Camille Delobelle 1918-28, violoncel De fet, Lucien Capet creà cinc formacions diferents amb aquest nom…
Eugeni Bonet
Art
Artista i escriptor en les àrees de cinema, vídeo i mitjans digitals.
Ha realitzat una tasca docent sostinguda en diverses universitats des de l’any 1999 Universitat de Barcelona, Universitat Ramon Llull Entre el 1973 i el final dels anys vuitanta, realitzà diverses obres experimentals de cinema i vídeo, que foren exhibides en filmoteques, museus i festivals d’Europa i Amèrica, a més de les filmoteques de Madrid, Barcelona i Saragossa Posteriorment escriví diverses obres audiovisuals sobre temes d’art contemporani, com la vida i l’obra de Marcel Duchamp 1986-87 o la poesia experimental d’Eduard Cirlot 1997-98 La seva dedicació al vídeo digital i…
Gilles Deleuze
Filosofia
Filòsof francès.
Comentador i intèrpret original d’altres pensadors Nietzsche et la philosophie , 1962 La philosophie critique de Kant , 1963 Marcel Proust et les signes , 1964 Le bergsonisme , 1966 Spinoza et le problème de l’expression , 1969, la seva aportació comporta una crítica de la mateixa raó edipopsicoanalítica Différence et répétition i Logique du sens 1969 i L’anti-Oedipe 1972 i Rhizome 1976, obres en collaboració amb Félix Guattari, la primera de les quals constitueix la primera part de Capitalisme et schizophrénie La segona fou publicada el 1980 amb el títol Mille plateaux , també…
Pierre Vidal
Música
Organista i musicòleg francès.
Fou deixeble de Marcel Dupré, amb el qual estudià piano i orgue Gran admirador de l’organista Albert Schweizer 1875 - 1965, s’endinsà, com ell, en l’estudi de l’obra de JS Bach, i publicà Bach et la machine orgue París, 1973 i Bach, les Psaumes, Passions, images et structures dans l’oeuvre d’orgue París, 1977 Del 1956 al 1970 fou organista titular de l’església de Saint-Jean-Baptiste de Belleville, a la capital francesa El 1967 fou nomenat professor del Conservatori d’Estrasburg, on desenvolupà una tasca pedagògica important en la formació d’una nova generació d’organistes, entre…
art cinètic
Art
Art que tendeix a introduir el moviment i la velocitat en l’espai artístic.
L’art cinètic arrenca dels futuristes italians, però només com una transcripció plàstica del moviment en un element tradicional N Gabo, A Pevsner, Marcel Duchamp, Ludwig Hirschfeldack, L Moholy Nagy, Bruno Munari i Alexander Calder han estat els creadors i capdavanters d’aquesta tendència artística, la qual prengué diverses orientacions i una difusió internacional amb les obres de Schöffer 1954, Tinguely 1954 i Vasarely 1955 l’exposició a la galeria Denise René de París 1955 fou una veritable desclosa d’aquest art A partir d’aquesta data han proliferat els grups d’investigació…
Lars Hörmander

Lars Hörmander
© Wolf Foundation
Matemàtiques
Matemàtic suec.
Graduat a la Universitat de Lund 1948, on tingué com a mestre Marcel Riesz, hi obtingué el doctorat l’any 1955 Posteriorment exercí la docència i la investigació a les universitats d’Estocolm, Stanford i Princeton Retornà a la Universitat de Lund l’any 1986, on es retirà deu anys després i en rebé el títol de professor emèrit La seva recerca se centrà en el camp de les equacions diferencials parcials i desenvolupà una teoria general dels operadors diferencials que constitueix la base de la teoria de les equacions amb derivades parcials, per la qual rebé l’any 1962 la medalla…
Bibliografia general referent al romànic del Rosselló
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de la Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de Historia de España” Buenos Aires 1953, núm 19, pàgs 5-54 Abélanet, J Un cimetière wisigothique à Tautavel , “Centre d’Archéologie Médiévale du Languedoc” Carcassona 1984, núm…
riu Brugent

Aspecte del riu Brugent quan travessa la població de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Serralada Transversal, afluent, per l’esquerra, del Ter, al qual desemboca al terme d’Amer (Selva), al peu de l’actual presa del Pasteral.
Neix al vessant meridional de la serra del Corb, dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, i drena la vall d’Hostoles , que segueix una gran falla el fons de la vall és emplenat per un corrent basàlticAquesta coberta de lava que davallà dels volcans de la regió olotina tancà la sortida de les aigües del pla d’en Bas l’antic llac originat es transformà en alta vall del Fluvià a causa de l’erosió que obrí un pas vers l’est, a costa del riu Brugent, que sofrí així una minva important Marcel Chevalier establí la hipòtesi que el Brugent era un riu format al vessant oriental de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina