Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Balcázar Barcelona, Aigle Films França ARGUMENT I GUIÓ Miquel Cussó, ABalcázar FOTOGRAFIA Alfredo Fraile blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miquel Lluch MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Joan Duran i Alemany, Roman Vlad INTERPRETACIÓ Roberto Camardiel Max, Analía Gadé Sandra, Jean-Claude Pascal Javier, Antonio Casas Andrés, Jaime Avellán el pare Antonio, Josep Maria Caffarel Martínez, Carlos Casaravilla el comandant, José Palomo l’avi, José Roberto Palomo Juan nen, Michèle Corey la mare de Juan ESTRENA Barcelona, 20021960 Sinopsi El…

Es llicencià a la Universitat Tecnològica de Munic, on posteriorment es doctorà en bioquímica 1972 Treballà a l’Institut Max Planck de Martinsried del qual també fou director Juntament amb el seu equip desenvolupà mètodes cristallins de proteïnes L’any 1988 li fou atorgat, juntament amb JDeisenhofer i HMichel, el premi Nobel de química per la seva contribució al treball sobre l’estructura molecular de les proteïnes de les membranes cellulars fotosintètiques i la transferència dels electrons en la fotosíntesi

A partir dels estudis de l’antropòleg Max Gluckman en diverses societats del sud de l’Àfrica, publicats a la primeria dels anys seixanta, duts a terme sobretot dins societats organitzades d’acord amb grups d’edat, hom constata que malgrat l’aparent capgirament de l’ordre social que s’hi pressuposa, els ritus de rebellió apareixen com un mitjà per renovar-lo Aquest concepte ha estat aplicat, així mateix, per explicar i descriure les pràctiques del carnaval a Europa en termes de rebellió social cíclica anual

El 1973 es doctorà en meteorologia a la Universitat d’Estocolm Des del 1980 fou membre del Max-Planck-Institut für Chemie El 1970 demostrà que els òxids de nitrogen reaccionaven amb l’ozó atmosfèric fent que disminuís la quantitat d’aquest El 1995 rebé el premi Nobel de química, juntament amb Mario Molina i F Sherwood Rowland , pel seu treball en química atmosfèrica, particularment pel que fa a la formació i descomposició de l’ozó Publicà, entre d’altres, Atmospheric Change An Earth System Perspective 1993

En els edificis de Breslau, Luban fàbrica de productes químics, 1910-12 i Posen torre per a un dipòsit d’aigua, 1911 féu experiments dins una simplificació racional, i més tard en el camp de l’expressionisme, amb obres com ara la transformació del Circ Schumann de Berlín, en el Gran Teatre de Max Reinhardt 1919 i en la Festspielhaus de Salzburg 1920 A la fi dels anys vint passà a construir edificis monumentalistes, com l’Administració de la IG Farben, a Frankfurt 1928-31

Es defineix com una associació cultural sense ànim de lucre que pretén dur a terme una tasca de suport i de difusió de literatura de qualitat en llengua catalana Tant en poesia com en narrativa, publica autors nous o bé oblidats que es caracteritzen per l’ambició i per la voluntat d’innovació i risc literaris En el seu catàleg, hi ha autors com Francesc Garriga Barata, Jordi Vintró, Tomàs Arias, Marc Masdéu, Joan Todó, Max Besora, Sergej Dovlatov, Anaïs Nin o Rubem Fonseca, entre d’altres

El 1969 es doctorà en física a la Universitat de Heidelberg En 1972-86 treballà a la Universitat de Stanford Califòrnia, EUA Des del 1986 és director de l’Institut Max Planck d’òptica quàntica i professor de física experimental i espectroscòpia làser de la Universitat Ludwig-Maximilians de Munic El 2005 rebé el premi Nobel de física compartit amb Roy Glauber i John Hall pel mesurament de freqüències de gran precisió utilitzant tècniques de l’òptica quàntica, especialment el rastreig òptic de freqüència

Estudià física i química a la Universitat de Göttingen, on es doctorà el 1951 El 1958 s’incorporà a l’Institut Max Planck de física química a Göttingen, del qual fou nomenat director l’any 1964 El 1962 li fou atorgat el premi Otto Hahn, i el 1967, conjuntament amb RG Norrish i G Porter , el premi Nobel de química pels seus treballs sobre l’estudi dels mecanismes de reacció Treballà també en el camp de l’anàlisi d’enzims, teoria evolutiva i genètica de poblacions

Max Cahner, Eliseu Climent i Joan Maluquer, els marmessors de l’escriptor Joan Fuster, denuncien la Generalitat Valenciana per incompliment dels acords, signats al febrer del 1995, pels quals aquesta es comprometia a controlar, conservar i difondre l’obra de Joan Fuster En conseqüència, decideixen retirar la custòdia del llegat de Fuster a la Generalitat, que també es va comprometre a installar a la casa de l’escriptor un centre d’estudis que mai no s’ha creat La decisió es pren d’acord amb Josep Palàcios, hereu de Fuster, i l’Ajuntament de Sueca

Els 157 ocupants de l’avió Boeing 737- 800MAX d'Ethiopian Airlines moren en estavellar-se prop de l'aeroport Bole d'Addis Abeba, la capital d'Etiòpia Una de les víctimes és un català, veí de Granollers El 29 de desembre el mateix model d’avió va caure a Indonèsia i dels 189 ocupants no hi va haver supervivents Després de l’accident, la UE i alguns estats com l'Índia prohibeixen aquest avió en el seu espai aeri, i els Estats Units inicien una investigació sobre la seguretat de l’aparell