Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
rinolòfids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters caracteritzats pel fet de tenir el musell proveït de 3 apèndixs foliacis, orelles sense antena o trague, cua curta i ales plegades en posició de repòs al voltant del cos.
Els tres apèndixs són una vora davantera horitzontal en forma de ferradura, una altra de vertical, en forma de sella, i una làmina vertical i posterior en forma d’escalpel Inclou unes 90 espècies, que habiten en grutes i cavernes, de costums gregaris, distribuïdes per les regions tropicals, subtropicals i temperades d’Europa, Àsia, Àfrica i Austràlia, repartides en 11 gèneres Als Països Catalans són comunes les espècies del gènere Rhinolophus , com la ratapinyada gran de ferradura Rhferrum-equinum , la ratapinyada petita de ferradura Rhhipposideros i la ratapinyada mitjana de ferradura…
Els beloniformes: peixos voladors, agulles í afins
L’ordre dels beloniformes agrupa una sèrie d’espècies majoritàriament marines que es caracteritzen pels radis segmentats i també pel desplaçament de les aletes dorsal i anal vers la regió posterior del cos D’altra banda, presenten una aleta caudal amb un esquelet simètric i formada per 13 radis les pectorals se situen a la part superior del cos i les ventrals s’insereixen en posició abdominal La línia lateral dels beloniformes se situa a la part inferior del cos Són peixos epipelàgics que exhibeixen diferents adaptacions a la vida prop de la superfície…
agullat negre
Ictiologia
Petit tauró, de l’ordre dels esqualiformes i de la família dels esquàlids, que rarament supera els 40 cm de llargària, de cos allargat i musell ample, poc esvelt, de color fosc i amb la regió ventral quasi negra.
lemúrids

lemúrids Indri indri
Madagascar Lemurs Atlas (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Família de lemuriformes del grup dels lemuroïdeus de petita grandària, de 12-14 cm de llargada, musell allargat i semblant al dels gossos, potes curtes, cua llarga i molt espessa, ulls grossos i arrodonits i pelatge dens i llanós.
De cos àgil, són frugívors i omnívors i tenen costums arborícoles Inclou nou gèneres, distribuïts en 20 espècies que habiten a Madagascar, entre les quals es destaquen el maqui o lèmur , l’ indri i el quirogali
fèlids

El jaguar és el gran fèlid de les selves tropicals americanes
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Família de mamífers fissípedes de cap arrodonit, musell curt, extremitats anteriors amb cinc dits i posteriors amb quatre proveïts d’urpes retràctils, crani amb arcs zigomàtics enormes i dentadura amb tres incisives, un ullal, dues premolars i una molar.
Són animals essencialment carnívors D’hàbits generalment nocturns, tenen moviments àgils i cautelosos S’enfilen als arbres amb facilitat i poden nedar bé Són cosmopolites, excepte a la regió australiana els més coneguts són el gat domèstic , el lleó , el tigre i el lleopard Algunes espècies, com el gat mesquer i el gat domèstic , habiten actualment als Països Catalans Fèlids Nom científic Nom vulgar Acinonnyx jubatus guepard Felis catus gat, gat domèstic Felis concolor puma , lleó americà Felis serval serval Felis silvestris geneta , gat salvatge Felis pardalis ocelot Lynx sp linx Lynx lynx…
Talp
El talp Talpa europaea té, en relació amb els seus hàbits subterranis, uns ulls diminuts i completament enfonsats a la pell, que probablement només li permeten distingir la claror No té pavelló de l’orella i l’obertura auditiva queda coberta pel pèl La pell del cos és adherida als turmells i als canells, de manera que les extremitats gairebé no són visibles Les anteriors són més grans, permanentment dirigides cap endavant i amb ungles llargues i fortes les del darrere són petites i estretes Els pèls surten en angle recte del cos, sense una direcció determinada, la qual cosa li permet…
Els traquínids: aranyes
Les aranyes s’enterren en els fons sorrencs litorals, algunes en la plataforma litoral, com l’aranya fragata Trachinus araneus , que es reconeix fàcilment per la filera de taquetes negres que té als flancs El verí que injecten per mitjà dels radis de l’aleta dorsal i de l’espina de l’opercle les defensa dels seus depredadors Juan C Calvín Aquesta família comprèn les denominades aranyes de mar, que són peixos de cos allargat i comprimit lateralment, revestit d’escates petites i cicloides Tenen una boca gran, obliqua, protràctil i constituïda per una mandíbula prominent amb dents…
murènids

Morena Bresca (Gymnothorax favagineus)
© Xevi Varela
Ictiologia
Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels anguil·liformes, que poden arribar a atènyer 3 m i tenen el cap petit, el musell cònic, les dents fortes, la boca ampla, els orificis nasals tubulars i la fesa branquial molt petita.
La pell és gruixuda i resistent, sense escates i amb abundants glàndules mucoses, i el paladar presenta glàndules que segreguen substàncies tòxiques Són carnívors molt voraços i ocasionalment agressius, i habiten a les costes rocalloses de les mars temperades i tropicals Comprèn les morenes
otàrids
Mastologia
Família de mamífers carnívors del subordre dels pinnípedes que tenen pavellons auriculars petits però molt sensibles; els ulls són grossos, el musell allargat i punxegut, amb bigotis formats per cerres gruixudes, dentat fort, amb 36 peces, i el coll llarg.
Els membres anteriors són transformats en aletes falciformes, i els posteriors, que no es poden moure independentment, giren cap endavant quan l’animal es desplaça a terra Són més esvelts que els altres pinnípedes, neden molt bé i són gregaris Habiten a gairebé totes les mars, especialment les de l’hemisferi meridional Comprèn els lleons marins
sassabi
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, caracteritzat per la seva notable alçada, musell aixafat i nu, més alt en la creu que per darrere, potes llargues i primes i banyes amb una típica curvatura sigmoide.
Habita a les sabanes de l’Àfrica tropical
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina