Morfologia
El gripauet (Pelodytes punctatus) és un animal menut, recobert de petits tubercles alineats, els quals són sovint de color verd viu, i que acostuma a fer olor d’all.
Hàbitat/Xavier Moreno.
És un animal petit —arriba fins a uns 5 cm de longitud màxima— i de tronc particularment esvelt. És força àgil i té les potes posteriors relativament llargues, sense membrana interdigital o, si en té, es redueix a la base dels dits. El cap és deprimit, amb els ulls grossos, prominents i de pupil·la vertical, el musell arrodonit i el timpà petit. La mà presenta tres tubercles metacarpians; els subarticulars són poc marcats i el metatarsià és arrodonit i menut. La part dorsal és coberta de petites berrugues poroses disperses, encara que les més llargues poden disposar-se en fileres longitudinals no gaire precises. El ventre és granulós, però no el pit ni la gola. El mascle en zel presenta la gola, els grànuls ventrals i la cara inferior dels dits del peu proveïts de rugositats nupcials negroses; d’altra banda, és més curt i rabassut que la femella, té les potes més gruixudes, la gola més fosca i presenta un sac vocal gular i intern.
La coloració de fons és gris cendrós clar o oliva clar, amb taquetes verd oliva fosc o verd julivert viu, que, en certs casos, dibuixen una X a la part superior del dors. Sovint, els flancs porten berrugues de color taronja. Les taques verdes són més denses damunt les potes. El ventre és blanc crema. La coloració esdevé groguenca a la part inferior dels membres. Sovint, fa olor d’all (altres espècies d’anur manifesten també aquest caràcter, però més feblement.) La veu del mascle és un "co-ac" potent emès sota l’aigua i un "cre-i-ic" agut, molt més feble, emès fora de l’aigua. La femella produeix un "cu" feble.
La larva és relativament grossa, tot i que l’adult és menut. Pot arribar a 60 o 65 mm de longitud. La membrana caudal no cobreix el tronc, la cua és dues vegades més llarga que el cos, amb la punta roma, i el bec és blanc amb vora negra. L’espiracle és lateral i l’anus medial. La coloració dorsal és terrosa i el ventre, prou clar.
Biologia i ecologia
No és una espècie massa freqüent, de manera que els seus requeriments ecològics no són ben coneguts. Fora del període reproductor aquàtic, és de costums estrictament terrestres, crepusculars i nocturns. Escull hàbitats lleugerament humits, entre matolls i amb vegetació baixa i oberta, al peu de parets, en petits rierols, a les vorades de boscos i als conreus, en garrigues, ruïnes, camps semiaigualosos, al llarg de rius i a d’altres llocs semblants. De dia, es refugia sota pedres o, fins i tot, excava caus superficials si el sòl és prou tou. És l’amfibi més freqüent dintre de les cavitats subterrànies. Al vespre, apareix posat damunt de mates o pedres.
A l’estació reproductora, sovint és més diürn i més conspicu, i es troba prop o dins de l’aigua. Escull, per a la reproducció, aigües netes, que poden ser rierols, basses, dipòsits artificials, com ara embassaments o pous, i també aprofita aigües somes procedents de pluja, on s’arrisca a la interrupció del desenvolupament larval per causa d’una evaporació excessiva. La seva agilitat —salta i neda molt bé i fins escala moderadament parets llises— li permet l’ús de dipòsits artificials amb parets verticals i de pous, i també pot refugiar-se, com fa sovint, tant per a hivernar com, probablement, per a refugiar-se de dia, a coves i avencs. Encara no coneixem bé la seva hibernació, però és possible que s’enterri profundament o que s’amagui en cavitats, almenys entre el novembre i el febrer, tot i que és un gripau de terres baixes. La seva alimentació és constituïda, probablement, per insectes diversos, petits i crepusculars o nocturns, però no se sap amb certesa.
L’acoblament sembla produir-se a finals d’hivern o a principis de primavera i pot repetir-se durant l’estiu, amb un amplexus lumbar. Dels 1000 a 1600 ous que diposita, cada femella en fa paquets petits que formen els cordons curts i gruixuts (de 60 a 80 mm de llargada per a 10 o 20 mm d’amplada), que hom observa en tiges de plantes dins de l’aigua. Els ous són negrosos, d’1,5 a 2 mm de diàmetre, amb una mucositat feble al voltant. Es desclouen al cap de pocs dies, i les larves creixen notablement fins a la metamorfosi, a començament d’estiu, en què es produeix un jove ben petit.
Corologia
Mapa de distribució del gripauet (Pelodytes punctatus) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Aquest gripau viu a la península Ibèrica i a França, fins a l’W de Bèlgica i el NW d’Itàlia. Es troba a localitats baixes i disperses dels Països Catalans continentals, amb una distribució característicament discontínua, les raons de la qual no són gaire fàcils de determinar. La major part de les localitats, repartides per tot el territori i ben separades les unes de les altres, apareixen per sota dels 500 m d’altitud, però hi ha algunes dades disperses a terres més montanes i, fins i tot, als Pirineus. Sembla exigir localitats una mica humides, però, per altra banda, no gaire fredes, i no ha estat trobat en aigües salabroses ni a la línia costanera, sinó a terres baixes i a la part inferior dels vessants de muntanya mitjana.