Resultats de la cerca

Inicià la seva formació en el camp de l’arquitectura, abans d’interessar-se pel teatre Es graduà en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona 1996 i debutà com a director amb El desig de ser dona 1995 i Una història d’amor 1996 Treballà com a ajudant de direcció de Thierry Salmon Palerm en el muntatge Asalto al cielo 1996, una adaptació de Pentesilea , de Heinrich von Kleist El treball amb Salmon fou una influència fonamental les seves creacions s’inscriuen en el teatre físic i en la creació amb els actors L’any 1997 fundà, conjuntament amb Tomàs Aragay, General…

Escut de l’almirall Roger de Llúria, Lo art y modo del blasó , Bde Llupià, 1498 BC Lluís IX, rei de França, organitzà una croada a Egipte el 1249-50, que se saldà amb un fracàs la seva política d’aliances amb tàtars, armenis i georgians resultà escassament operativa i el mateix rei i tot el seu exèrcit van ser capturats Egipte passà a ser controlat pels mamelucs, el sultà dels quals, Baybars, aconseguí d’erradicar a poc a poc els estats croats També a Bizanci es produí un retrocés de les posicions franceses arran de la batalla de Pelagònia el 1259 i la recuperació de Constantinoble, dos anys…

Es formà al Club Tennis Barcino, entrenat pel seu pare, Lluís Bruguera, i fou campió d’Espanya júnior el 1987 Debutà com a professional el 1988 i, un any desprès, aconseguí el primer títol internacional amb la victòria en el Challenger d’el Caire El 1990 guanyà el Campionat de Catalunya i formà part de l’equip espanyol de Copa Davis, amb el qual disputà 23 partits fins el 1995 Els seus dos principals èxits foren els títols de Roland Garros 1993, 1994, on també fou finalista 1995, 1997, però també guanyà els tornejos d’Estoril 1991, Montecarlo 1991, 1993, Atenes 1991, Madrid 1992, Gstaad 1992-…

Fill de Bernat II de Foixà i de Beatriu, ja des d’abans del 1267 era frare menor al convent de Barcelona En sortí el 1275 i es feu benedictí de Sant Feliu de Guíxols Per discòrdia en l’elecció d’abat de Sant Pere de Galligants, Guifré fou nomenat procurador i administrador, fins a l’acord definitiu 1285 El rei li donà el castell de Montagut Essent cambrer del monestir de Sant Feliu, on sofrí l’entrada dels francesos a la vila, el feren administrador de la casa i del priorat de Montserrat 1286-87 Amic de Pere II i dels seus fills, fou enviat en ambaixada a Roma 1289 Obtingué…

Experimentat ja en la guerra de cors, de la fi del 1341 fins a la presa d’Algesires el 1344, fou el vicealmirall de la flota catalana enviada a l’estret de Gibraltar en ajut de Castella per impedir el pas dels benimerins El 1342, però, fou cridat pel rei Pere a Barcelona per vigilar les galeres del seu cunyat Jaume III de Mallorca, que havia anat a conferenciar amb ell abans de la ruptura d’hostilitats El 1344, en premi als seus serveis, el rei li concedí el càrrec de vicealmirall de València amb caràcter vitalici, bé que en fou desposseït el 1347, potser per pressió de la Unió valenciana, de…

La violència no va remetre l’any 2018 i es van produir episodis greus com l’atemptat contra una mesquita de Bengasi, el 23 de gener, que va provocar 35 morts, l’atac al desembre contra el Ministeri d’Afers Estrangers a Trípoli o els centenars de morts a causa dels enfrontaments entre diferents milícies, especialment a la capital i els seus voltants Un informe de les Nacions Unides, fet públic el 10 d’abril, també va denunciar casos de tortura sistemàtica i altres violacions dels drets humans i les pèssimes condicions del centres de detenció L’any 2018 van continuar els intents per a trobar…

Fundada per Strozza di Ubaldino a mitjan segle XIII, tingué diverses branques, algunes de les quals s’establiren fora de Florència, a Màntua i a Ferrara La gran fortuna de la família s’inicià al segle XV Els Strozzi Filippo, Jacopo i Niccolò negociaren als Països Catalans, i el 1437 constituïren una societat amb centres a Barcelona, València, Bruges, Palerm i Nàpols Llur negoci més important fou la banca, especialment la que ja al segle XVI fundaren a Lió Concediren importants emprèstits al rei de Nàpols i al de França Palla di Nofri Strozzi Florència 1373 — Pàdua 1462, protector…

Professor a les universitats de Palerm i de Roma La Sapienza, on es llicencià el 1956 i es jubilà l’any 2004 El seu ampli ventall d’interessos i de recerca dins dels estudis del llenguatge comprenia la lexicografia, la lingüística indoeuropea, la història de la llengua italiana, la semàntica, la lexicologia històrica i teòrica, la història de la lingüística, la filosofia del llenguatge, la pedagogia de la llengua i qüestions educatives Fou membre d’institucions públiques i de comitès assessors del govern dedicats a l’educació i a la cultura, i en 2000-01 fou ministre d’Educació Els anys 2007-…

Estudià a les universitats de Palerm, Roma i Bonn, on es doctorà Havent tornat a Roma, ensenyà estilística i literatura italiana 1897-1922 i muntà una companyia teatral pròpia Fou premi Nobel l’any 1934 Entre les seves obres són remarcables l’assaig L’umorismo 1908, les novelles L’esclusa 1894, Il fu Mattia Pascal 1904, I vecchi e i giovani 1913, Si gira 1916, reimprès 1925 amb el títol de I quaderni di Serafino Gubbio operatore, Uno, nessuno e centomila 1927 les narracions breus recollides en Novelle per un anno 1922 els drames Pensaci Giacomino 1916, Liolà 1916, Così è, se vi…

Hi ha una comissió permanent, domiciliada a Barcelona, a l' Arxiu de la Corona d’Aragó , formada per set delegats Les llengües emprades són el català, el castellà, l’italià i el francès Les comunicacions són publicades Relació de Congressos d'Història de la Corona d'Aragó lloc data tema I Barcelona 1908 Regnat de Jaume I II Osca 1920 Història i arqueologia al segle XII III València 1923 De la mort de Jaume I a la proclamació de Ferran I IV Mallorca 1955 Època de Ferran I i Alfons IV V Saragossa 1952* Regnat de Ferran II VI Sardenya 1957 Relacions econòmiques i comercials a la Mediterrània…