Resultats de la cerca

L’església parroquial de Llorenç, que fou construïda el 1593, en origen era dedicada a Santa Maria com es pot comprovar per les inscripcions de la campana mitjana, de la façana i en la clau de volta, bé que més tard foren declarats patrons del poble sant Abdó i sant Senén, les imatges dels quals foren collocades a l’altar major Hi ha el costum de treure les imatges dels patrons al cancell del temple quan amenaça tempesta, per tal que vegin el perill i evitin els estralls de la maltempsada A l’entrada de la part vella del poble hi ha una creu de terme de 8,20 m d’alçada, molt erosionada Recull…

També havien estat conegudes com a pintures rupestres del Cogul o de les coves de Cogul , denominació que caigué en desús És el jaciment d’ art rupestre més septentrional d’aquest grup, un dels més famosos pel fet d’haver estat dels primers descoberts i, sobretot, per l’originalitat de l’escena de la dansa Descobertes el 1908 pel rector del poble Ramon Huguet historiador de la població, l’arqueòleg i geògraf Ceferí Rocafort i l’enginyer i excursionista Juli Soler les donaren a conèixer molt aviat, i han estat profusament estudiades pels més famosos especialistes Lluís Marià Vidal…

Aquest castell tenia al seu càrrec la defensa d’un terme que no diferiria gaire de l’actual del municipi Creiem que en un principi podria haver format part d’un terme més gran anomenat Néspola que tenia el seu centre en el castell de Rocafort El castell de Talamanca apareix citat per primera vegada el 967 El domini eminent degué dependre dels comtes de Barcelona, encara que no tenim cap acta que ho demostri El domini feudal correspongué als Cardona, si és que no l’havien comprat als comtes de bon principi La possessió dels Cardona només es constata el 1086 al seu testament, Ramon Folc I el…

El poble del Vilet és situat a 408 m d’altitud a la riba esquerra del Riu Corb, entre Rocafort de Vallbona i Sant Martí de Maldà El topònim del lloc apareix esmentat en la documentació medieval des de l’any 1078 com a Vilamanyanor, Vilamanyor i d’altres variants, fins a derivar en el nom actual del Vilet L’any 1084, el vescomte Ramon Folc de Cardona féu donació a Guillem Miró de Boixadors d’una quadra dins el terme del Vilet A mitjan segle XII, el 1157, Bernat de Boixadors donà el castell del Vilet amb tots els seus drets a Bernat de Santmartí tanmateix sembla probable que només…

Situació Basament de la torre o fortificació que corona el nucli de la força d’Àreu ECSA - J Bolòs Construcció situada darrere de l’església de Sant Feliu de la força d’Àreu L’itinerari és el mateix que per a anar a l’església JBM-JJBR Mapa 34-9182 Situació 31TCH627167 Història Als segles XI i XII la vila i el castell d’Àreu seguiren el llarg i conflictiu procés de feudalització de la Vall Ferrera Els segles XIII i XIV estigueren marcats per la difícil coexistència de drets de l’església d’Urgell, els feudataris del comte de Pallars Galliner i Toralla, i els comtes de Foix i vescomtes de…

Situació Tossal del pic de Sarroca, amb abundants vestigis d’aquestes edificacions Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Les restes d’aquest despoblat i el castell es troben al cim del tossal del pic de Sarroca, prop d’on passava un antic camí que unia la comarca del Pallars Sobirà amb l’Alt Urgell Mapa 34-11253 Situació 31TCG495866 Per a arribar-hi cal seguir la pista de terra que des de Gerri de la Sal porta fins a Noves de Segre, ja dins de la comarca de l’Alt Urgell A uns 8 km de la sortida de Gerri, la pista passa pel costat mateix dels murs de la masada de…

Aguilar de Segarra L’actual municipi és format pels termes dels castells d’Aguilar i de Castellar i els termes de les Coromines i Santa Maria de Cirera Castell d’Aguilar Castell de Castellar Artés A l’actual municipi li ha estat retallada la parròquia de Santa Maria d’Horta que pertanyia a l’antic terme del castell d’Artés i ara és incorporada al municipi d’Avinyó Per a l’estudi d’aquest castell remetem al que fem en tractar el seu edifici Castell d’Artés Avinyó L’actual municipi d’Avinyó és el mateix que el del terme del castell amb l’afegit de la parròquia de Santa Maria d’Horta Castell d’…

És autor de diversos treballs sobre història local de Castelló, particularment referits a l’àmbit de l’art i la ceràmica Després d’estudiar magisteri a Tarragona i filosofia i lletres a València, exercí la docència a Castelló Afí al règim franquista, després de la guerra civil tingué una creixent activitat política, primer en càrrecs culturals adscrits a la Diputació Provincial, i més tard com a alcalde de la ciutat de Castelló 1960-67 També fou procurador de les corts franquistes, delegat del Ministeri d’Educació i Ciència i comissari provincial de Belles Arts La vinculació amb la Diputació…

Una vista de les ruïnes, amb algun pany de mur que deixa veure’n l’aparell J Bolòs Situació Al cantó de llevant de la serra de Pinós, i dins el mateix terme municipal de Pinós, hi ha Matamargó, just als límits de la comarca veïna del Bages Mapa 330M781 Situació 31TCG846352 Per la carretera de Solsona a Manresa, a l’altura del punt quilomètric 19,500, hi ha una carretera que mena a Salo És la carretera BV-3 002 10,600 km més enllà d’aquest trencant, hom arriba a una bifurcació, on acaba el paviment asfàltic Cap a mà esquerra hom arribaria a Vallmanya, però la ruta del costat dret ens portarà…

El 1004 Salla, que el 985 havia actuat com a testimoni comtal amb relació al castell de Sacama, i el levita Borrell, en compliment de la voluntat de la difunta Ego, donaren a Ripoll un alou amb dos masos al terme de Sacama, al lloc dit Evolesa Salla era fill de Froia i Ego i net d’aquell Salla fundador de Sant Benet de Bages El 1012 Salla, juntament amb els seus hereus, Borrell, bisbe de Vic, Seniofred de Rubí, Amat de Girona, Guifré de Riudarenes, Guitard de Solsona i Mir de Ponts, donaren a la nova canònica de la catedral de Barcelona l’església i parròquia de Santa Maria i Sant Joan d’…