Resultats de la cerca

Arribà al Futbol Club Barcelona 1954-63 procedent del Millonarios de Bogotà Jugà tant d’interior com d’extrem, i formà amb Suárez un ala mítica Jugà 322 partits, 162 dels quals, a la Lliga, i marcà 136 gols amb el Barça Fou campió de la Lliga 1959, 1960, la Copa del Generalísimo 1957, 1959, 1963 i la Copa de Fires 1958, 1960 Després de rebre un homenatge de comiat, jugà al Racing de Santander la temporada 1963-64, abans de retirar-se Fou internacional amb la selecció B d’Espanya en un partit, i formà part de la selecció de Catalunya en quatre ocasions entre el 1955 i el 1958

Defensa dret, s’inicià a la Penya Saprissa 1933-34, d’on passà a l’Espanyol Aficionats i, posteriorment, al primer equip a l’estiu del 1935 Debutà a primera divisió al desembre del 1935 Fou campió de Catalunya 1937, 1940 i de la Copa d’Espanya 1940 Jugà fins l’any 1954 a l’equip espanyolista, amb un total de 133 partits de Lliga en tretze temporades, en les quals també fou cedit al Mallorca 1947-48, Real Santander 1950-52 i Unió Esportiva Sant Andreu 1952-53 Fou quatre vegades internacional per Espanya, i també formà part de la selecció de Catalunya i de Barcelona en partits…

Començà el 1930, a l’estudi que tenia amb Grau i Sala El 1932 féu dibuix al natural al Cercle Artístic Es presentà als Salons de Montjuïc i de Primavera i, individualment, a Madrid per primer cop el 1948 —on fou seleccionat per al Salón de los Once—, a Barcelona, a les Galeries Laietanes 1949, 1953 i 1957 i a la Sala Parés 1981, 1983, 1986, a Bilbao i a Santander, i en exposicions collectives del Carnegie Institute de Pittsburgh i de la Primera i la Tercera Bienal Hispanoamericana Evolucionà des d’un estricte realisme cap a una representació simbolista que oscilla entre la…

Durant un temps fou destinat a l’estació de Patologia Vegetal de Burjassot l’Horta, entitat creada el 1924, i posteriorment denominada Escola Pràctica de Capatassos Agrícoles, a instàncies de Pascual Carrión Durant la Guerra Civil de 1936-39 treballà a l’estació de patologia de Santander i en el Servei de Recuperació Agrícola al front de Castelló Fou nomenat enginyer en cap de la delegació de Llevant de l’Instituto Nacional de Colonización creat una vegada acabada la guerra Fou director general d’agricultura i ministre d’agricultura 1957-65 Realitzà treballs per a la colonització de la zona…

Estudià a Madrid i participà en la ideologia de la Generació del 98 Exiliat el 1937, tornà el 1952 La seva obra, sota la influència d’IMestrović i ABourdelle, tendeix a la monumentalitat i l’estilització, i és treballada per talla directa Té obres religioses, com el Cristo de Otero Palència, monuments, com la Fuente de Concha Espina Santander i els de Tomás Morales, Ramón y Cajal i Pérez Galdós tots a Madrid i retrats, com el de Miguel de Unamuno 1930, Colegio Anaya, Salamanca La seva casa a Toledo és avui la Casa-Museo de Roca Tarpeya, on hi ha part molt important de la seva obra

Llicenciat en dret 1971, amplià estudis a la Universitat de Berkeley Membre del comitè executiu nacional d'Alianza Popular 1979-86, que el 1989 esdevingué Partido Popular  PP, del qual fou sotssecretari general, ha estat membre i responsable de diverses comissions al Congrés dels Diputats Arran de la victòria del PP en les eleccions generals del 1996, José María Aznar  el designà vicepresident segon del govern espanyol En 1996-2000 fou també ministre d'economia i hisenda, i a partir de la segona legislatura del PP, l'any 2000, ministre d'economia, ja que l'anterior ministeri fou dividit en…

Fundat el 1928, fou impulsat per un grup d’estiuejants El mateix any organitzà un torneig amb un cartell comparable als millors torneigs de Barcelona El 1929 aquesta competició passà a formar part del nou minicircuit de la Copa Pirineus, que es convertí juntament amb el torneig de Sant Sebastià i el de Santander en un dels tres grans torneigs de l’estiu de l’Estat Després de la Guerra Civil fou refundat el 1949 en la seva localització actual Disposa de tres pistes de tennis una de terra batuda i dues de gespa artificial, pista de pàdel, d’esquaix, dues piscines i una pista…

Jugador polivalent que jugava de lateral o d’extrem, a la banda esquerra Es formà al planter del Futbol Club Barcelona i fou jugador del Barcelona B 1989-92, amb incursions al primer equip Després fou cedit a l’Osasuna 1992-94 i retornà una temporada al Barça 1994-95 Disputà 33 partits i guanyà una Supercopa d’Espanya 1994 i una Copa de la Generalitat 1990-91 Posteriorment jugà amb el Betis 1995-96, el Racing de Santander 1996-99, l’Sporting de Gijón 1999-01 i el Club de Futbol Balaguer 2001-03 Formà part de la selecció catalana en una ocasió En retirar-se, es vinculà a l’equip…

L’any 1930 es fusionà amb el Bank of America of California per formar el banc actual l’any 1950 creà com a filial el Bank of America International, que el 1967 esdevingué el Bank of America Primer banc del món capitalista pels seus dipòsits, amb 95 751 milions de dòlars el 1983 i el segon pels seus actius nets amb 115 442 milions de dòlars L’any 1983 disposava de 1 148 agències i sucursals als EUA, i sucursals i oficines de representació arreu del món A l’Estat espanyol hi entrà de la mà del Banco de Santander —Banco Comercial para América— i s’establí després amb el seu nom…

Vinculat a Santander, hi fundà i dirigí la revista Proel Fou autor, entre altres obres, de Tierra sin nosotros 1947, Alegría 1946, Con las piedras, con el viento 1950, Quinta del 42 1953, Estatuas yacentes 1955, Cuanto sé de mí 1957, Poesía del momento 1957, Libro de las alucinaciones 1964, Antología 1980, exponent de les seves influències des de la poesia social al surrealisme, Agenda 1990, Cuaderno de Nueva York Premio Nacional 1999, Tierra sin nosotros 2000 i Antologia personal 2001 El 1981 rebé el premi Príncipe de Asturias, el 1990 el Premio Nacional de las Letras Españolas…