Resultats de la cerca

Fou periodista i seguí la carrera diplomàtica Escriví les novelles Montaña adentro 1923, de tema rural, Humo hacia el sur 1946 i María Nadie 1957, i els contes Raíz del sueño 1949

Fou alumna de piano de Bindo Paoli Casada amb un diplomàtic, el 1926 s’establí a Berlín, on continuà la seva formació com a intèrpret amb el pianista Konrad Ansorge i estudià composició amb Hans Mersmann Entre les seves obres destaquen Concierto , per a piano i orquestra de cambra, Misa para coro a capella , amb la qual obtingué el segon premi en el Concurs de Música Religiosa de Frankfurt, i Trío para violín, viola y violoncelo Utilitzà l’obra del poeta Pablo Neruda com a font d’inspiració d’un ampli repertori de peces

Vida Fill de pare basc i mare catalana, de ben petit anà a viure amb la seva família a Barcelona, on estudià música al Conservatori del Liceu amb mestres com V Costa i Nogueras piano i F de Paula Sánchez i Gavagnach composició El 1914 fou nomenat professor d’aquest centre Entre el 1945 i el 1963 fou professor d’harmonia i composició i director del Conservatori de Música de Barcelona Autor d’arrels nacionalistes, sempre feu ús de melodies i harmonies populars catalanes en la música que escriví, tot i que en algunes obres s’aprecia un toc impressionista Algunes de les composicions més…

De família catalana, estudià a la Llotja de Barcelona Es presentà a València el 1946, i a Barcelona ho feu el 1947 Participà en diversos Salons de Maig de Barcelona, i exposà a Sud-amèrica, els EUA i Suïssa Es dedicà sobretot a la figura, i feu també vitralls policroms

Cònsol, entre altres ciutats, a Madrid i a Barcelona, féu una gran amistat amb els poetes castellans de l’anomenada Generació del 27 Partidari decidit, en esdevenir-se la Guerra Civil Espanyola, del bàndol republicà, fou, fins a la mort, un entusiasta propagandista i un desinteressat collaborador d’aquesta causa Ingressà al partit comunista el 1945 Hagué d’exiliar-se diverses vegades del seu país Candidat a la presidència de la república de Xile el 1970, renuncià a favor del seu amic Salvador Allende, amb la política del qual sempre estigué identificat Una quarantena de títols…

Ordenat sacerdot l’any 1796 Marxà a Amèrica, a Xile, on s’establí com a membre de la Congregación de Clérigos Menores de Lebrija A l’illa de León conegué Juan Antonio Bauzà, predicador i catedràtic de teologia a la província de Xile Hi treballà amb els indis de Paposo Xile Posteriorment, juntament amb Bauzà, Miguel Romero Reyes i el llec i arquitecte Ignasi Teran, anà a Montevideo 1803 Més tard, esdevingut un eclesiàstic destacat i rebuda la nominació de bisbe auxiliar, el bisbe de Santiago es negà a consagrar-lo, però finalment ho aconseguí a Buenos…

El 1887, emigrà a Xile Coneixedor dels licors, dirigí la fàbrica de licors Ventura Hermanos, que amb el temps arribà a ser una de les més importants de Xile formà un nombre considerable de catalans que després treballaren en aquest ram Associat amb Miquel Coderch, Josep Costeis i Botà i Teófilo Cayla i Rex, fundà, el 1917, la destilleria Licores Mitjans SA, especialitzada en licor de raïm Integrat a la vida dels catalans residents en aquest país, fou president del Centre Català de Santiago de Xile

Es va constituir el 1955 a Barcelona L’actuació, a l’inici, es desenvolupava principalment a Xile, Camerun i Catalunya El 1958 envià cent vint-i-set persones 53 dones i 74 homes, entre els quals 44 capellans al Camerun, a Xile i a altres països sud-americans El 1963 fou reconegut com a Secretariat de Cooperació Interdiocesà, quan ja hi havia nuclis consolidats a Xile i al Camerun Entre els impulsors, cal esmentar Oriol Albó, Joan Casañas, Josep Ribera, Ignasi Pujadas i Joan San Martí Agermanament fou reconegut pel bisbat de Barcelona i rebé el suport del…

El 1906 emigrà a Xile Coneixedor del món musical, hi fundà l’Orfeó Català, del qual fou tenor solista durant deu anys Formà part i fou membre del quadre escènic del Centre Català de Santiago de Xile, on, el 1913 i el 1914, intervingué en diverses obres importants El 1916 es traslladà a l’Argentina, però retornà a Xile dos anys més tard El 1919 s’establí definitivament al Perú on al cap d’uns anys, es dedicà plenament a la venda de terrenys i a l’edificació, negocis amb els quals arribar a fer una gran fortuna

Emigrat a Xile en la seva infantesa, s’incorporà a l’Atlético de Madrid 1953-57, on jugà com a migcampista 58 partits a primera divisió Acabat el seu contracte retornà a Xile