Resultats de la cerca
Es mostren 8047 resultats
Enric Rabassa Llompart
Futbol
Entrenador de futbol.
Començà al Poble-sec, d’on passà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona A partir de la temporada 1956-57, compaginà aquesta tasca amb la d’ajudant de l’entrenador del primer equip, Domènec Balmanya, primer, i Helenio Herrera a continuació El 30 d’abril de 1960 fou nomenat entrenador titular fins al final d’aquella temporada, i el Barça guanyà la Copa de Fires Després dirigí el Club Deportiu Comtal 1960-61, el Tenerife 1961-62, el Deportivo de la Corunya 1962-63, l’Hospitalet 1963-64, l’Atlètic de Balears 1965-66 i el Club de Futbol Reus Deportiu 1968-69
Sergio Sánchez Ortega
Futbol
Futbolista.
Defensa, es formà al planter del Reial Club Deportiu Espanyol i a l’abril del 2005 debutà a la Lliga amb el primer equip Hi romangué la següent temporada i després fou cedit al Real Madrid Castilla i al Racing de Santander En la temporada 2008-09 tornà a l’Espanyol, amb el qual, sumant les dues etapes, disputà 48 partits de Lliga i marcà 3 gols Guanyà una Copa del Rei 2006 Després ha jugat amb el Sevilla 2009-11, on estigué un any inactiu per motius de salut, i el Màlaga Ha estat quatre vegades internacional sub-21 i ha format part de la selecció catalana
Segona República Espanyola
Proclamació de la Segona República Espanyola a la Puerta del Sol de Madrid (14-IV-1931)
© Fototeca.cat
Història
Període de la història de l’Estat espanyol que comença el 14 d’abril de 1931, amb la proclamació de la República a Barcelona i a Madrid.
Acaba l’1 d’abril de 1939, data en què la Guerra Civil iniciada el 18 de juliol de 1936 finalitzà amb la victòria de Franco i del govern de Burgos i la instauració, sobre la totalitat del territori de l’estat, d’un nou règim el franquisme Cal distingir, doncs, dos períodes ben diferenciats la pau 14 d’abril 1931 — 17/19 de juliol 1936 i la guerra 17/19 de juliol 1936 — 1 d’abril 1939 Guerra Civil Espanyola La Constitució, aprovada el 9 de desembre de 1931, configurà una república amb un president, cap de l’Estat, feble una cambra única, forta i un govern nomenat pel president, però que…
Ḥaydar al-ʿIbādī
Política
Polític iraquià.
Fill d’un alt funcionari del Ministeri de Sanitat, el 1968, amb només 15 anys, ingressà al Partit Islàmic Dawa proxiïta de Jawad al-Mālikī Amb la pujada dels baasistes al poder, la seva família començà a tenir dificultats amb el govern i, després de graduar-se en enginyeria a Bagdad, marxà a la Gran Bretanya, on continuà els estudis a la Universitat de Manchester i es doctorà A l’exili esdevingué un destacat opositor al règim de Saddam Ḥusayn , el qual, el 1982, feu executar dos germans seus i en condemnà un altre a deu anys de presó Establí a Londres un estudi de disseny, que regentà fins…
Joan Carles Gallego i Herrera
Economia
Sindicalista.
Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona, és catedràtic de l’Institut d’Ensenyament Secundari i de Formació Professional La Pineda de Badalona Des del seu ingrés el 1975 a Comissions Obreres CCOO de Catalunya en la seva etapa d’estudiant i militant del PSUC , desenvolupà tasques vinculades amb el món de l’educació i la funció pública Fou secretari de la federació d’ensenyament del sindicat i secretari d’economia i formació per a l’ocupació 1992-2001, responsable de l’àrea socioeconòmica de CCOO a Catalunya 2001-04 i, més tard, secretari de recursos i…
Massimo D’Alema
Política
Polític italià.
Diputat pel Partito Comunista Italiano des del 1987 i director del diari L’Unità 1988-90, fou un dels artífexs de la transformació del PCI en el Partito Democratico della Sinistra PDS el 1991, i n'esdevingué secretari general el 1994 El 1998, al capdavant de la coalició de centreesquerra Democratici di Sinistra, guanyà les eleccions generals i esdevingué primer ministre primer cap de govern italià de trajectòria comunista d’un govern de centreesquerra en el qual tingueren presència fins a set forces polítiques, amb una majoria de ministres de DS 9 i del Partit Popular Italià 5 Les dissensions…
Natàlia Arroyo Clavell
Futbol
Futbolista i entrenadora.
Formada al planter del Futbol Club Barcelona 1996-2006, jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona en competicions estatals del 2006 al 2008, quan s’hagué de retirar per una lesió L’any 2014 fou designada seleccionadora de la selecció femenina de futbol de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 2020, any que fitxà com a entrenadora de la Reial Societat, equip amb el qual ha guanyat la Copa d’Espanya i la Copa del País Basc en dues ocasions Al juny del 2024 deixà el càrrec Al gener del 2025 fitxà com a entrenadora de l'Aston Villa i a l'abril fou escollida la millor…
Guerra Civil Espanyola

Mapa de la Guerra Civil Espanyola
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil iniciada el 18-19 de juliol de 1936 i acabada l’1 d’abril de 1939.
Fou provocada pel cop d’estat planejat pel general Emilio Mola dut a terme per una gran part de les forces armades que feien costat als partits de dreta carlins, Renovación Española, els grups més dretans de la CEDA i Falange Española y de las JONS, i que tenien les simpaties de bona part de l’alta clerecia Aquesta conspiració i la revolta subsegüent foren una rèplica a la revolució d’octubre del 1934 i una prova més del fracàs de la convivència entre dretes i esquerres durant la Segona República El triomf electoral del Front Popular 16 de febrer de 1936 estimulà i refermà els propòsits de…
Imanol Pradales Gil
Política
Polític basc.
Estudià sociologia i ciències polítiques a la Universitat de Deusto, on exercí de professor de les facultats d’Humanitats i Ciències Polítiques i Sociologia fins a l’any 2006 Fou director de l’agència pública de captació de talent Bizkaia Talent, adscrita al departament de promoció econòmica de la Diputació Foral de Biscaia 2007-11 Afiliat al Partit Nacionalista Basc , ocupà el càrrec de diputat foral de Promoció Econòmica 2011-15, de Desenvolupament Econòmic 2015-19 i d’Infraestructures i Desenvolupament Territorial 2019-24 El novembre del 2023 fou proposat pel PNB per a succeir Iñigo…
Caterina de Siena
Cristianisme
Nom amb què és coneguda la religiosa italiana Caterina Benincasa.
Terciària dominicana des dels 16 anys, aviat adquirí una àmplia fama per la seva santedat i les seves visions místiques El 1376 anà a Avinyó amb el seu confessor i biògraf Ramon de Càpua per convèncer Gregori XI de tornar a Roma A la mort d’aquest 1378 afavorí activament la causa d’Urbà VI, que ella ajudà en la reorganització de l’Església i defensà activament durant el Cisma d’Occident, davant cardenals i sobirans europeus Escriví el tractat místic conegut per Dialogo Il libro della divina doctrina , on exposa les seves experiències són notables les seves 380 lletres, que reflecteixen la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina