Resultats de la cerca
Es mostren 537 resultats
magnetisme

Magnetisme inducció d’un corrent elèctric pel desplaçament d’un imant en el si d’una bobina (efecte faraday)
© Fototeca.cat
Física
Part de la física que tracta de les propietats dels camps magnètics i de les interaccions entre els imants.
Ja a la Grècia antiga hom coneixia la propietat de l’imant natural o magnetita nom derivat de Magnèsia, ciutat de l’Àsia Menor d’atreure el ferro L’any 121 els xinesos ja sabien que, quan una barra de ferro és collocada prop d’un imant natural, adquireix les propietats de l' imant i les conserva Hom coneix també des de temps ancestrals la propietat que té la Terra d’actuar com un imant, propietat coneguda com a magnetisme terrestre o geomagnetisme L’estudi del magnetisme es limità, durant molt de temps, a l’estudi dels imants així obtinguts magnetoestàtica , però l’any 1819 HC Ørsted…
dinamisme
Filosofia
Teoria que admet en la realitat material l’existència de forces internes que no són reductibles a la massa i al moviment.
És oposat al mecanicisme i a tota idea de casualitat N'és una forma extrema el dinamisme o energetisme integral
albarà
Paper blanc que hom posa als balcons, etc, per tal d’indicar que una casa és per llogar o que admet dispesers.
conjunt

Representació gràfica de la relació de pertinença i de les operacions d’unió i intersecció dels conjunts
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Reunió d’objectes ben definits en la intuïció o en el pensament, considerada com una totalitat (Cantor).
Aquesta definició, des del punt de vista matemàtic, no és vàlida, i, així, en matemàtiques la noció de conjunt no és definida, i s’inclou dins del desenvolupament d’una teoria axiomàtica que eviti les paradoxes i contradiccions com les que, a començament del segle XX, posaren en qüestió no solament la teoria de conjunts, sinó bona part de la matemàtica Hom no defineix, doncs, ni conjunt, ni element, ni la relació de pertinença, i es conforma amb la idea intuïtiva del que signifiquen frases com Un conjunt és format per elements, o l’element 4 pertany al conjunt dels nombres naturals La…
polimorfisme
Mineralogia i petrografia
Propietat que presenta una substància, consistent en el fet que, sense canviar la fórmula química, admet l’existència de dues fases o modificacions.
Pel fet que una mateixa composició química presenta estructures reticulars diferents, es formen cristalls diferents amb característiques físiques distintes Les diverses fases polimorfes d’una substància són designades mitjançant lletres gregues La fase estable a la temperatura més baixa és designada amb la lletra α En un principi hom cregué que les transformacions polimorfes es produïen només per la deformació del reticle, sense que hi hagués una reconstrucció d’aquest, però realment el polimorfisme actua de molt diverses maneres
filosofia islàmica
Filosofia
Filosofia desenvolupada en el món islàmic.
La filosofia aparegué en el món musulmà com una disciplina essencialment estrangera L’estricta ortodòxia de l’islam sunnita només concebia el coneixement de Déu des d’un punt de vista fonamentalment jurídic Això no obstant, i amb l’ajuda de les traduccions d’obres científiques i filosòfiques gregues, directament de l’àrab o a través del siríac Gondēšāpūr, fou introduïda l’especulació filosòfica, sovint en un difícil equilibri per no caure en l’heterodòxia Així, els traductors Ḥunayn i el seu fill Iṣḥāq, entre altres, assimilaren erròniament Aristòtil al neoplatonisme D’altra banda, atès que…
senyal
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Model matemàtic de les variables d’un sistema.
Generalment, admet una descripció temporal , variacions del senyal en el temps, i una descripció freqüencial espectre , components del senyal de diversa freqüència Un senyal determinista és el que té una descripció com a funció de la variable temps x t, mentre que els senyals aleatoris solament poden ésser descrits per un model probabilístic soroll en un sistema de transmissió Els senyals analògics són definits per a tot valor de t , en contraposició als discrets en el temps o seqüències que solament ho són per a t=nT , on n és un nombre natural i T un valor determinat de t Un…
cristall
Física
Cos format per solidificació, amb els àtoms disposats segons un model repetit periòdicament en les tres dimensions de l’espai.
De fet, no hi ha cap cristall que segueixi aquest model ideal, puix que tots presenten imperfeccions, bé en forma d’àtoms distints als que componen el cristall tipus, bé en forma de buits creats per la desaparició d’alguns àtoms Malgrat això, per a l’estudi de la matèria cristallina hom admet la hipòtesi d’uniformitat total, que permet de simplificar-ne els càlculs a fi d’aconseguir que els resultats s’acostin molt a la realitat, les imperfeccions dels cristalls reals són considerades com a pertorbacions de la situació ideal homogènia Matemàticament el postulat bàsic elemental…
diabetis
Patologia humana
Nom genèric per a designar un grup de malalties caracteritzades per un excés de diüresi, encara que, habitualment, p ext, el terme es refereix a la diabetis mellitus.
Actualment hom admet la diagnosi de diabetis quan la glucèmia en dejú és igual o superior a 140 mg/dl, almenys en dues determinacions, o bé quan la corba de glucèmia dóna valors iguals o superiors a 200 mg/dl al cap de dues hores i en qualsevol altre punt Els símptomes generals de la diabetis solen ésser la secreció excessiva d’orina poliúria, la set polidípsia, l’amagriment i un excés de gana polifàgia Les diferents manifestacions de la malaltia s’acompanyen també de símptomes característics En el decurs de la diabetis poden aparèixer complicacions diverses la microangiopatia, o…
exclusivista
Dit de la persona que no admet res que contradigui ni poc ni molt les seves idees, els seus gusts, el seu sistema, etc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina