Resultats de la cerca
Es mostren 750 resultats
Les valerianàcies
Valerianàcies 1 Valerianella olitoria a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b detall d’un fruit x 7 c secció transversal d’un fruit amb la cavitat central engruixida pel dors i amb una sola grana, i dues cavitats ventrals, buides x 7 2 Valerianella rimosa a fruit x 7 b fruit seccionat transversalment, amb una cavitat fèrtil amb una sola grana i dues d’estèrils més grosses, buides x 7 3 Valerianella coronata a detall d’un fruit amb el calze acrescent a l’àpex x 7 b fruit seccionat, amb les dues cavitats estèrils, molt reduïdes x 7 4 Herba de sant Jordi Centranthus ruber detall d’una…
Les oleàcies
Oleàcies 1 Llessamí groc Jasminum fruticans a branca amb flors x 0,5 b detall dels fruits x 1 2 Freixe de fulla petita Fraxinus angustifolia a branca amb fruits x 0,5 b detall de la flor aclamídia x 3 3 Olivera Olea europaea a branca amb flors x 0,5 b flor seccionada longitudinalment x 4 c fruit, l’oliva, seccionada longitudinalment x 1 4 Fals aladern Phillyrea latifolia detall d’una flor x 6 Eugeni Sierra Esteses principalment pel SE asiàtic i per Austràlia, són una família gairebé cosmopolita que té 29 gèneres i unes 600 espècies d’arbres i arbusts, caducifolis i perennifolis, alguns…
Les solanàcies
Solanàcies 1 Arç intricat Lycium intricatum a branca amb nombroses espines, fulles petites i carnoses i flors de corolla tubulosa x 0,5 b detall d’una flor, amb el tub molt llarg i els lòbuls patents x 3 2 Tabac bord Atropa belladonna, a fragment d’una branca de fulles ovades i flors curtament pedunculades x 0,5 b detall d’un fruit madur envoltat pel calze persistent x 0,5 3 Tabac de jardí Nicotiana glauca a branca amb inflorescències terminals i fulles ovades x 0,5 b detall d’una flor amb la corolla llargament tubulosa i el calze curt x 15 4 Morella Solarium nigrum branca amb flors i…
Poesia escènica
Literatura catalana
Corpus d’obres teatrals de Joan Brossa, publicat entre el 1973 i el 1983.
Desenvolupament enciclopèdic De gèneres, temàtiques, influències i extensió molt diferents, les peces brossianes comparteixen una unitat d’intenció de fons, una profunda elaboració del llenguatge i una contínua exploració de velles i noves formes teatrals Escrit entre el 1945 i el 1978, aplega en sis volums la creació escènica de Brossa com un tot articulat que obre i tanca la dedicació del poeta al teatre Dues són les línies de força de la seva dramatúrgia 1 l’experimentació, de signe avantguardista, al voltant de les possibilitats del llenguatge, l’espai i el temps escènics, acompanyada d’…
ascomicets
Cordyceps militaris: ascomicets pirenomicets
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs desproveïts de cèl·lules flagel·lades, gairebé sempre septats, caracteritzats per la producció d’espores a l’interior d’ascs, formats a partir d’un aparell ascogen originat per reproducció sexual.
El miceli normal correspon al gametòfit i presenta hifes ramificades, de membrana quitinosa És típic que els septes que separen les cèllules presentin un o diversos porus o aparells sinàptics, com passa en algunes algues A vegades formen estromes, per agregació d’hifes en forma de prosènquima o de plectènquima sobre o dins els quals es formen els òrgans reproductors No és rar que alguns estromes acumulin reserves i es converteixin en formes resistents, els esclerocis La reproducció té lloc bàsicament per tricogàmia El gametangi femení, l’ascogoni, és fecundat pels espermacis, gàmetes…
esquizofícies
Botànica
Classe de microorganismes protocariòtics d’organització semblant a la dels bacteris; generalment són més grossos i van proveïts de clorofil·la concentrada sobre làmines situades a la part perifèrica del citoplasma (cromatoplasma), la qual cosa els permet de fer la fotosíntesi completa.
La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…
Jaciment del “fornot” del Clot de Cal Riquer (Argençola)
Art romànic
Situació El Clot de Cal Riquer es localitza a uns cent metres al migdia d’Albarells, veïnat situat al sector N del terme, al qual s’arriba per una carretera que arrenca de la N-II de Barcelona a Lleida, situat en un tossal a mà dreta de la riera del Molí o de Santa Maria del Camí, trencall que s’agafa prop d’aquest darrer poble El conjunt integrat per una fornícula, tres tombes i rastres d’habitacle es pot contemplar a peu mateix d’un camí de carro que baixa d’Albarells, i que es troba a 580 m d’altitud, en un erm envoltat de camps de conreu i bancals o marges de pedra Mapa 34-15390 Situació…
Les vitàcies
Uns 11 gèneres i prop de 700 espècies d’arbusts i plantes enfiladisses, principalment tropicals i subtropicals, fan part d’aquesta família representada al nostre país per una única espècie autòctona Vitis vinifera Algunes vitàcies, com ara Parthenocissus quinquefolia , són plantes enfiladisses cultivades com a ornamentals que, de vegades, poden arribar a naturalitzar-se Exemplar de vinya Vitis vinifera cultivat, amb el seu tronc curt i rabassut, produït per la poda anual a què és sotmès D’aquest tronc s’originen les branques més primes de l’any, anomenades sarments, que produeixen el…
Necròpoli del tossal de la Nora (Alcoletge)
Art romànic
Situació Aspecte d’algunes de les tombes excavades a la roca que formen aquesta necròpoli ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli es troba a poc menys de 2 km al nord de la població d’Alcoletge, al tossal de la Nora, a la vora esquerra del Segre Mapa 32-15 388 Situació 31TCG087152 S’hi arriba des de Lleida per la carretera C-1313 Un km després de passar la cruïlla que porta al poble d’Alcoletge, a la vista ja del tossal, poc abans de creuar el canal de Balaguer, cal desviar-se a la dreta per un camí que puja en uns 300 m fins a una gran esplanada situada al peu meridional del turó, on és…
Shanghai
El riu Huangpu al seu pas per la ciutat de Shanghai, un dels centres comercials més grans de tot l’Orient
© B. Llebaria
Ciutat
Municipalitat (dependent directament del govern central) de l’E de la Xina, al sheng de Jiangsu, capital de la Regió de l’Est.
Situada a la vora del Huangpu, a l’estuari del Iang-Tsé, és un dels ports i centres comercials més grans de l’Orient Desenvolupada sota la influència occidental i el règim de concessions internacionals, tingué una ràpida expansió demogràfica i econòmica, i al costat de la funció comercial es desenvoluparen les activitats industrials i financeres És la ciutat més gran de la Xina i el vuitè port del món De la ciutat, destaquen sobretot el Temple del Déu de la Ciutat i els seus barris adjacents, que formen el nucli de la ciutat històrica, la zona del Bund, a la riba occidental del Huangpu, al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina