Resultats de la cerca
Es mostren 16592 resultats
espècie química
Química
Conjunt de cossos que, tot i tenir la mateixa composició química, es diferencien entre ells pel fet de presentar isomeria, associació, etc; així, un oligòmer i un polímer són dues espècies distintes.
hom pot considerar-hi també els distins estats en què es presenta una substància
grans estiratges
Indústria tèxtil
En les màquines de filar, estiratge de valor molt elevat (fins a 100, si fa no fa) que permet d’emprar una metxa més gruixuda i estalviar així alguns passos de metxera.
Els trens d’estiratge corrents no serveixen per a aquesta operació, puix que les fibres no van prou ben guiades i el fil no hi resta regular i llis per això foren creats els trens de grans estiratges , el primer dels quals és l’inventat el 1913 per Ferran Casablancas
cost, assegurança i noli
Economia
Dret marítim
Incoterm que indica que el cost de la mercaderia tramesa inclou el cost a l’origen, així com les despeses per l’assegurança i el transport de l’origen a la destinació.
Partit Sindicalista
Política
Partit polític fundat el 7 d’abril de 1934 per Ángel Pestaña, amb l’esperança de convertir-se en el partit polític de la CNT i trencar així la tradicional ortodòxia anarcosindicalista.
No pogué arrossegar ni la Federació Sindicalista Llibertària ni els Sindicats d’Oposició La seva influència romangué limitada a petits nuclis a Madrid Natividad Adalia, a Andalusia Gómez de Loma, a Saragossa Pabón i al Principat i al País Valencià Al Principat els seus principals dirigents foren Ricard Fornells —president des de Sabadell de la Federació Regional Catalana del partit— i Josep Robusté des de Barcelona, i a València, Francesc Fenollar, Marí Civera, Josep Sànchez Requena, Prudencio Caja, etc L’òrgan central del partit, El Sindicalista , passà aviat, pel setembre del 1935, a Madrid…
unitat
Física
Valor d’una magnitud que hom pren com a terme de comparació per a mesurar les magnituds de la mateixa natura o espècie.
Des de l’antiguitat cada poble ha fixat i utilitzat diverses unitats per a mesurar les magnituds, unitats que han anat variant amb el temps i que hom ha adaptat en cada cas a les necessitats d’acord amb l’ús Moltes unitats antigues són encara emprades a molts llocs, com és el cas de les unitats tradicionals catalanes Per a materialitzar una unitat hom construeix un patró , consistent en un estri, aparell, etc, que fixa o determina amb l’exactitud suficient el valor de la unitat Les antigues civilitzacions ja construïren patrons per a les unitats de mesura de longitud, capacitat, pes, etc, que…
acil
Química
Grup o radical orgànic RCO— que deriva dels àcids carboxílics RCOOH per eliminació de l’hidroxil OH del grup funcional.
En la nomenclatura sistemàtica, els grups acil derivats dels àcids que porten el sufix -oic són designats substituint -oic per -oïl Així, per exemple, de l' àcid heptanoic deriva heptanoïl Quan l’àcid és anomenat amb la terminació carboxílic , aquesta terminació és substituïda per carbonil Així, p ex, de l’àcid ciclohexancarboxílic deriva ciclohexancarbonil/> Els grups acil derivats d’àcids que reben noms trivials sense el sufix -oic porten molts d’ells el sufix -il per comptes d’-oïl per exemple acetil En fi, els grups acil en els quals R és un grup aromàtic…
assonància
Literatura
Entre dos o més mots, identitat de les vocals tòniques en els aguts i de les vocals tòniques i la darrera vocal àtona en els plans i els esdrúixols, prescindint dels altres sons que segueixen la vocal tònica, tant si són vocals com si són consonants.
No compten, doncs, per a l’assonància les vocals postòniques internes dels mots esdrúixols ni les semivocals dels diftongs Així, hi ha assonància entre els següents parells de mots passats/tornar, ara/aigua, llàgrima/eixugada, molt/són, porta/hora, cavalls/llances Contràriament, no hi ha assonància entre mots les vocals tòniques dels quals són o oberta i o tancada, o bé e oberta i e tancada Així, no assonen sòl/món , ni feréstec/tendre L’assonància és característica de la primitiva poesia medieval romànica, anglesa i gallesa És també la rima peculiar de la poesia popular, bé que ha estat…
aiguatinta
Disseny i arts gràfiques
Variant de la tècnica de gravar a l’aiguafort.
Consisteix a fer el buit al metall a base de taques o masses aconseguides per l’acció de l’àcid Hom desengreixa la planxa i la cobreix d’una capa de pols de resina colofònia que s’hi adhereix mitjançant l’escalfor Així es formen uns grans inatacables per l’àcid i resten, només, els intersticis atacables per l’acció de l’àcid Cal preservar amb vernís les parts on hom vulgui blancs i la part posterior de la planxa per tal d’evitar l’acció de l’àcid, així com aquelles parts que ja són suficientment atacades d’aquesta manera és obtinguda una gamma variada de tons grisos…
sistema operatiu de disc
Electrònica i informàtica
Sistema operatiu creat per Microsoft per als ordinadors personals d’IBM.
És el correntment utilitzat en els PC El DOS es basa en diferents sistemes existents ja anteriorment molt concretament hom pot dir que és una combinació especialment del sistema CP/M utilitzat en els petits ordinadors de 8 bits i, en alguns aspectes específics, del sistema UNIX Així, a partir d’aquests dos sistemes, tots dos amb bona experiència, sorgí el DOS, inicialment en la versió 20 Posteriorment calgué anar-lo millorant i així n'han anat apareixent diverses versions, cada cop més actualitzades i perfeccionades Conté una sèrie d’ordres o comandaments que l’…
Feliu d’Amat i de Cortada
Història
Científic.
Era de família noble Després de professar a l’escola d’enginyers de Barcelona, fou el primer membre elegit numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de la mateixa ciutat 1772, institució en la qual ocupà els càrrecs de tresorer i de secretari interí, així com de cursor i director de la secció d’àlgebra i geometria Contribuí a les tasques de l’acadèmia, especialment amb una memòria sobre les qualitats i la resistència de les fustes del país Ocupà també càrrecs polítics i administratius, així a Barcelona, on fou regidor i síndic general, com a Madrid, a la secretaria d…