Resultats de la cerca
Es mostren 13671 resultats
Vilves

Torre pertanyent a l’antic castell de Vilves
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), a l’esquerra del Segre, aigua amunt del pont d’Alentorn, vora el canal d’Urgell.
De la seva església parroquial depèn la de Collfred
castell de Besora
Restes de l’antic castell de Besora
© B. Llebaria
Real Madrid Club de Fútbol

Exterior de l’antic estadi Santiago Bernabéu
© Lluís Prats
Esport general
Entitat esportiva madrilenya fundada el 1902 amb el nom de Madrid Foot-ball Club, a partir de l’escissió del Foot-ball Club Sky (fundat el 1897).
En la seva fundació hi tingueren un gran protagonisme els germans Joan i Carles Padrós nascuts, respectivament, el 1869 i el 1870 a Sarrià, Barcelona, fills d’una família de comerciants catalans del tèxtil que s’installà a Madrid el 1876 Ambdós impulsaren el club juntament amb un tercer soci, Julián Palacios, li donaren suport econòmic i obtingueren el favor del nou rei Alfons XIII, en honor del qual crearen el Concurso Madrid, antecedent de l’actual Copa del Rei, el mateix any de la coronació del monarca i de la fundació del club Joan Padrós en fou el primer president 1902-04 i…
port de Viella

L’antic Hospital de Viella o de San Nicolau dels Pontells, prop del límit amb l’Alta Ribagorça (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Pas (2435 m alt.) en la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa les conques de la Garona (vall del riu Nere) i de la Noguera Ribagorçana (vall de Barravés), entre el tuc de Montoriet (2.479 m alt.) i el tuc del port de Viella
(2.604 m alt.), dins el terme municipal de Viella (Vall d’Aran); el vessant meridional del port, amb l’hospital de Viella (dit també hospital del port de Viella
o de Sant Nicolau dels Pontells
), és també territori aranès.
A ponent del tuc de Montoriet hi ha el port vell de Viella o port vell de Tòro El seu passatge és impracticable durant més de mig any per a les cavalleries, a causa de la neu, i molt difícil per als vianants La menor altitud del port de la Bonaigua féu que fos escollit el 1924 per unir la Vall d’Aran per carretera amb la resta de Catalunya però la menor amplitud de la carena facilità l’obertura, per sota del port de Viella, del túnel o foradada de Viella , el 1941, que no entrà en servei fins el 1948 La boca meridional molt propera a l’antic hospital de Sant Nicolau dels…
Tragó de Noguera
Antic municipi, incorporat el 1964 al d’Os de Balaguer (Noguera), llevat del sector de l’antic terme de Boix, que ho fou al d’Ivars de Noguera.
L’antic terme, molt muntanyós, al límit amb la Llitera, s’estenia en gran part a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, des de prop de la seva confluència amb el riu Guard Gran part de les terres de l’antic terme han estat afectades per la construcció del pantà de Canelles la resclosa és a l’indret de l’antiga caseria i quadra de Canelles i pel pantà de Santa Anna la resclosa és dins el terme de Castellonroi, a la Llitera, el qual ha inundat l’antiga capital del municipi Aquest fet ha motivat la gairebé despoblació de l’antic terme només resta habitat el…
Aiora
Vista aèria de la vila d’Aiora, al peu d’un turó culminat per les restes d’un antic castell
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Vall de Cofrents, un dels més extensos de la zona de llengua castellana del País Valencià.
Ocupa l’anomenada foia d’Aiora , ben limitada a l’W pel Montemayor, el puntal d’Arciseco, el puntal de Meca i la serra d’El Mugrón, i oberta al S cap a Almansa pel pla de La Laguna on hi hagué fins al s XIX, en què fou dessecada, la llacuna de San Benito és drenada per multitud de rambles i barrancs que es reuneixen per formar el Reconque, o riu d’Aiora afluent, per la dreta, del riu de La Hoz o Cantaban, que deixa el terme d’Aiora per l’extrem septentrional Formen part del terme, a més l’alta vall del riu de La Hoz, entre la serra Palomera i el Montemayor la conca de la rambla de La Marta,…
la Fontpudosa

Antic balneari de la font Pudosa, prop del llac de Banyoles (Pla de l’Estany)
© Fototeca.cat
Balneari
Antic balneari, avui enrunat, del municipi de Banyoles (Pla de l’Estany), 1 km al NW de la ciutat, bastit al costat de la font Pudosa
, d’aigua sulfurosa càlcica freda, coneguda ja al s XV per la seva virtut guaridora.
Davant la concurrència de malalts, nombrosa des del s XVIII, hom construí a mitjan s XIX l’actual edifici
Aeròdrom Latécoère

Aeròdrom Latécoère
AENA
Esports aeris
Antic camp de vol del Prat de Llobregat.
Fou inaugurat el 1919 per la companyia francesa Lignes Aériennes Latécoère , antecessora d’Aéropostale i que posteriorment fou adquirida per Air France Des del 1918 la companyia utilitzava el camp d’aviació de la Volateria com a escala de la ruta Tolosa-Casablanca, primer vol de línia comercial d’Espanya Tingué desavinences amb Tallers Hereter, empresa que en aquells moments gestionava la Volateria, motiu pel qual la companyia francesa optà per buscar un nou emplaçament per al seu aeròdrom S’installà en uns terrenys propietat d’August Casanovas i Montero i construí el nou aeròdrom, també…
egipci
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada a l’Egipte antic.
Pertany a la família camitosemítica o afroasiàtica És documentada del 3100 aC al 473 dC, per bé que continuà essent parlada en forma de copte fins al s XVI Els seus orígens són controvertits per a alguns és una llengua semítica africanitzada i per a d’altres el contrari Des d’un punt de vista gramatical, presenta les característiques següents en la fonètica , predomini de les consonants sobre les vocals en la morfologia , triliteralisme els mots solen tenir tres consonants, existència d’adjectius nisbats i d’un genitiu indirecte a base de n i, així mateix, una gran riquesa en el camp del verb…
vescomtat de l’Alt Urgell
Història
Vescomtat de l’antic comtat d’Urgell.
Era l’antic vescomtat d'Urgell, limitat a la part més antiga del comtat des de la creació del vescomtat del Baix Urgell ben aviat anomenat d’Àger pel comte Ermengol V el 1094, en intentar la reconquesta de Balaguer El 1126, el vescomte Pere Ramon, que vinculà a la seva, per matrimoni, la casa vescomtal de Cerdanya, prengué el títol de vescomte de Castellbò, que dugueren des d’aleshores els seus successors vescomtat de Castellbò
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina