Resultats de la cerca
Es mostren 2099 resultats
edulcorant
Alimentació
Hi ha edulcorants naturals sacarosa, fructosa, glucosa, etc amb poder energètic 4,1 kcal / g i un conjunt de productes de síntesi química sacarina, ciclamats, etc caracteritzats per un poder edulcorant molt superior als sucres naturals 1 g de sacarina té el mateix efecte que aproximadament 500 g de sacarosa i perquè no fan cap aportació energètica Hom ha intentat de lligar el seu poder edulcorant amb l’estructura química coordinada entre grups —OH i —NH 2 La seva utilització és com a substitut dels sucres naturals en dietes on el sucre no és convenient aliment La toxicitat dels…
psicofisiologia
Psicologia
Branca de la psicologia experimental que se serveix dels mètodes de la fisiologia per a estudiar els fenòmens psíquics i descobrir les lleis quantitatives que els regeixen.
La psicofisiologia, primer intent que la psicologia féu per separar-se de la metafísica, tingué origen en el descobriment fet per JMüller de l' energia específica dels nervis i els estudis amb què fou iniciada la psicofísica i es constituí ciència amb la tasca que WWundt desenvolupà en el laboratori de psicologia experimental installat a Leipzig 1879, especialment en el camp de les sensacions i en l’estudi dels temps de reacció Actualment, la psicofisiologia es nodreix de les aportacions de nombrosos laboratoris de psicologia experimental i dels estudis neurològics i endocrinològics, i rep l…
Adolfo Bonilla y San Martín

Adolfo Bonilla y San Martin
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Erudit i assagista castellà.
Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Madrid/> Dirigí la “Revista Crítica Hispanoamericana”/> Féu edicions crítiques de clàssics castellans/> La seva obra més important és Luis Vives y la filosofía del Renacimiento 1903, que és encara l’estudi bàsic de l’obra i de la vida de Lluís Vives Publicà, a més, entre altres estudis, Erasmo en España 1907, l’aportació més important de material bibliogràfic sobre el tema, Un antiaristotélico del Renacimiento Hernando Alonso de Herrera 1920, Las bacantes o los orígenes del teatro 1921, El teatro escolar del Renacimiento…
Darius Milhaud
Música
Compositor.
De família jueva, estudià a París amb AGédalge i ChMWidor Després d’una breu estada al Brasil —on compongué Saudades do Brazil i les obres coreogràfiques L’homme et son désir 1918 i Le bœuf sur le toit 1919— tornà a París, on fundà el Grup dels Sis nom que els donà HCollet, el 1920 Incorporat a l’avantguarda europea, la seva aportació més significativa fou la politonalitat Altres obres notables són La création du monde 1923, música per a la trilogia d’Èsquil Agamemnon, Les Choéphores i Les Euménides , la part musical de l’encíclica de Joan XXIII Pacem in terris , una Suite…
Jerome David Kern
Música
Compositor nord-americà.
Considerat el compositor més significatiu en la història del musical nord-americà, les seves obres representen un pont entre l’opereta europea i l’emergent musical nord-americà La seva principal aportació fou un més gran realisme dels personatges i una integració més estreta entre les cançons i la peça literària L’obra més influent fou Show Boat 1927, amb text d’O Hammerstein, ja que, a partir de llavors, altres músics començaren a preocupar-se més per la creació d’un espectacle coherent musicalment i deixaren d’escriure cançons independents interpolades dins d’una trama, tal com…
Henry Cooke
Música
Cantant, professor de música i compositor anglès.
La principal aportació de Cooke a la música anglesa de l’època posterior a la Restauració fou la introducció de les tècniques de composició i de cant de la música italiana al cor de la capella reial Ell mateix adoptà molts dels elements de la música italiana en les seves obres Amb tot, la seva contribució com a compositor fou de caràcter menor, i la seva importància rau en la tasca que desenvolupà a la capella com a professor de cant i com a mentor de joves talents Molts dels seus deixebles, per exemple P Humfrey, J Blow, M Wise, W Turner i T Tudwey, esdevingueren les figures principals de…
Ṣafi al-Dīn
Música
Nom amb què és conegut el teòric musical àrab ’Abd al-Mu’min ibn Yῡsuf ibn Kaḥir al-Urmawῑ al-Baġdādῑ.
La seva família procedia de Pèrsia Treballà a Bagdad, on ja era conegut cap al 1250, al servei del darrer califa, al-Musta'ṣim bi-Llāh, com a músic i bibliotecari Després del saqueig mongol de Bagdad de l’any 1258 continuà al servei dels ocupants i de la família al-Guwayni fins a la seva caiguda l’any 1284, moment en què Ṣafi al-Dīn perdé tots els seus privilegis Escriví diverses obres teòriques en les quals tractà d’aspectes com el ritme o els modes i la divisió de l’escala La seva aportació més rellevant fou la proposta de divisió de l’octava en disset intervals També dissenyà…
Domènec Gundisalvus
Música
Filòsof i teòric castellà, actiu cap a mitjan segle XII.
Membre d’una família noble, fou arxidiaca de la catedral de Segòvia i més tard de Toledo, on estigué protegit per l’arquebisbe Raimon d’Agen Participà en les activitats del Colegio de Traductores de Toledo La seva principal aportació se centrà en la transmissió de les obres filosòfiques àrabs a partir de les traduccions des de la llengua original al llatí La seva obra més important és De divisione philosophiae , on reprèn alguns temes tractats per autors àrabs com Al-Farabi En aquest llibre hi apareix un capítol dedicat a la música A través d’aquesta obra, la filosofia musical…
Vicent del Cacho i Roca
Historiografia catalana
Notari de Castelló.
Afeccionat a la cultura, publicà, juntament amb Melcior Bellver, el llibre Influencia que ejerció la dominación de los árabes en la agricultura, industria y comercio de la provincia de Castellón de la Plana 1889, facs 1982 Aquest treball fou premiat als Jocs Florals de València del 1888 Mancat de formació en la crítica històrica, la seva obra s’emmarca en l’anomenada historiografia liberal romàntica, que es nodreix exclusivament de notícies ja conegudes i sense cap aportació original Fruit d’aquestes inquietuds culturals adquirí gran quantitat de llibres, probablement procedents…
Segundo Luis Moreno Andrade
Música
Musicòleg, compositor i pedagog equatorià.
Es formà musicalment a Cotacachi i, des del 1906, al Conservatori Nacional de Música de Quito Fou alumne de Dominico Brescia, el qual l’impulsà a recollir i estudiar la música indígena del seu país Dirigí la banda de l’armada equatoriana 1915-37 i fou director dels conservatoris de Cuenca 1937-40 i Guayaquil 1940-45 La seva aportació més important són els exemples musicals i les descripcions de les cerimònies dels indígenes de l’Equador Els seus enregistraments són especialment importants perquè constitueixen l’únic testimoni d’aquestes pràctiques És autor d’importants tractats d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina