Resultats de la cerca

Membre del Gimnàs Garcia Alsina, competí entre els anys 1960 i 1967 Fou campió de Catalunya de segona categoria 1961 i formà part de l’equip que guanyà el primer Campionat de Catalunya de clubs 1961 Aconseguí la tercera posició en la classificació general del Campionat de Catalunya 1964, 1965, i guanyà la medalla d’or en barra fixa 1964 També fou campió d’Espanya de clubs 1965, 1966, i compartí equip amb gimnastes com Lluís Valbuena i Alfred Rodón

Hom distingia entre peces fonamentals honorables o de primer ordre banda, barra, bordura, cantó, cap, creu plena, faixa, pal, peu, sautor, i xebró i peces de segon ordre , que eren totes les altres La ciència heràldica actual, però, les considera totes d’igual valor Hom parla de peces disminuïdes quan l’amplària de les fonamentals és disminuïda generalment a llur meitat aleshores reben un nom diferent cotissa, vergueta, etc Hom anomena peces compostes o derivades les formades principalment per combinació d’altres, però amb característiques pròpies

Membre del Club Tennis Barcino, fou tercera en la segona edició del Campionat de Catalunya 1955 Aconseguí set títols consecutius en el Campionat d’Espanya 1958-64, ajudant el seu club a proclamar-se campió d’Espanya de clubs Formà part del primer equip espanyol que participà en uns Jocs Olímpics Roma, 1960 També participà en el Campionat d’Europa 1963, on fou finalista en la barra d’equilibri Guanyà el Campionat de Catalunya amb el Gimnàs Blume 1964 i es retirà l’any següent

Són formats per l’acció combinada de les ones, les marees i els corrents marins, principalment a les costes baixes, on no poden ésser arrossegats fins al fons de la mar els materials resultants de l’erosió de la costa o els procedents d’un corrent fluvial que hi desguassi a prop Sovint, el creixement dels cordons litorals pot arribar a tancar les masses d’aigua, amb formacions, aleshores, de llacunes litorals i albuferes, com passa a València o a Castelldefels Baix Llobregat barra, fletxa litoral, tómbol

Amb el nom de torrent de la Rotllada , neix a uns 970 m alt, al peu dels cingles d’Aiats, entre els municipis de Pruit i de l’Esquirol En rebre el torrent de Sant Julià segueix en direcció NE-SW S'encaixa entre les calcàries i margues i els gresos de l’Eocè, forma engorjats de 80 a 100 m de profunditat la Foradada de Cantonigròs, la Barra de Ferro, el gorg del Saborell i desemboca a uns 380 m alt davant el monestir de Sant Pere de Casserres

Se’n té molt poca informació, però se sap que fou actiu a Amsterdam i que cap al 1812 inventà el metrònom, consistent en un doble pèndol, amb una barra que oscillava a causa del pes collocat a cadascun dels seus extrems JN Mälzel, també constructor i inventor d’instruments, conegué Winkel a Amsterdam, s’atribuí l’autoria del metrònom, hi introduí algunes modificacions i el comercialitzà amb el seu propi nom Això li comportà una batalla legal amb Winkel, el qual en sortí vencedor Mälzel, però, s’endugué la popularitat i els beneficis econòmics

Format al Collegi Sant Miquel de Barcelona sota la direcció de Lluís Abaurrea, fou campió d’Espanya juvenil i de segona categoria El 1969 en els Campionats d’Espanya aconseguí quatre medalles de bronze en els exercicis de terra, cavall amb arcs, salt i barres paralleles El mateix any guanyà el títol català de clubs amb el Sant Miquel El 1970 fou campió català en la barra i subcampió en el concurs general Les lesions l’obligaren a una retirada parcial, però el 1974 tornà a competir i es proclamà campió de Catalunya 1975

Membre del Gimnàs Blume, guanyà la medalla de bronze en l’exercici de terra del Campionat d’Espanya 1944, i la medalla d’or en paralleles i de plata en terra 1946 D’altra banda, guanyà el Campionat de Catalunya 1944, s’adjudicà les proves d’anelles, paralleles, terra i cavall amb arcs, i fou subcampió 1946, i guanyà l’or en l’exercici de terra i quedà segon en barra, anelles, paralleles i cavall amb arcs Contribuí a la victòria de la selecció catalana en el Campionat d’Espanya del 1946

Competí amb el CD Granollers fins el 1954, que fitxà pel FC Barcelona Fou cinc vegades campió d’Espanya de llançament de barra 1958-61, 1963, i sis de Catalunya 1953, 1959-63 També guanyà tres títols catalans de javelina 1951, 1954, 1955, un de disc 1951 i cinc de decatló 1948, 1949, 1951, 1952, 1953 L’any 1956 llançà la javelina a 89,66 m, superant el rècord mundial, però la marca no fou homologada perquè el llançament es feu amb l’anomenat estil espanyol, no reconegut per la federació internacional

Fou molt utilitzada comercialment abans de la difusió de la balança automàtica L’estabilitat dels plats damunt els respectius ganivets és aconseguida mitjançant dues tiges C 1 D 1 i C 2 D 2 , connectades entre elles per una barra D 1 DD 2 , que gira al voltant del punt fix D , la qual fa de segon canastró i que, juntament amb el primer, forma un parallelogram articulat en el qual els costats més curts tiges es desplacen sempre verticalment i els punts dels canastrons situats a l’eix de la balança romanen fixos