Resultats de la cerca
Es mostren 347 resultats
Creta

El palau de Cnossos, a Creta
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de Grècia, entre la mar de Creta, al nord, i la mar Mediterrània, al sud.
Constitueix una regió administrativa de Grècia, dividida en quatre nomoí Càndia, Canea, Lasíthion i Réthymnon La capital és Càndia És de forma allargada d’oest a est té 260 km de longitud i uns 60 d’amplada El relleu és muntanyós, format per tres massissos calcaris separats per depressions, parallels a la costa meridional D’oest a est hi ha el mont Levkà 2 452 m, l’Ida 2 456 m i el Diktē 2 148 m La plana costanera més gran és la de Messarà, a la part meridional La costa meridional és abrupta i espadada, i la septentrional és retallada per profundes badies El clima és mediterrani, molt sec…
música de Geòrgia
Música
Música desenvolupada al país asiàtic de Geòrgia.
Al llarg de la història ha estat dominada per perses, bizantins i àrabs fins que, al segle IX, la dinastia bagràtida n’inicià la reconquesta Durant el regnat de la reina Tamar 1184-1212, Geòrgia visqué una època d’esplendor cultural, però al segle XIII els mongols i després els turcs i els perses envaïren el territori El 1801 fou annexada a Rússia i els tsars aplicaren una política de russificació del país Això portà al naixement d’un moviment de resistència nacional que es manifestà en tots els àmbits de la cultura, entre els quals la música El 1936 Geòrgia passà a ser una de…
astrologia

Roda perpètua per a saber els anys fèrtils i estèrils, del Llibre dels secrets d’agricultura, de Miquel Agustí (Barcelona 1617)
© Fototeca.cat
Esoterisme
Doctrina i estudi especulatiu de les influències dels astres sobre el món sublunar, especialment sobre el destí dels homes (astrologia judiciària), i sobre els fenòmens meteorològics (astrologia natural), segons els conceptes predominants abans del naixement de la ciència moderna.
Hom en troba les primeres manifestacions a Mesopotàmia cap al 3000 aC, a la Xina el 1500 aC, i en dates més imprecises però força posteriors, a la civilització maia Les astrologies primitives, segons la posició i l’aspecte dels astres, preveien el temps i els esdeveniments humans, i regulaven les activitats rituals A Mesopotàmia foren creades regles pràctiques zodíac, horòscop, etc bé que llur fixació fou tardana el primer horòscop babiloni conservat és del segle IV aC L’astrologia, que arribà a Grècia amb les expedicions d’Alexandre el Gran, fou ben acollida pels pitagòrics, i els platònics…
Roger de Flor
Història
Cavaller i aventurer, fill d’un falconer alemany (anomenat Blume) de l’emperador Frederic II i d’una burgesa de Bríndisi.
Fou frare templer, i combaté heroicament en la defensa d’Acre 1291 Denunciat al papa pel fet d’haver-se enriquit d’una manera illícita, abandonà l’orde, acabà dedicant-se a la pirateria i es posà al servei de Frederic II de Sicília Després de la pau de Caltabellotta 1302, el contractà l’emperador de Constantinoble, Andrònic II, per tal d’allunyar de l’Imperi el perill turc A més de molt bones condicions econòmiques, Roger obtingué el títol de megaduc i la promesa de matrimoni amb Maria, filla del tsar de Bulgària i neboda d’Andrònic Amb l’ajuda del rei de Sicília preparà l’expedició, que…
Calàbria
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional, que comprèn les províncies de Catanzaro, Cosenza, Crotona, Reggio de Calàbria i Vibo Valentia.
La capital és Catanzaro És una regió accidentada per l’extrem meridional de l’Apení i amb elevacions que oscillen entre 1800 i 2300 m La costa és, en general, retallada a la vora de la mar Tirrena i baixa i pantanosa a la vora de la Jònica, i ni l’una ni l’altra presenten bons ports naturals Hi són freqüents els moviments sísmics violents El clima és mediterrani a les àrees baixes i mitjanes a les parts altes les temperatures són ostensiblement baixes, i les precipitacions —molt sovint de neu— són d’uns 1400 mm anuals La vegetació natural s’esglaona des de la Mediterrània occidental al…
Tràcia
Geografia històrica
Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000 m, que separa…
imperi Bizantí

Evolució territorial de l’Imperi Bizantí del 565 a final del segle X
© Fototeca.cat
Història
Part oriental de l’imperi Romà, dit també imperi Romà d’Orient, imperi d’Orient, imperi de Bizanci o, simplement, Bizanci.
Fou conegut també amb el nom de Romania pels pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, durant l’edat mitjana Els grecs l’anomenaven imperi dels Romans Amb extensió canviant al llarg de la seva dilatada història, el nucli fonamental de l’imperi era constituït per la part culturalment grega o hellenística dels dominis romans situats a la Mediterrània oriental, més l’afegit de les províncies danubianes orientals El 286 Dioclecià instituí la tetrarquia, amb divisió de l’imperi Romà en les parts d’Orient i d’Occident per a garantir millor la defensa contra els bàrbars Era un primer…
Peloponès
Paisatge prop de Micenes, al Peloponès
© Fototeca.cat
Península
Península del S de Grècia.
La geografia Té una superfície de 15490 km 2 i és unida al continent per l’ istme de Corint , i emmarcada pels golfs de Patres i de Corint al N i per les mars Jònica W i Egea E Continuació de la serralada del Pindos, és una regió molt muntanyosa i de morfologia complexa en la qual abunden els mantells de corriment i els cavalcaments, amb materials calcaris i esquists cristallins El relleu, afectat per nombroses fractures, divideix el territori en compartiments, formats per l’alternança de massissos aïllats i depressions on s’obren nombroses conques interiors i planes L’Erimant 2224 m, al NW,…
Sant Pere del Castell d’Orís
Situació Imatge de la Mare de Déu procedent probablement de la capella de Sant Pere i guardada actualment al Museu Episcopal de Vic Ingressà al museu l’any 1923, és catalogada amb el núm 7488 i pertany al darrer terç del segle XII Museu Episcopal de Vic Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Orís al clos del mateix castell Sempre fou una capella castellera fins que deixà de tenir culte Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 35,3 —y 56,6 31 tdg 353566 APF-ABC Història El castell d’Orís es documenta a partir…
Roger de Lloria

Estàtua de Roger de Lloria a Barcelona
© Lluís Prats
Història
Cavaller i almirall.
Fill de Roger de Lauria i de Bella d’Amichi , dida i dama de Constança de Sicília amb la seva mare, acompanyà la princesa a la cort de Jaume I quan aquesta es casà amb l’infant Pere a Montpeller, el 1262 Acompanyà aquest a Toledo i a Madrid 1269 Jaume I li donà, conjuntament amb la seva mare, la vall de Seta, prop de Cocentaina 1270, amb la condició de residir al Regne de València L’infant procurà el seu casament amb Margarida Lancia, i el feu cavaller 1273 Jaume I el nomenà alcaid de Cocentaina, i li encarregà el repoblament del lloc 1276 Pere II, ja rei, li donà facultat per a nomenar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina