Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
melanosi
Fitopatologia
Malaltia del taronger i altres cítrics produïda pel fong ascomicet Diaporte citri (Phomopsis citri) que es presenta als països on plou molt a l’estiu.
Els fruits es cobreixen de taques petites que li donen un aspecte rugós en fulles brots i branques joves hom pot apreciar protuberàncies que es cobreixen de gomes Al País Valencià comença una decoloració i estovament al voltant del peduncle, que penetra els teixits al llarg de l’eix central és afavorida per la humitat ambient i la maturitat dels fruits
Consell dels Deu
Història
Òrgan administratiu de l’estat de Venècia.
Instituït el 1310 i convertit en permanent el 1355, era presidit pel dux i constituït per deu membres ordinaris, elegits pel gran consell per un any, i per uns altres membres adjunts Era un dels òrgans de govern fonamentals tenia facultats policíaques i judicials Durant els s XV i XVI s’arrogà atribucions corresponents a unes altres branques de l’administració estatal
stemma
Diplomàtica i altres branques
Figuració esquemàtica de les relacions de dependència entre diverses còpies manuscrites o impreses d’un text.
Aquestes relacions poden ésser múltiples Hom confecciona un stemma a base de considerar els errors comuns a dues o més còpies, a dues o més branques de la tradició o als subarquetips Cadascun dels manuscrits és representat per una lletra de l’alfabet llatí, però hom empra amb preferència lletres gregues per a l’original, l’arquetip i el subarquetip
sovnarkhoz
Història
Política
Consells, vigents en 1957-65, encarregats de la gestió de l’economia en cadascuna de les repúbliques de l’URSS.
El seu objectiu fonamental era la introducció d’una certa autonomia de gestió regional en el sistema de planificació central El perill d’un cert protagonisme dels interessos locals enfront dels estatals portà a successives reorganitzacions d’aquests consells, que foren finalment abolits en tornar a l’organització dels afers econòmics en ministeris amb competència per branques en lloc de per zones
orientalística
Art
Geografia
Història
Literatura
Branca d’estudis sobre temes de llengua, història, art, etc, dels pobles orientals.
L’orientalística comprèn els pobles de la costa septentrional de l’Àfrica, Egipte, Etiòpia, Turquia i tots els pobles asiàtics, des de les costes orientals de la Mediterrània fins al Japó Es divideix en branques que comprenen grups més homogenis de matèries semitística, turcologia, sinologia, etc Hi ha també divisions de caràcter més religiosocultural que no pas lingüístic judaisme, islamologia, etc
indoari
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües nascudes de l’indoeuropeu i parlades a l’Índia.
El 300 aC l’indoari es dividia en tres branques oriental, occidental i nord-oriental Les llengües indoàries més antigues entre les quals es destaquen el vèdic, el sànscrit, el pràcrit i el pali palesen un estret parentiu amb l’antic irànic les principals de les modernes són el hindi, el marathi, el bengalí, el panjabi, l' oriya , l’assamès i el gujarati
Plantagenet
Dinastia anglesa que regnà del 1154, amb Enric II, al 1485, amb Ricard III.
El nom li ve del comte Jofre V d’Anjou, dit Plantagenet perquè hom diu que tenia el costum de portar una branca de ginesta sobre la toca La dinastia dels Plantagenet s’escindí en dues branques la dels Lancaster i la dels York, rivals que provocaren la guerra de les Dues Roses Fou succeïda per la dinastia dels Tudor
inflorescència
Botànica
Conjunt de flors agrupades.
Les inflorescències són de dos tipus racemoses, botrítiques o indefinides , si l’eix creix indefinidament, i cimoses o definides , si l’eix acaba en una flor i el creixement esdevé lateral Una inflorescència és simple si les ramificacions de l’eix principal són uniflores, i composta si són multiflores Sovint les inflorescències presenten hipsofilles bràctees i bractèoles Entre les inflorescències racemoses cal esmentar l’ament, l’espàdix, l’espiga, el corimbe i el raïm, en les quals l’eix principal és el més desenvolupat també cal esmentar el capítol, el glomèrul i la umbella, en…
ursulina
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Brescia el 1535 per santa Àngela Mèrici per a l’educació de les noies.
És la primera de totes les congregacions religioses fundades amb aquest fi específic Ben aviat es diversificà en branques o congregacions particulars Les de París i Bordeus foren convertides en ordes monàstics de clausura per sant Carles Borromeo el 1572 El 1900 el papa Lleó XIII formà la Unió romana d’Ursulines, dividida en tretze províncies, entre les quals hi ha les d’Espanya i Portugal
selaginel·làcies
Botànica
Família de selaginel·lals integrada per plantes herbàcies, de tiges decumbents o dretes, de fulles petites, disposades en hèlix o en rengles, i proveïdes d’un apèndix, membranós i caduc, denominat lígula.
Presenten sovint branques radiciformes anomenades rizòfors Són heterospòries i els esporangis són agrupats en estròbils terminals, però amb els microsporangis separats dels megasporangis Les micròspores germinen dins el microsporangi i originen protallus masculins molt reduïts Els protallus femenins, originats per les megàspores, formen uns quants arquegonis, però només se'n desenvolupa un Comprèn unes 700 espècies, del gènere selaginella , la majoria pròpies de les zones càlides
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina