Resultats de la cerca
Es mostren 967 resultats
Publi Corneli Sul·la
Història
Cònsol romà, de la família de Luci Corneli Sul·la.
Elegit cònsol 65 aC, no arribà a exercir el càrrec per l’acusació d’intriga i d’haver participat en la primera conspiració de Catilina Durant la guerra civil comandà l’ala dreta de l’exèrcit de Cèsar a Farsàlia i, així, obtingué la seva rehabilitació S'enriquí amb la venda de les propietats de Pompeu
Luci Afrani
Història
Militar
General romà, infeudat a Pompeu, que el designà lloctinent seu, el féu elegir cònsol (60 aC) i l’envià a Hispània, en el moment més crític de les lluites civils, com un dels seus legats, amb comandament sobre la Hispània Citerior.
Afrani, juntament amb Petreius, no pogué impedir que Juli Cèsar passés el Pirineu i que els derrotés a la batalla decisiva lliurada al S de Lleida 49 aC Fou també un dels vençuts de Farsàlia i, amb els darrers pompeians, de Tapsa 46 aC Morí després d’aquesta batalla, probablement a les mans dels seus mateixos soldats
Associació de Tir amb Arc la Conxorxa

Tiradors de l’Associació de Tir amb Arc la Conxorxa
Associació de Tir amb Arc la Conxorxa / Ana Montes Montes
Esports de tir
Club de tir amb arc d’Arenys de Mar.
Fou fundat el 2006 La majoria dels seus tiradors competeixen en les especialitats de bosc, camp, aire lliure i sala, i en les categories d’arc compost, arc nu i recorbat olímpic En formen part els campions d’Espanya César Gómez, Albert Ramentol, Joan Valls, David Garre, Basili Garcia, Martí López, Antonio Álvarez, Manuela Martínez i Charo Reyes
regne del Bòsfor
Geografia històrica
Reialme grecoescita creat a la fi del segle V aC entorn de Panticapèon, colònia grega d’origen milesi a la península de Crimea.
Dominava les dues ribes de l’estret de Kerč’, però tenia influència fins al Caucas i agrupava ciutats gregues Panticapèon, Fanagòria, Nimfèon i tribus escites A la fi del segle II aC passà a formar part dels estats de Mitridates IV Eupàtor Caigué sota el domini de Roma en temps de Cèsar i hi romangué fins al segle IV dC
Claude Sautet
Cinematografia
Guionista i realitzador cinematogràfic francès.
S'inicià amb els thrillers com Classe tous risques 1960 i L’arme à gauche 1965 posteriorment realitzà Les choses de la vie 1970, Max et les ferrailleurs 1971, Mado 1976, Une histoire simple 1979, Un mauvais fils 1980, Garçon 1983, Quelques jours avec moi 1987, Un coeur en hiver 1992, Nelly et monsieur Arnaud 1995, premi César millor director, etc
sèquan | sèquana
Història
Membre d’un poble de la Gàl·lia, d’origen cèltic, establert al país regat pel Saona, que tenia per capital Besançon.
Al s VI aC un grup de sèquans i d’helvecis, conduïts per Sigovès, colonitzà la riba dreta del Danubi Lluitaren amb els arverns i els edus per obtenir la preeminència de la Gàllia i s’oposaren constantment a Juli Cèsar Un cop sotmesos als romans 51 aC, llur territori fou unit al lionès i durant el Baix Imperi formà la província anomenada Maxima Sequanorum
Cesarea de Filip
Ciutat
Antiga ciutat de Palestina que correspon a l’actual Bāniyās.
Fou anomenada Paneas l’antic culte a Baal havia estat convertit en culte a Pan, que li donà el nom fins que Filip el Tetrarca mort el 34 dC, fill d’Herodes, amplià la ciutat i li canvià el nom en honor de Cèsar August Segons els evangelistes Mateu i Marc, l’apòstol Pere hi féu la primera confessió de la messianitat de Jesús
Columba Marmion
Cristianisme
Benedictí irlandès.
Fou prior de Mont-César, a Lovaina 1899, i abat de Maredsous 1909 Els seus escrits Le Christ vie de l’âme , 1918 Le Christ dans ses mystères , 1919 Le Christ idéal du moine , 1922, basats en la teologia tomista i intensament inspirats en la litúrgia, traduïts a moltes llengües també al català, n'han fet un dels grans mestres contemporanis de la vida interior
druida
Religions del centre i nord d’Europa
Entre els antics celtes de la Gàl·lia, sacerdot amb la missió de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar la justícia.
El seu nom significa roure Els druides eren elegits pels membres de llurs tribus Sembla que practicaven llurs ritus a l’aire lliure Els romans Estrabó, Tàcit, Juli Cèsar, etc, en parlen els consideraren perillosos adversaris de la romanització, per la qual cosa foren suprimits per ordre de l’emperador Tiberi Replegats a Irlanda, subsistiren fins al s IV, que foren desplaçats pel cristianisme
helveci | helvècia
Història
Individu d’un poble celta instal·lat al segle I aC a Helvècia.
El 58 aC els helvecis intentaren d’establir-se a la Gàllia occidental, però Cèsar els obligà a tornar a llur país d’origen, on fundà colònies que féu servir com a marques militars Després de la divisió administrativa d’August, l’Helvècia fou incorporada a la Bèlgica Vers el 260, la pressió dels pobles germànics obligà els helvecis a refugiar-se a les muntanyes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina