Resultats de la cerca
Es mostren 1023 resultats
templet
Arquitectura
Construcció de planta circular constituïda per una volta o petita cúpula sostinguda per sis o més columnes, que sol servir d’aixopluc a una estàtua.
art armeni
Art
Art desenvolupat a Armènia a partir de la cristianització (segles III-IV) fins a les invasions mongòlica i turca (segles XIII-XV).
El moment d’esplendor correspon a la dinastia bagràtida segles IX-XI La característica fonamental de l’arquitectura és la construcció en pedra, en lloc del maó que acostumaven a utilitzar els seus contemporanis bizantins A les esglésies de la primera època, mal conservades, s’endevina la planta basilical amb volta de canó Cap als segles VI-VII s’imposà la planta central amb cúpula cònica sobre tambor església de Zvartnoc, segle VII, o, més freqüentment, poligonal església de Santa Hripsime, a Vagaršapat, segle VII església dels Apòstols, al llac Sevan, segle IX etc A la darrera…
Òpera de París
Música
Principal institució del teatre líric francès, que es remunta al segle XVII, amb la creació de l’Académie Royale de Musique et de Danse (1669) sota el patrocini de Lluís XIV, i que tingué successives sales a la ciutat.
Finalment s’installà a l’edifici conegut com el Palais Garnier -nom del seu arquitecte, Charles Garnier-, projectat sota la iniciativa de Napoleó III i dins el pla de remodelació urbanística de GE Haussmann, que fou inaugurat el 1875 És una de les construccions més grans i famoses del seu gènere, de gran sumptuositat, en l’estil característic del Segon Imperi, amb abundant decoració pictòrica i escultòrica destaca el grup de La Danse , de JB Carpeaux Té una imposant façana amb una llotja de columnes corínties i una gran cúpula L’extraordinària escalinata porta al Grand Foyer ,…
Fundació Catalanista i Demòcrata
Entitat vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya creada el 1993 amb el nom de Fundació Ramon Trias Fargas
.
Els seus objectius són promoure l’estudi del pensament polític, social i cultural de Catalunya, els continguts del nacionalisme i l’actualització de la democràcia Successivament presidida per Jordi Pujol, Joan Guitart i Vicenç Villatoro, n'han estat directors Enric Renau i Folch, Víctor Batallé, Pere Esteve i Antoni Vives Ha organitzat nombroses conferències i debats sobre democràcia, nacionalisme, economia i relacions internacionals Convoca anualment el Premi Ramon Trias Fargas d’assaig polític Al novembre de 2007, amb la designació de l’independent Agustí Colomines i Companys com a…
monestir de Camprodon
El monestir de Camprodon
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Sant Pere de Camprodon
), situada dins l’actual vila de Camprodon.
Fou fundada vers el 948 o 950 pel comte Guifré de Besalú, el qual inicialment li confià les villes rurals de la vall de Llandrius, dita després de Camprodon El seu patrimoni aviat adquirí una gran importància Entre el 1020 i el 1054 l’abadia estigué unida al bisbat de Besalú, i després a Sant Joan de les Abadesses Vers el 1067 tornà a tenir abat propi i una comunitat de més de vint monjos El 1078 fou unida a Moissac Llenguadoc, sota l’observança de Cluny, a la qual restà pràcticament sotmesa fins al voltant del 1461 El 1592 Climent VIII li reconegué la independència i li permeté d’unir-se…
Teatre Museu Dalí
Exterior del Teatre Museu Dalí de Figueres, amb la torre Galatea a primer terme
© Fototeca.cat
Museu
Institució cultural inaugurada a Figueres (Alt Empordà) el 1974 com a museu dedicat a la figura del pintor Salvador Dalí.
És emplaçat a l’antic Teatre Principal, obra neoclàssica de l’arquitecte Josep Roca i Bros 1848-50, que fou originalment recreat per l’arquitecte Emili Pérez i Piñero Conté obres i muntatges de Dalí —que hi donà classes públiques de dibuix i pintura—, i la seva concepció i agençament han fet que el conjunt fos una autèntica obra personal de l’artista És un dels museus més visitats de Catalunya El 1984 fou ampliat amb l’adquisició de la torre Gorgot rebatejada amb el nom de torre Galatea i que fou residència de Dalí El 1989 hi foren enterrades les despulles del pintor L’edifici és seu de la…
castell de Pals
Castell
Antic castell de Pals (Baix Empordà), al cim d’un turó, al nucli antic de la població.
L’edifici La torre mestra del castell, datada del segle XII, de planta circular de 7 m de diàmetre, s’aixeca sobre un pòdium de roca natural Té uns 15 m d’alçada i un gruix de parets de gairebé 2 m A l’interior es divideix en dos pisos l’inferior, d’uns 5,5 m d’alçada i cobert per una falsa cúpula amb una obertura central per a poder accedir-hi, i el pis superior, de 6,5 m i cobert també amb una cúpula A uns 7 m d’alçada de la torre —és a dir, al pis superior—, hi ha la porta d’entrada Adovellada de mig punt, conserva, a banda i banda del llindar, dos forats on es devien inserir…
Castell del Villar (Sant Feliu de Codines)
Art romànic
Situació Torre medieval adossada a un antic casal senyorial ara convertit en masia Rambol La torre de planta circular del castell del Villar i altres construccions que van pertànyer a aquesta fortificació actualment formen part de les dependències d’una masia El mas fortificat s’alça més avall, però a no gaire distància, de la població de Sant Feliu de Codines, al vessant d’una muntanya Mapa L37-14364 Situació 31TDG326160 Des de Sant Feliu de Codines cal agafar la carretera de Bigues Després de fer uns centenars de metres, cal girar a l’esquerra i seguir durant poc tros una pista de terra…
Torre de Lleger (Sant Jaume Dels Domenys)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta torre després de l’ensulsiada que patí el 1941 ECSA - J Bolòs És situada al poble de Lleger, al cim d’una petita elevació de la plana del Penedès, i en estreta relació amb d’altres torres semblants i properes, com les del Papiol, Banyeres, Llorenç, etc Mapa 35-17447 Situació 31TCF812725 La torre resta tancada dins d’un clos privat Es pot veure, però, des del carrer, molt a prop de l’església JBM-RMUC-JARN Història Lleger era una antiga quadra que sembla que pertanyia al terme i la jurisdicció de Castellet Als segles X i XI era senyor de Castellet Odger,…
Observatori Fabra
L’Observatori Fabra, a Barcelona
© Fototeca.cat
Astronomia
Observatori i institució científica dependent de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Situat a una altitud de 413 m, en un contrafort de la muntanya del Tibidabo , a Barcelona, inicialment fou projectat al cim per Josep Domènech i Estapà i Eduard Fontserè el 1895 Construït a l’emplaçament actual sota la direcció del primer, amb l’assessorament científic de Josep Comas i Solà , l’edifici actual es deu al suport econòmic de Camil Fabra Inaugurat el 7 d’abril de 1904 pel rei Alfons XIII, en fou primer director el mateix Comas i Solà El 1912 la direcció es desdoblà i les seccions meteorològica i sísmica foren confiades a Eduard Fontserè Una part de la secció astronòmica, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina