Resultats de la cerca

Professor d’arts plàstiques a l’Acadèmia de Sant Carles de València El 1868 s’allistà a la milícia republicana, de la qual fou després comandant Elegit el 1873 president de la junta revolucionària del cantó valencià, s’enfrontà a l’exèrcit de Martínez de Campos, que dominà València i dissolgué la junta

Tenor de la capella reial a Madrid, mestre de capella a Vilafranca i a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona Compongué algunes obres de música d’església i l’obra teòrica Escuela elemental del noble arte de la música y canto 1831, en la qual parla del cant pla reformat

Introduí reformes en el cant pla segons el criteri que exposa en El canto llano simplificado en su anotación y sus reglas Barcelona, 1851 Deixà escrites nombroses composicions d’església, com és ara un Miserere, el Repertorio de misas a toda orquesta, dues farses 1832 i 1838 i una òpera titulada La fidanzata corsa 1846

Guils, en una de les valls del Cantó, té documentat un castell el 1159, en la cèlebre donació del comte Ermengol VII al bisbe Bernat Sanç No es coneixen restes del castell, però el lloc de Guils fou important i era seu d’una batllia que agrupava Vila-rubla, Solans, Rocamora i Sant Magí

És un mercat agrícola fruita, tabac i ramader Hi ha indústries mecàniques, tèxtils seda i alimentàries xocolata, conserves, i producció de tabac És un centre turístic La catedral és romànica s XIII, amb façana renaixentista del segle XVI Probablement ocupa el lloc de l’antiga Gauni Agresti , colònia de la cinquena legió romana Pertany a la Confederació Helvètica des del 1512 És seu episcopal

Representa l’associació de cifosi i d’escoliosi

Collaborà en l’organització del Cinturó de Barcelona, el Trofeu Canto Arroyo, la Challenge Drink i la Volta a Catalunya, prova que dirigí 1945, 1970 Gestionà la trajectòria esportiva de diversos ciclistes com Miquel Poblet, Salvador Botella i Angelino Soler Presidí la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants i treballà per l’equip Faema

Diputat a les corts de Cadis, defensà la llibertat del seu país i l’abolició de la mita Escriví poesies de tipus neoclàssic, però també impregnades d’un cert Romanticisme, de les quals cal destacar La victoria de Junín, Canto a Bolívar 1825 i Al general Flores, vencedor de Miñarica 1835 El 1947 foren editades les seves Poesías Completas

Biscarbó, en una de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, formava part del vescomtat de Castellbò Es té notícia de l’existència allí d’un castell, del qual no queden restes actuals el 1224 Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò, infeudà la fortalesa de Biscarbó i el castell de Malveí a Pere d’Orcau