Resultats de la cerca

Inicià la seva trajectòria professional amb activitats mercantils, ocupació que abandonà quan optà per dedicar-se al cant Es formà al Conservatori de Música del Liceu amb G Markoff La temporada 1960-61 interpretà el paper de Gasparo de La favorita i el de Missatger d’ Aïda al Gran Teatre del Liceu A partir de llavors actuà en aquest teatre en diverses obres Els mestres cantaires de Nuremberg 1961-62, Otello 1962-63, Turandot 1966-67 i Manon Lescaut 1976-77 També actuà en teatres d’òpera de Stuttgart, Berlín, Frankfurt, Düsseldorf, Viena, Salzburg, Munic i Oslo, entre d’altres El 1971 cantà…

Estudià cant, teoria musical, clavicèmbal i violí a Milà Vers el 1745 era segon violí a l’orquestra del Teatro di San Carlo de Nàpols El 1750 inicià la carrera com a concertista internacional que el portà a Londres, on el 1755 fou nomenat director de l’orquestra del King’s Theater i gaudí d’un gran prestigi El 1784 viatjà a Itàlia Quan tornà a Anglaterra 1790, les dificultats que trobà per a reintegrar-se professionalment el decidiren a provar sort a Rússia, primer a Sant Petersburg i després a Moscou Sembla que morí oblidat i en la més absoluta misèria Autor d’algunes òperes…

Estudià música amb Friedrich Schorr i debutà el 1950 com a Sorel en l’estrena de The Consul GC Menotti a Filadèlfia Entre el 1953 i el 1955 formà part de la companyia de la New York City Opera El 1955 es presentà a San Francisco i dos anys més tard ho feu a Chicago El 1959 cantà Don Carlo al Teatro alla Scala de Milà i Rigoletto al Metropolitan de Nova York, escenari on aparegué repetidament fins el 1987 Alguns anys després enregistrà Rigoletto amb J Sutherland També cantà a Viena, al Covent Garden de Londres, a Florència, a Roma i a Buenos Aires 1960-72 El 1983 coprotagonitzà la…

Després d’estudiar amb S Mattei a Bolonya i amb Calpi a Ravenna debutà a Forlì el 1801 i al Teatre San Carlo de Nàpols el 1803 A partir de llavors inicià una carrera per tot Europa que li donà fama com el cantant més important del moment en el seu gènere Cantà a l’estrena d' Aureliano in Palmira , de G Rossini 1816, amb el qual tingué una forta disputa per la seva tendència a ornamentar en excés El seu paper preferit fou el de protagonista en Tebaldo e Isolina 1820, de F Morlacchi El 1824 interpretà a Venècia el paper d’Armando en l’estrena d' Il crociato in Egitto , de G…

Estudià música a Hèlsinki, on debutà el 1966 Perfeccionà la seva formació a Roma, on el 1969 interpretà el paper de Felip II Don Carlo amb l’Òpera Nacional Finesa Entre el 1972 i el 1979 romangué a l’Òpera de Colònia i també actuà als festivals de Salzburg, Bayreuth i Savonlinna, a més de París, Londres, Munic o Stuttgart El 1983 interpretà Sarastro La flauta màgica al Gran Teatre del Liceu, on tornà tres anys més tard amb el paper titular de Borís Godunov , de M Musorgskij, i el 1989 actuà en Khovanšcina , obra del mateix compositor Destacat cantant wagnerià, verdià i…

D’origen humil, de petit aprengué l’harmònium i el violí sense l’ajut de cap mestre Aviat es decantà pel cant, que començà a estudiar també de manera autodidàctica El 1955, i només amb aquesta formació, fou contractat per a cantar a l’Òpera de París, on debutà amb Romeu i Julieta després d’una audició a la qual es presentaren nombrosos candidats El 1963 hi interpretà el paper de Golaud Pelléas et Mélisande i l’any següent participà en la producció de Maurice Béjart de La damnation de Faust Destacà especialment en els grans papers de baix, com Mefistòfil Faust , Felip II Don Carlo…

Aprengué els rudiments del cant amb la seva mare, concertista de piano Posteriorment amplià la seva formació amb S Margolis El 1945 debutà com a Germont La Traviata al Metropolitan de Nova York, on centrà gran part de la seva carrera, després d’haver guanyat un important concurs radiofònic convocat pel teatre novaiorquès La temporada 1950-51 obtingué un gran èxit com a Rodrigo Don Carlo Es casà amb la soprano R Peters, amb la qual interpretà diverses òperes, especialment Rigoletto , que enregistraren sota la direcció de J Perlea Debutà tardanament a Europa i ho feu el 1961 al…

Catedràtica de literatura romànica medieval Exercí la docència a la UB Els seus estudis se centren en la poesia trobadoresca i la lírica i narrativa franceses de l’edat mitjana, sense deixar de banda altres literatures romàniques Entre les seves publicacions destaquen l’edició de La peregrinación de Carlo-magno 1984, l’edició de les poesies de Paulet de Marselha 1996, Poemes catalans sobre la caiguda de Constantinoble 1997, el volum Contra las mujeres Poemas medievales de rechazo y vituperio 1998, amb Robert Archer, l’estudi i traducció del relat sobre El primer viaje alrededor…

Encara que es tenen notícies de la vida musical de la ciutat ja al temps dels trobadors, amb Lanfranco Cigala i Folquet de Marsella, fou durant el segle XV que la vila començà a tenir una activitat musical més intensa D’aquesta època són les obres d’autors com Bernardino Borlasca, Simone Molinaro, Claudio Cocchi i Francesco Righi, entre d’altres També les esglésies, amb les seves capelles musicals, hi tingueren un paper important al final del segle XVI la capella de San Lorenzo arribà a tenir un cor de seixanta-cinc cantors i trenta-quatre instrumentistes Als segles XVIII i XIX, les escoles…

Estudià al Conservatori de Nàpols i el 1942 debutà al Teatro San Carlo amb el Concert en fa menor , de Fryderyk Chopin Un any després obtingué un premi de composició i el 1949 guanyà el Grand Prix M Long-Thibaud, que li permeté iniciar tot un seguit de gires internacionals El 1950 tocà a Nova York sota la direcció de Dimitri Mitropoulos Establert a París i nacionalitzat francès 1969, és considerat un dels intèrprets més destacats de la música francesa i enregistrà integrals pianístiques d’obres de Camille Saint-Saëns, Jules Massenet, Erik Satie o Déodat de Séverac Del 1971 al…