Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
tortuga d’estany
Tortuga d’estany
Cesar Pollo (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels quelonis, de la família dels testudínids, de closca oval i poc bombada, cua llarga i escut dorsal connectat al ventral mitjançant lligaments fibrocartilaginosos que permeten el moviment de totes dues parts.
Viu a les aigües dolces de l’Europa centromeridional, de l’Àsia occidental i de l’Àfrica nord-occidental Als Països Catalans hom el troba al delta de l’Ebre Es nodreix de peixos, amfibis, cucs i crustacis El catàleg de fauna amenaçada de Catalunya considera l’espècie en perill d’extinció
nucúlids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels protobranquis que tenen la closca amb una doble sèrie de denticles molt punxeguts; el cos és subtriangular, de peu molt gros i amb una brànquia bipinnada a cada banda.
Habiten als fons fangosos de la Mediterrània i a l’Atlàntic
escamarlà
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels nefròpids, de 12 a 20 cm de llargada, amb la closca espessa i carenada a les pinces i al cos per rengleres d’espines atapeïdes i agudes.
El color és rosa pàllid, més intens al dors i a la base de les pinces Habita als fons fangosos de 40 a 200 m, on s’alimenta de cucs i molluscs Les seves larves són freqüents en el plàncton És molt corrent a la Mediterrània Als Països Catalans és objecte d’una intensa explotació pesquera perquè és molt apreciat culinàriament
Dragó comú
Morfologia El dragó comú Tarentola mauritanica té el cos deprimit i els dits adhesius propis dels animals lapidícoles, que li permeten grimpar per parets llises La seva coloració és força variable i canvia de molt fosca a molt clara segons la situació de l’animal A la fotografia veiem un exemplar que captura una papallona nocturna, el seu aliment predilecte Javier Andrada És un dragó robust, d’un màxim de 15 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua Té el cap i el tronc deprimits, el cap gros i ben diferenciat del tronc i la part central particularment deprimida Les potes són…
fusulínids
Paleontologia
Família de protozous fòssils de l’ordre dels foraminífers que atenyen uns pocs mil·límetres (alguns exemplars arriben als 4 cm) i tenen una closca calcària i multilocular en forma de fus o de disc i molt complicada interiorment.
Comprèn uns 80 gèneres i unes 1 000 espècies, que visqueren durant el Carbonífer i el Permià
ocells
ocell pelicaniforme: fregata
© Fototeca.cat
Ornitologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i ovípars amb les mandíbules allargades en forma de bec, la major part del cos cobert de plomes i les extremitats anteriors transformades en ales i que se sostenen dempeus sobre les posteriors.
Les dimensions del cos i els tipus de ploma que el recobreixen varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Les ales poden ésser més o menys desenvolupades o atrofiades i, per tant, més o menys aptes per al vol Les extremitats posteriors tenen el fèmur curt, la tíbia llarga i presenten de dos a quatre dits, segons la disposició dels quals el peu és anomenat anisodàctil, heterodàctil, pamprodàctil, sindàctil o zigodàctil Els ocells nedadors acostumen a tenir els dits dels peus units per una membrana més o menys completa Fora d’un parell de glàndules…
mot satèl·lit
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels mots que n’envolten un altre en el camp associatiu per sinonímia o proximitat significativa, en una línia metafòrica, afectiva o burlesca; per exemple, entorn del mot cap giren els mots satèl·lits testa, closca, clepsa, coco, topí, terrat, etc.
La designació és deguda a W von Wartburg
porcellana
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, de la família dels ciprèids, marins, caracteritzats pel fet de tenir la closca oviforme, amb les voltes invisibles, i l’obertura molt estreta, gairebé com una escletxa, i mancada d’opercle.
Habiten a les mars temperades i càlides, especialment a les mars tropicals, on assoleixen unes mides considerables A la Mediterrània hi ha diverses espècies de Cypraea, de mida petita
termosbenacis
Carcinologia
Ordre de crustacis malacostracis del superordre dels peracàrides, caracteritzats pel fet de tenir la closca reduïda i el cos subcilíndric sense diferenciació de tòrax i abdomen, ésser mancats d’ulls i tenir les antènules bífides i les antenes desproveïdes d’exopodi.
És representat per poques espècies, entre les quals cal destacar Thermosbaena micrabilis , trobat a les aigües termals de Tunis, i Monodella stygicola , trobat a Itàlia a les aigües subterrànies Alguns autors el consideren del superordre dels sincàrides, i d’altres l’arriben a considerar l’únic ordre d’un superordre que anomenen pancàrides
terebratulina
Zoologia
Gènere de braquiòpodes de la subclasse dels testicardins, de la família dels terebratúlids, amb els braços tentaculars disposats en dos lòbuls laterals, els tentacles o lofòfor branquial curt, la closca allargada en forma oval i ornada amb costelles fines i granuloses.
D’un a dos cm de llargada, inclou nombroses espècies bentòniques d’alimentació microfàgica que viuen en fons entre 50 i 200 m de profunditat no són gaire comuns a les mars de tot el món, incloses les dels Països Catalans