Resultats de la cerca

Arxivística Presentació del projecte de digitalització de la collecció de pergamins del monestir de Sant Daniel per la Universitat de Girona, amb la participació d’esquerra a dreta de Joaquim Nadal, Maria Assumpció Pifarré, Quim Salvi i Àngels Merino © UdG – Iconna El 2018 es va celebrar el setè centenari de la creació de l’Arxiu de la Corona d’Aragó pel rei Jaume II, el qual va disposar unes cambres del Palau Reial de Barcelona per conservar els documents de la cancelleria Al desembre, el Govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar l’elaboració del Pla d’Arxius i Gestió Documental per…

Arxivística Al mes de juny es va constituir el Consell de Cooperació Arxivística de l’Estat, òrgan adscrit al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport que canalitza la cooperació arxivística entre les administracions públiques i altres entitats de l’Estat espanyol i de les comunitats autònomes Al cap d’un mes, el Parlament de Catalunya es va adherir a la Declaració Universal sobre els Arxius que la UNESCO havia proclamat al desembre del 2011, segons la qual es posa de manifest la rellevància dels arxius per a la preservació de la memòria collectiva, el foment de la democràcia i la transparència…

Situació i presentació El terme municipal d’Esterri, de 8,50 km 2 , és situat a banda i banda de la Noguera Pallaresa, al sector central de la cubeta sobreexcavada per les geleres que constitueix la Vall d’Àneu, dit ribera d’Esterri El municipi és envoltat a l’W i al N per les terres del terme d’Alt Àneu, a l’E i el S per les del municipi de la Guingueta d’Àneu, i en un punt pic de Quartiules per Espot Es diferencien clarament tres zones la principal, a la dreta de la Noguera, és entre el riu i les muntanyes que s’inicien a les terres de Son Alt Àneu, on hi ha la vila i els plans de Puiassos…

Situació Campanar i façana ponentina de l’església J M Masagué Poble situat al marge dret del riu Ripoll i al peu dels contraforts més orientals del massís de Sant Llorenç del Munt Pertany al municipi de Castellar del Vallès, del qual dista uns 2,500 km en direcció nord-oest Es troba a 380 m d’altitud L’església parroquial és a l’interior del petit nucli antic, i perfectament visible des de qualsevol punt Mapa L36-15392 Situació 31TDG218084 L’entrada a la població pot fer-se a través de sengles carreteres asfaltades que la uneixen, pel nord i pel sud, amb la carretera que va de Castellar del…

Situació Vista del que resta de l’edifici, amb l’arc triomfal que obre la capçalera, avui tapiat i amb una porta adaptada L Prat A la riba dreta del riu Cardener, segurament per on devia passar la important via de comunicació entre Cardona i la vall de Lord Sobirà, seguint la via fluvial, hi ha aquesta partida de Joval que, des de l’altiplà, s’aboca cap a llevant Mapa 330M781 Situació 31TCG831487 Per la carretera de Solsona a Manresa, al punt quilomètric 48,500, passant pel costat de la bàscula, a mà esquerra, cal anar cap a la pista que porta a Puig-sec, a 3,500 km Des d’aquí cal seguir el…

Invertebrats fòssils La major part de grups d'animals van aparèixer fa entre 541 i 485 milions d'anys, durant el període Cambrià Una de les espècies més celebrades d'aquest lapse temporal és Hallucigenia sparsa de la fauna de Burgess Shale Canadà, caracteritzat per un cos vermiforme i llargues espines dorsals Una de les incògnites sobre aquest animal és la posició del cap i la cua Altres troballes d' H sparsa han donat a conèixer que aquesta espècie tenia un cap allargat amb dos ulls a la part dorsal La boca presentava estructures lamellars i les dents es trobaven a la regió…

Carrer del barri de Russafa, València, sd F Torres Les nostres ciutats ja són multiculturals gràcies al veïnat immigrant A València, aquest procés ha estat particularment ràpid A la dècada dels anys noranta, el nombre d’estrangers es va mantenir molt reduït, i, tot i patir un lleuger increment, suposava l’1,5% de la població en gener de 2000 Amb el nou segle, el flux migratori ha augmentat, i el veïnat estranger s’ha multiplicat per deu i ha modificat els carrers i la percepció ciutadana En gener de 2007, 102 166 veïns de València eren estrangers, cosa que suposava el 12,8% dels habitants de…

Miracle dels sants Cosme i Damià Escena d’un retaule dedicat a aquests sants procedent de Santpedor, obra del darrer quart del segle XIV relacionada amb el Mestre de Rubió S’hi pot apreciar clarament un armari encastat amb lleixa central i portes ©Museu Episcopal de Vic – JMDíaz Junt amb les caixes i els cofres, els armaris són, amb tota seguretat, el conjunt més interessant de mobiliari de grans dimensions del període que s’ha conservat fins a l’actualitat I malgrat que aquestes peces són armaris exempts d’àmbit religiós, també n’hi havia d’àmbit domèstic Els exemplars exempts eren minoria i…

Situació i presentació Es troba al sector de llevant del Lluçanès Limita al N amb els municipis de Sant Martí d’Albars i Perafita, i l’osonenc de Sant Boi de Lluçanès i l’enclavament del Cel de Croells Perafita, a l’E amb Sobremunt, al SE amb Sant Bartomeu del Grau Osona, al S amb Oristà i a l’W amb el terme de Prats de Luçanès El municipi és força accidentat, i hom troba sectors menys abruptes només a les terres pròximes al poble d’Olost, poc abans de l’aiguabarreig de la Riera Gavarresa i la riera de Lluçanès, que travessen de N a S el terme i donen una característica configuració de valls…

Situació i presentació S'estén pel sector meridional de la comarca, pròxim ja a les Garrigues, comarca amb la qual comparteix les característiques morfològiques Limita amb els termes de Torres de Segre N i W, Aitona W, Llardecans SW, Torrebesses SE, Alcanó E, Alfés NE i Sunyer N Els seus altiplans són retallats per barrancs que davallen de la serra de la Llena vers el Segre, com són ara la Vall Major que procedeix de les Garrigues i desguassa al pantà d’Utxesa –una molt petita part del qual es troba dins el terme, espai classificat dins el PEIN–, al municipi de Torres de Segre o la capçalera…