Resultats de la cerca
Es mostren 911 resultats
talla
Indumentària
Tecnologia
Conjunt de mides de les diferents parts del cos que serveixen de patró estàndard per als vestits de confecció.
Lo Puèi
Ciutat
Ciutat d’Alvèrnia, Occitània, capital del departament d’Alt Loira, França.
Situada a la vora del riu Bòrnha, afluent del Loira Està dominada per la Roca Cornelha, que posseeix una monumental imatge de la Mare de Déu És eminentment industrial, amb indústries alimentàries i de licors, i també de la confecció Són famoses, sobretot, les puntes de coixí, conegudes des de l’edat mitjana, que tingueren una gran anomenada als segles XVII i XVIII i, posteriorment, a partir del 1830, amb la introducció de nous models al segle XX el treball de les puntes és fet gairebé tot a màquina Ciutat de pelegrinatges durant l’edat mitjana, molts tractadistes han vist una…
Orleanès
Història
Regió històrica de França centrada a Orleans, que comprèn aproximadament els departaments de Loiret, Loir i Cher, Eure i Loir i part de Essone, Yvelines, Val-d’Oise, Yonne i Nièvre.
És formada per diverses comarques naturals la Sologne al S, ramadera la Beauce al N, àrea de conreu intensiu de cereals a l’W, la Perche, i a l’E el Gâtinais i la Puisaye, de paisatge de bocage i activitat agropecuària diversificada D’antiga tradició industrial, s’ha beneficat últimament del procés de descentralització de París La proximitat de la capital influeix molt sobre les activitats dels nuclis principals, Orleans, Chartres, Montargis i Blois, ciutats poc vinculades entre elles La vall del Loira, que el travessa de N a O, estructura la regió Les indústries modernes són les mecàniques,…
Navarrés
Navarrés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat al sector septentrional de la depressió coneguda amb el nom de canal de Navarrés
(que ha donat nom a la Canal de Navarrés
), entre els vessants orientals del Carroig i el Montot, límit amb la Ribera Alta.
És drenat pel riu d’Escalona i el seu afluent el torrent de Barcals El territori és ocupat en dues terceres parts pels vessants muntanyosos del sistema del Caroig, coberts de boscs de pins i carrasques i de matollar L’agricultura és al fons pla de la canal el secà 1 200 ha és destinat a oliveres i garrofers, mentre que el regadiu 450 ha, que aprofita l’aigua de deus, és destinat als tarongers 120 ha, cereals, tabac, cacauets i arbres fruiters Hi ha una fàbrica de confecció Un 50% de la població activa treballa a la indústria La vila 2 768 h 2006 316 m alt és al fons de la canal L’església…
Camallera

Camallera
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Saus (Alt Empordà), situat a poca distància de la riba esquerra del desaparegut estany de Camallera.
Travessa el terme, la riera de Cotet o de Saus, que davalla de la serra de Valldavià, al límit oriental del terme El bosc de pins i alzines ocupa unes 200 ha L’agricultura és dedicada sobretot al blat, el blat de moro i la userda hi ha també petites extensions de vinya i oliveres La ramaderia bestiar boví i porcí i l’avicultura, a més de les activitats derivades de l’agricultura, són les activitats econòmiques predominants Hi ha també bòbiles Hi ha dues indústries metallúrgiques, quatre empreses de la construcció i una de confecció La població és a poca distància de la riba…
material fotocròmic
Química
Material capaç de canviar de color de manera reversible en funció de la intensitat de la llum que rep.
En general es tracta de molècules orgàniques amb una certa inestabilitat que canvien d’estructura molecular per ruptura d’enllaços covalents per la influència de la radiació lumínica Aquest canvi molecular canvia l’espectre d’absorció de la molècula i, per tant, el seu color Les primeres aplicacions comercials de materials fotocròmics han estat en les lents òptiques, que canvien de color en funció de la llum que reben i actuen com a protectors solars Els materials fotocròmics tenen aplicació en el camp tèxtil en la confecció de teixits protectors o bé amb memòria de forma Algunes…
Düsseldorf
Ciutat
Capital del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, a la vora del Rin.
El centre de la ciutat és a la dreta del Rin, mentre que els nous barris s’estenen per l’esquerra cap a la ciutat de Neuss La indústria hi és una de les activitats més importants, juntament amb el comerç té indústria siderúrgica, química, del vidre, ceràmica, tèxtil, del paper, alimentària, i de la confecció Pel port fluvial hom comercialitza ferro, acer, maquinària i fusta Nus de comunicacions ferroviàries i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universität Düsseldorf, fundada el 1965 Mencionada ja al s XI, la seva carta municipal data del 1288 Centre agrícola, el seu…
les Cases d’Alcanar
les Cases d’Alcanar
© Fototeca.cat
Poble
Poble i barri marítim del municipi d’Alcanar (Montsià), a la costa, a 4 km del centre.
La pesca és la principal activitat econòmica uns 125 pescadors i unes 30 embarcacions que capturen de 15 a 20 tones de llagostins cada temporada, i una quantitat similar d’altres espècies llenguados, molls, sípies Hi ha una llotja Altres fonts econòmiques són la confecció, l’embarcament de taronges i la seva funció de centre d’estiueig i de turisme L’església parroquial de Sant Pere és del 1865 La carta de poblament, amb el nom de la Punta de Benifallim , fou atorgada el 1251 pel monestir de Sant Cugat del Vallès El 1740 Felip V avançant-se als posteriors projectes de Carles III sobre Sant…
Malines
Ciutat
Ciutat flamenca, a la província d’Anvers, Bèlgica.
Travessada pel riu Dyle, té indústria de la confecció, de mobles, de maquinària i cervesera És seu arquebisbal i primada de Bèlgica, que comparteix amb Brusselles, on resideix el titular Entre els monuments cal destacar la catedral, dedicada a sant Romuald, del s XIII, amb una torre, incompleta s XIV-XV, famosa pel seu carilló, l’ajuntament, de diverses èpoques s XIV al XVII, i el palau de justícia, antiga residència de Margarida d’Àustria inici del s XVI, un dels primers exemples del Renaixement italià a l’Europa occidental Malines pertangué, des del 970, als bisbes de Lieja, i…
capeller
Història
Menestral que fabricava capells.
Els capellers empraven com a primera matèria la pell en lloc de la llana o la seda que usaven els barreters El nombre de capellers sempre fou reduït i restringit a les ciutats principals —Barcelona, València, Vic—, puix que als altres llocs eren units amb els rams més afins, com els de la pell, el tèxtil i el de la confecció A Barcelona estigueren integrats dins la confraria de julians mercers vells del 1472 al 1801, amb ordinacions rebudes de Joan II i reformades el 1545 A València s’organitzaren en gremi el 1508 i assoliren la dignitat de collegi el 1770 Aquesta indústria es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina