Resultats de la cerca

Anomenats també serrallers, formaren gremis propis a partir de les corporacions de ferrers A Barcelona, el 1380, es formà una confraria de ferrers manyans , que s’organitzà a l’inici del segle XV i rebé ordinacions el 1538 i el 1708 Comprenia també els oficis d’agullers i d’armers Al segle XVIII el gremi experimentà un notable creixement i estengué les activitats a la fabricació de maquinària tèxtil A la majoria de les ciutats formaven part dels grans gremis d’oficis metallúrgics elois, que en general eren dirigits pels ferrers Els manyans apareixen com a capdavanters de les…

Constituïa una especialitat de l’ofici de fuster, del qual se separà, juntament amb la de capser, i formà una corporació pròpia Els torners fabricaven petits objectes de fusta boles, tinters, canelobres, amb finalitat decorativa també treballaven el vori Els de Barcelona se separaren dels fusters el 1556 i formaren una confraria sota l’advocació de sant Onofre El 1600 s’uniren amb els capsers i reberen ordinacions, les quals, renovades el 1645, romangueren vigents fins al s XIX A València els torners formaven un braç diferenciat dins el gremi de fusters des del principi del s XV…

En ésser restablerts a la segona meitat del s XVIII el de Barcelona —dit també cos o comunitat de comerciants — el 1758 per Ferran VI els de València i Saragossa, el 1763 per Carles III Els de Barcelona i València foren regits per les respectives juntes de comerç A Barcelona —on subsití després del 1714 la confraria dels mercaders o de la Mare de Déu de la Soledat— hom intentà de reorganitzar la corporació ja el 1735 en ésser establerta l’efímera Junta de Comerç Marítim i Terrestre de Catalunya el 1758, la primera matrícula del cos de Barcelona era formada per 41 persones 5…

S'establí a València el 1732, on actuà fins el 1776 Des del 1746 fou impressor del Sant Ofici La seva obra més important fou la impressió d' Escritores del Reino de Valencia , de Vicent Ximeno 1749 el 1768 imprimí la Prosodia de la lengua latina , de Gregori Maians i Siscar El 1771 era majordom de la confraria d’impressors La impremta fou continuada ja des del 1773 per un probable fill seu, Josep Esteve i Cervera 1747-1820, el qual publicà el Código de Napoleón 1812 i edità, des del 1791, el Diario de Valencia Cap al 1807 s’associà amb els seus germans, sobretot amb Miquel…

La manca de fonts documentals i hagiogràfiques certes ha fet dubtar de la seva existència D’altra banda, els testimoniatges de culte i arqueològics no deixen cap dubte que un màrtir de nom Jordi, anomenat per la seva popularitat el megalomàrtir , era venerat des del segle IV A partir del segle V la literatura s’emparà de la vida desconeguda del sant i en foren fetes diverses passions, apòcrifes i llegendàries, contra les quals es pronuncià el Decret Gelasià del segle VI Segons aquestes, Jordi fou martiritzat el 303, després de mil turments i aventures, a Nicomèdia per això fou anomenat Jordi…

L’església primitiva és gòtica, d’una nau única, amb capelles laterals i un absis pentagonal més estret però més elevat Durant el curs dels treballs, que duraren fins al segle XIV, hom adaptà la seva estructura al tipus característic proposat pels ordes mendicants Al s XVIII hi fou adossada una gran capella d’estil neoclàssic, seu de la confraria de la Sang, des d’on surt per Setmana Santa la famosa processó de la Sang El campanar fou bombardejat el 1545 pels francesos, reconstruït el 1566 i el 1866 Conserva dos retaules renaixentistes del s XVI El barri que centra aquesta…

Des del començament del segle XVI, probablement per iniciativa dels cartoixans de Valldecrist, hom hi venera un baix relleu del segle XV, de guix, amb el bust de la Mare de Déu atribuït per la tradició al cartoixà Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer L’extensió de la devoció des del 1574 feu que el 1579 hi fos construït un altar i tancada la cova amb una reixa El 1631 el bisbe de Sogorb donà l’administració del santuari als jurats d’Altura, i el 1647 fou construïda la nova capella L’hostatgeria, del segle XVI, fou completament reformada al segle XVII Hom hi feu importants pelegrinatges des…

El traginer tingué un paper molt important dins la societat preindustrial com a element de relació de poblacions sovint aïllades, petit comerciant, difusor de notícies, etc A Barcelona el 1459 els foren concedides ordinacions conjuntes amb els llauradors i hortolans posteriorment se'n diferenciaren l’ofici de traginer de mar i el de llogater de mules 1661 Hi hagué gremis de traginers a Mallorca segle XIV i València també correspon al segle XIV el gremi de Manresa A Mataró es desenvolupà al segle XVIII un gremi de traginers i carreters, que obtingué una certa victòria jurídica sobre les…

No formaren mai un gremi independent, tot i constituir un grup homogeni no tenien per tant ni prohoms, ni consell gremial, ni casa pròpia, ni ordinacions Sí que tenien, en canvi, mestres propietaris o administradors de botigues i fadrins fills de comerciants, dependents de comerç ja al segle XIX, corredors de llotja Llur importància fou notable i llurs funcions interferien sovint a les dels paraires Mantenien relacions comercials amb ports i places estrangeres A part la botiga, invertien sovint el capital en el millorament agrícola, en empreses industrials, en barques barca, en assegurances…

Era anomenat també, a vegades, bastaix de capçana Sembla que, durant l’alta edat mitjana, aquesta activitat era encomanada a esclaus mancipia , però que ja al s XIV, i definitivament des del 1432, l’ofici fou ocupat per cristians La seva organització corporativa arrenca, a Barcelona, dels primers decennis del s XV ordinacions del 1418, del 1513 i del 1770 amb els barquers i descarregadors, tenien el monopoli del transport portuari Les condicions d’ingrés al gremi eren rigoroses drets de mestria elevats, restricció de places, situació privilegiada dels fills de mestres A partir de la segona…