Resultats de la cerca
Es mostren 915 resultats
Estadi de Sarrià

L’Estadi de Sarrià poc després de la inauguració
Mundo Deportivo / Bert
Futbol
Estadi de futbol del barri de Sarrià de Barcelona.
Hi jugà el Reial Club Deportiu Espanyol entre el 1923 i el 1997, i fou un dels principals referents del futbol català La seva construcció es gestà en ple auge del futbol, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol El Futbol Club Barcelona havia inaugurat el camp de les Corts al maig del 1922, el València i l’Atlético de Madrid també havien estrenat camp i l’Athletic de Bilbao havia millorat San Mamés En canvi, sobre el club blanc-i-blau hi havia una ordre de desnonament del camp que utilitzava De cara a la temporada 1922-23, l’Espanyol estava preparant un gran equip amb el retorn de Zamora, però…
Castell de Vilamajor d’Agramunt (Cabanabona)
Art romànic
Situació Esvelta torre del castell, recentment alliberada de construccions annexes i restaurada ECSA - JA Adell Del castell, en resta una torre situada al mig de la població de Vilamajor, que és a l’extrem dels altiplans que s’estenen al sud de la vall del Llobregós Mapa 34-13329 Situació 31TCG523336 Des de la carretera que va de Cervera a Ponts, trobarem a mà esquerra una carretera senyalitzada que porta fins al poble JBM Història La primera notícia documental que tenim d’aquest castell data del 24 d’agost de 1084 Aquest dia Bernat Senmir donà a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell…
La formació de la Serralada Pirinenca
Des d’un punt de vista geològic, els Pirineus corresponen a l’orogen que s’ha desenvolupat al llarg de la zona de contacte entre les plaques ibèrica i eurasiàtica En aquest sentit són molt més extensos que la serralada ístmica La seva llargada supera els 1500 km i s’estén des de la Provença, a tocar dels Alps, a l’E, fins més enllà de Galícia, al llarg de la plataforma cantàbrica, a l’W Les estructures pirinenques més occidentals es troben al mig de l’oceà Atlàntic, on queden esborrades per l’escorça oceànica jove, posterior a l’edificació de la serralada pirinenca, generada a la dorsal…
A l’avantguarda internacional. 1931-2007
Després del Modernisme i del Noucentisme, tot i que foren dos moviments artístics ben oposats desestabilitzador, desconstructor i orgànic, el primer ordenat, constructor i funcional, el segon, el sector més lúcid de la plàstica catalana va fer un nou salt Simplificant, d’aquest salt se n’ha dit avantguarda Es tracta d’un moviment que inclou elements molt diversos ruptura amb l’academicisme i l’historicisme, com fa el Modernisme, proposta de noves formes d’entendre el món i de viure, com fan…
literatura turca
Literatura
Literatura conreada en turc o en qualsevol de les llengües turqueses (literatures turqueses).
La literatura turca pròpiament dita s’inicià al s XIV, amb una forta influència de les produccions veïnes àrab i persa sobretot traduccions i poemes originals, en general místics destaquen les obres de Yunus Emre, Dehhani i Nesimi El s XVI, amb l’apogeu del poder otomà, constitueix el moment culminant de la poesia turca per antonomàsia, amb autors notables, com Baki, Fuẓūlī, Revāni mort el 1523 i Zati mort el 1546 El s XVII significà la consolidació i l’expansió de l’osmanlí com a llengua de cultura a tot l’imperi Otomà, malgrat que una bona part dels seus autors escriviren també en persa o…
el Morell
el Morell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a la dreta del Francolí, a l’indret del seu aiguabarreig amb el riu de la Glorieta.
Situació i presentació El terme del Morell, d’una superfície de 5,92 km 2 , està situat a la part septentrional de la comarca i limita al N amb els municipis del Rourell Alt Camp i Vilallonga del Camp, a l’E amb els de Perafort, Vallmoll i els Garidells els dos darrers pertanyents a l’Alt Camp, al S amb els de Perafort i la Pobla de Mafumet i a l’W amb els de Vilallonga del Camp i la Selva del Camp aquest últim, pertanyent al Baix Camp, mitjançant un dels enclavaments dels Majols El municipi del Morell s’estén a la dreta del Francolí, just a l’indret del seu aiguabarreig amb el riu de la…
Santa Perpètua de Mogoda
Art romànic
Situació Arcuacions i lesenes que ornaven el campanar a la capçalera d’aquesta església, ara molt modificada M Masagué L’església parroquial de Santa Perpètua de Mogoda és al centre del nucli antic de la població, la qual és situada en una plana a la vora de ponent de la riera de Caldes, a 74 m d’altitud Dista 6 km de Sabadell L’església és emplaçada damunt d’un antic nucli de poblament d’època romana, i té adossades unes construccions parasitàries a la capçalera i al flanc de tramuntana que n’impedeixen la visió completa Mapa L37-15393 Situació 31TDF316987 Un cop situats a Santa Perpètua de…
Síntesi de l’evolució de la Cadena Ibèrica durant la deformació compressiva terciària
Les dades disponibles sobre l’evolució precenozoica indiquen, malgrat l’escassetat i el caràcter local, que l’estructuració alpina fou condicionada per l’estructuració mesozoica prèvia Així, les grans unitats estructurals compressives alpines se superposen a les conques mesozoiques, amb una disposició geomètrica similar En aquest sentit, els estudis estratigràfics fets als materials mesozoics demostren que la Cadena Ibèrica estructurada, com hem vist, en uns sistemes d’encavalcament NW-SE i E-W durant el Paleogen coincideix amb una regió on, durant el Mesozoic, es van desenvolupar un seguit…
La guerra europea de la Successió Espanyola. 1704-1715
La guerra de Successió a la corona de les Espanyes 1704-1715 fou una guerra europea que, en alguns aspectes, continuava la primera que s’havia esdevingut la guerra dels Trenta Anys 1618-1658 Com que alguns punts de l’Amèrica del Nord foren, també, escenari bèllic, alguns autors han escrit que la guerra de Successió fou la primera guerra mundial de la història Els escenaris bèllics de la guerra de Successió La decisió sobre la tria del successor d’una corona, quan mancava el descendent “natural”, fou el detonant El fons de la qüestió era la competència entre monarquies absolutes…
Sant Esteve de Pardines
Art romànic
Situació Vista exterior de l’absis, element més vistós i important que ens ha pervingut de l’antic edifici romànic J Vigué L’església parroquial de Sant Esteve és al mig de la població de Pardines, nucli que es troba al costat de llevant de Ribes de Freser, a 6 km Mapa 256M781 Situació 31TDG353849 Per arribar-hi cal sortir de Ribes en direcció a Puigcerdà Poc després de sortir de la població, a mà dreta, neix una carretera perfectament indicada que hi mena JVV Història Els esments del lloc de Pardines, que s’inicien amb la seva inclusió en l’acta de consagració de l’església de la Seu d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina