Després del Modernisme i del Noucentisme, tot i que foren dos moviments artístics ben oposats (desestabilitzador, desconstructor i orgànic, el primer; ordenat, constructor i funcional, el segon), el sector més lúcid de la plàstica catalana va fer un nou salt. Simplificant, d’aquest salt se n’ha dit avantguarda.

Es tracta d’un moviment que inclou elements molt diversos: ruptura amb l’academicisme i l’historicisme, com fa el Modernisme, proposta de noves formes d’entendre el món i de viure, com fan el Modernisme i el Noucentisme, adaptació / refús a/de la societat de masses. Alguns noms...