Resultats de la cerca

Si hom pren com a límit de la radiació visible la que té una longitud d’ona λ, per sota de la qual l’ull només percep l’1,1% de l’energia incident, la radiació ultraviolada comença a 4 300 Å, però com que l’ull pot detectar longituds d’ona inferiors si la radiació que les té és prou intensa, hom ha convingut a situar la regió de l’ultraviolat entre les longituds d’ona de 3 850 a 100 Å La transparència d’una substància a l’ultraviolat disminueix a mesura que aquesta substància és irradiada per aquest raig El vidre corrent és menys transparent que el quars cristallí així, un gruix de 0,1 mm del…

Hom l’obté per tractament del clorur potàssic amb l’àcid sulfúric i és emprat com a adob per als conreus de cítrics i tabac, els quals poden ésser perjudicats per un excés de clorurs

Té un punt de fusió de 133°C i bull a 309°C És soluble en aigua, alcohol i èter Hom l’obté per calefacció de l’àcid gàllic amb aigua en autoclau És un compost relativament àcid i el seu anió captura amb gran rapidesa oxigen de l’atmosfera i origina composts oxidats de coloració fosca, fet pel qual les solucions alcalines de pirogallol són emprades per a eliminar oxigen de mescles gasoses És també emprat, com a antioxidant, en fotografia, en la indústria de colorants i com a intermediari de síntesi

És un compost endotèrmic, no gaire estable, que actua com a oxidant i tendeix a passar a clorur Generalment no és obtingut directament com a tal, més o menys pur, sinó en combinació amb clorur, en el producte anomenat clorur de calç, pólvores de blanqueig o “pólvores de gas”

Es troba a la llet de vaca i constitueix un factor de creixement per a alguns microorganismes És un precursor en la biosíntesi de la pirimidina en alguns bacteris i de la de l’àcid uridílic

La funció més important de l’aparell visual és la de percebre els estímuls lluminosos provinents de l’exterior i convertir-los en imatges conscients Així, disposa d’una sèrie d’estructures la funció de les quals, simplificadament, es pot comparar a la de les que componen una cambra fotogràfica La capa externa de l’ull, en especial l’escleròtica, fa de xassís l’iris és comparable al diafragma, perquè regula l’obertura de la pupilla per tal de deixar passar més o menys raigs lluminosos a l’interior de l’ull el cristallí actua com a objectiu, ja que pot modificar la direcció dels raigs per…

Es presenta, a vegades, en la forma d’un hexahidrat que es fon a 132-139°C És obtingut fent reaccionar el clorur de metil amb arsenat sòdic És emprat en el tractament del paludisme, l’astènia i estats de desnutrició

Té una conquilla externa, cargolada sobre el dors, de la qual són visibles solament les dues últimes espires, que cobreixen les més internes Té simetria bilateral i, com tots els de la subclasse, presenta una gran quantitat de tentacles Té un parell d’ulls grossos, situats a l’extrem d’uns curts peduncles, però són molt més simples que els dels altres cefalòpodes vivents, no tenen cristallí i són oberts a l’exterior per la pupilla El sistema nerviós és semblant al dels cefalòpodes dibranquis, però el cervell no presenta ganglis definits i forma un gruixut anell al voltant de l’esòfag No té…

Existeix a la natura anhidre i cristallí en forma de corindó en totes les seves varietats, i hidratat a diversos graus alúmina hidratada Químicament és molt estable, i es redueix només amb gran dificultat Hom l’obté al laboratori en forma de pólvores blanques per calcinació de l’hidròxid o d’algunes sals d’alumini, i en forma cristallina mitjançant la reacció L’alúmina obtinguda a baixa temperatura és àvida d’aigua i, essent un òxid amfòter, és soluble en els àcids dóna sals d’alumini i en els àlcalis dóna aluminats Escalfada per sobre de 800°C sofreix una transformació d’estructura…

Fill d’ Ignasi Barraquer , es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona 1951 i es doctorà a Madrid 1955 Fou director des del 1953 de l’Institut Barraquer de Barcelona fundat pel seu pare, i el 2005 n’esdevingué president Director del Banc d’Ulls per al Tractament de la Ceguesa 1967 fundat per ell i pel seu pare el 1962, el 1970 fou nomenat catedràtic de cirurgia ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1993 director de l’Institut Universitari Barraquer, adscrit a aquesta universitat, que l’any 2000 creà la càtedra Joaquim Barraquer per a la investigació en oftalmologia…