Resultats de la cerca
Es mostren 1214 resultats
dimecres
Tercer dia de la setmana, o quart, en el còmput antic i cristià.
dimarts
Segon dia de la setmana, o tercer, en el còmput antic i cristià.
dilluns
Primer dia de la setmana, o segon, en el còmput antic i cristià.
dissabte
Sisè dia de la setmana, o setè, en el còmput antic i cristià.
divendres
Cronologia
Cinquè dia de la setmana, o sisè, en el còmput antic i cristià.
El nom li ve de l’expressió dia de Venus amb què era denominat en la setmana planetària
diumenge
Setè dia de la setmana, o primer, en el còmput antic i cristià.
tedèum
Música
Cristianisme
Càntic en acció de gràcies a Déu per algun benefici rebut.
El nom prové dels dos primers mots de l’antic himne cristià Te Deum laudamus , que hom acostumava a cantar al final de l’ofici matutí Erròniament atribuït a sant Ambròs, sembla que en fou autor Nicetes de Remesiana, vers l’any 400 La melodia gregoriana tradicional és sòbria i majestuosa Des del s XVI molts músics han creat composicions per a acompanyar-ne la lletra Festa, Palestrina, Anerio, Purcell, Händel, Berlioz, Bruckner, Dvořák
Frederic August I de Saxònia
Història
Elector (Frederic August III de Saxònia, 1763-1806) i primer rei de Saxònia (1806-27).
Fill de l’elector Frederic Cristià I Pressionat per Prússia, lluità contra Àustria 1777-79 i França 1792-96 i 1806 Aliat de França durant l’Imperi, Napoleó I el nomenà rei 1806 i, el 1813, li atorgà el ducat de Varsòvia Fou fet presoner a Leipzig 1813 i el congrés de Viena donà un terç de Saxònia a Prússia i el ducat de Varsòvia a Rússia El 1815 recuperà el tron
Bābā ’Arūǧ
Història
Pirata turc.
Obtingué el dret d’utilitzar les costes de Tunis i de l’illa de Gerba a canvi d’una mena de tribut pagat a la dinastia hàfsida Atacà Bugia 1515, defensada per les forces mallorquines L’any següent s’emparà d’Alger i Tlemcen Per corrupció del seu nom fou anomenat Barba-rossa a l’Occident cristià, bé que hom aplicà aquesta denominació principalment al seu germà i lloctinent Hayr al-Dīn
Tebaida
Geografia històrica
Antiga regió de l’Alt Egipte, amb capital a Tebes, que s’estenia de Siene fins a Hermòpolis.
Des del s III fou província romana i comprenia tot l’Alt Egipte A la seva zona desèrtica florí, des del s III, la vida anacorètica amb figures tan destacades com sant Pau l’Ermità, sant Antoni, sant Pacomi i la seva germana Maria Esdevingué tan famosa la vida dels monjos que poblaven la Tebaida, que aquest nom s’ha convertit, en el llenguatge cristià, en sinònim dels llocs destinats al recés i a la contemplació