Resultats de la cerca
Es mostren 589 resultats
escolàstica
Filosofia
Cristianisme
Moviment filosoficoteològic que predominà a Europa des de la fi del segle VII fins al principi del segle XVII.
Com a sistema de pensament característic de la societat feudal, de la qual constitueix l’expressió ideològica, consisteix bàsicament en una coordinació de la teologia i de la filosofia i en una recerca d’acord entre la revelació o la fe i la raó En certa manera l’escolàstica succeí la patrística, tot afegint-hi com a elements nous una marcada sistematització i una metodologia característica Malgrat el seu caràcter unitari, l’escolàstica es divideix en corrents ben diversos, i àdhuc contraposats, i en etapes ben diferenciables En un principi arrelava fonamentalment en la filosofia, d’…
Joan Baptista Cabanilles
Música
Compositor i organista valencià.
Vida Inicià els seus estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665, en plena joventut, fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies -des del 1703, acompanyat d’un ajudant- Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al…
Sanç III de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (1000-35) i comte d’Aragó (Sanç II: 1000-35), de Ribagorça (Sanç I: 1017-35) i de Castella (Sanç II: 1029-35), fill i successor de Garcia IV.
Es casà amb Múnia, dita Major, hereva dels comtats de Castella i Ribagorça, matrimoni que el 1016 l’ajudà a delimitar la frontera entre Castella i Navarra per la banda de la Rioja Poc després, potser defensant els drets de la seva muller a la terra ribagorçana — Major era besneta del comte Ramon III de Ribagorça — , aprofità la mort del comte Guillem II de Ribagorça 1017 per a annexar-se Sobrarb, la part central de la Ribagorça 1017-18 i més tard ~1025 la resta del comtat ribagorçà Parallelament, entre el 1021 i el 1023, ajudà el seu oncle el duc Sanç V de Gascunya contra el comte Guillem IV…
Pierre Corneille

Pierre Corneille
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fill d’un advocat, estudià amb els jesuïtes de Roan 1615-22 i el 1624 es llicencià en dret El 1628, el seu pare li comprà un càrrec d’"advocat del Rei”, que exercí durant vint-i-dos anys Després de l’èxit de la primera comèdia, Mélite 1929, estrenà diverses obres a París i obtingué una pensió de Richelieu D’aquesta primera època es destaca la “féerie” L’illusion comique 1636 Le Cid 1636, tragèdia inspirada en Guillem de Castro, el situà com a primer dramaturg del seu temps per la profunditat amb què analitzava les passions i per la majestuositat dels versos La llarga polèmica que suscità hom…
Guatlla
La guatlla Coturnix coturnix té la particularitat d’ésser l’única gallinàcia migradora, cosa ben coneguda dels amants de la caça efectivament, nia i roman tot l’estiu a les nostres terres i baixa després cap a l’Àfrica, quan ve el fred La seva imatge és característica de color terrós, ratllada al dors, petita ateny només 18 cm igualment n’és el cant de reclam del mascle, que descobreix la seva presència dins dels rostolls i els conreus Oriol Alamany Durant l’època de la cria, la guatlla ocupa sense excepció els hàbitats que li són adients arreu dels Països Catalans sempre és un ocell…
La serra del Montsec
Visió del congost de Mont-rebei, des del sud Anna Motis La serra del Montsec 116, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Montsec constitueix una de les serres més característiques dels contraforts pirinencs centrals més externs D’orientació oest-est, té una forma d’arc d’uns 42 km de llargada i 5-6 km d’amplada És retallat perpendicularment per la Noguera Ribargoçana i la Noguera Pallaresa, rius que originen dos congostos impressionants Mont-rebei i Terradets Aquests rius també divideixen la serra en tres sectors ben definits el Montsec de l’Estall 1324 m a la…
Mura

Vista general del poble de Mura
Robert Photography (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi del Bages, al sector sud-est de la comarca, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Sant Llorenç del Munt; el Montcau, 1.053 m, al límit est, és el punt culminant del terme.
Situació i presentació Té forma allargada, per l’apèndix de Santa Creu de Palou i l’antiga quadra de Matadars, i limita amb 11 municipis al N amb Talamanca Bages i Monistrol de Calders Moianès, a l’E amb Granera també del Moianès i Sant Llorenç Savall Vallès Occidental, al S amb els municipis també vallesans de Matadepera, Terrassa, Vacarisses i Rellinars i a l’W amb els termes bagencs de Sant Vicenç de Castellet, Manresa i el Pont de Vilomara i Rocafort El terme és format per un seguit de carenes i fondalades per on s’escorren diversos torrents, que es concentren en tres rieres tributàries…
el Montcau
Vista de la Mola i el Montcau des de Moià
© C.I.C -Moià
Cim
Un dels cims (1.057 m) principals del massís de Sant Llorenç del Munt, just al N de la Mola (1.095 m), el cim culminant, amb el qual l’uneix la cresta anomenada la carena del Pagès.
Forma part de la divisòria d’aigües entre el pla de Bages i el Vallès
tossal de Saragossa
Cim
Cim culminant (1.078 m) del massís muntanyós que separa la vall de la rambla Carbonera del pla de l’Arc i de la foia de les Coves, al NE de la Serra d’en Galceran (Plana Alta).
termodinàmica
Física
Branca de la física que fa servir la mecànica estadística per a estudiar el comportament macroscòpic de la matèria.
Així com la mecànica analitza el moviment d’un sistema material com si fos format per punts discrets, la termodinàmica fa l’estudi estadístic d’un nombre molt elevat de partícules i determina els valors mitjans de les magnituds que el caracteritzen Les propietats termodinàmiques de la matèria poden ésser deduïdes de les lleis de la mecànica estadística en allò que es refereix al comportament ideal dels cossos, i de paràmetres experimentals i fórmules empíriques quan cal tenir en compte les desviacions respecte a les hipòtesis ideals La mesura de la temperatura, la pressió o el volum específic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina