Resultats de la cerca
Es mostren 2191 resultats
les Dolomites
Les Tre Cime di Lavaredo, a les Dolomites
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Alps orientals, al nord-est d’Itàlia, que s’estén entre els rius Adige i Isarco a l’oest, Rienza al nord, Piave a l’est i Brenta al sud.
De calcàries dolomítiques molt erosionables, ha donat un paisatge característic, anomenat dolomític , on dominen les agulles i torres i els grans contrasts entre la roca nua de les altes parets verticals i el material detrític dels peus de muntanya, coberts de bosc i pastures Els cims més importants són el Marmolada 3342 m, Cristallo 3216 m i Antelao 3264 m
Giulietta Masina

Giuletta Masina, a La strada (1954)
Cinematografia
Actriu cinematogràfica italiana.
Interpretà personatges sensibles i d’una certa candidesa, sobretot en films del seu marit Federico Fellini , amb qui es casà el 1943 La seva primera pellícula fou Senza pietà 1947, d’Alberto Lattuada, però és amb La strada 1954, de F Fellini, quan assoleix fama internacional El 1957 fou premiada a Canes i a Sant Sebastià per Le notti di Cabiria , també de Fellini Altres films seus són Fortunella 1958, Giulietta degli spiriti 1965, The Mad Woman of Chaillot 1969 i Ginger e Fred 1985 Intervingué també en sèries per a la televisió Entre el 1966 i el 1969 presentà el programa radiofònic Cartes…
Andrea del Verrocchio
Cap de dona , dibuix d’Andrea del Verrochio
© Corel Professional Photos
Escultura
Arts decoratives
Pintura
Nom amb què és conegut Andrea di Cione, escultor, pintor i orfebre italià.
Aprengué la tècnica al taller de l’orfebre EVerrocchi, i es formà amb Donatello Com a escultor, féu el sepulcre de Giovanni i Piero de Mèdici 1469-72, església de San Lorenzo, sagristia vella, Florència, La incredulitat de sant Tomàs 1467-83, Orsanmichele, Florència, que són les seves obres més innovadores, el David ~1475, Museo del Bargello, Florència i el Monument a Bartolomeo Colleoni 1479-88, Campo dei santi Giovanni e Paolo, Venècia, on sintetitzà la força de Donatello i l’elegància dels preciosistes Excellí també com a pintor, amb una producció abundosa en obres d’ornamentació, i fou…
Pietro Lombardo
Detall de la cúpula de l’església de Santa Maria dei Miracoli, a Venècia, obra de Pietro Lombardo
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Nom amb què és conegut Pietro di Martino Solari, escultor i arquitecte italià.
Treballà a Venècia en collaboració amb els seus fills Féu, com a escultor, el cor de San Giobbe a la capella Giustiniani de San Francesco della Vigna, el monument del cardenal Zenó a San Marco, el d’AVendramin a San Giovanni e Paolo, el del dux Niccolò Marcello 1481 a l’església Dei Frari i el del dux Pietro Mocenigo a San Giovanni e Paolo Com a arquitecte, projectà l’església de Santa Maria dei Miracoli, amb incrustacions de marbres policroms El seu estil és una adaptació del gòtic a les formes venecianes El seu fill Tullio Lombardo ~1455 — Venècia 1532, escultor,…
Acústica
Cinematografia
Estudi de doblatge fundat a Barcelona al juliol del 1935 per l’italià Vicente Di Domenico i el suís Emilio Frey Menzi, amb el nom d’Acoustic.
Aprofitant el bon moment que vivia el doblatge a Catalunya, els propietaris hi aplicaren les tecnologies més modernes i convertiren l’estudi en un dels més avançats de la ciutat El tècnic de so fou Jorge Greiner, i el director de doblatge, Rafael Navarro Durant la guerra civil, Frey i Di Domenico en delegaren la gestió a Carlo Quevedo i Lluís Serrés i Descàrrega Aquests contractaren Gonçal Delgràs i Ramon Biadiu i s’ocuparen de sonoritzar gran part dels documentals de Laya Films amb la veu de Ramon Martori Acabada la guerra, Frey i Di Domenico prengueren novament les regnes de l’empresa, i al…
Llúcia

Santa Llúcia segons segons Domenico Beccafumi, 1521
© Pinacoteca Nazionale di Siena
Cristianisme
Verge i màrtir cristiana.
De culte molt antic, el relat de la seva passió segle V és llegendari Les seves relíquies, venerades de primer a Siracusa, foren traslladades a Constantinoble i a Venècia Als Països Catalans, hom constata la seva devoció del segle XIII en avant És patrona de la vista, i la seva festa era celebrada sobretot per les modistes i les nenes que anaven a costura aquestes captaven per a la santa disfressades de llúcies o llucietes A València es feien tabalades , corrent la ciutat al so de tabals des de l’esglesieta de la santa A Barcelona la festa se centrà en la capella romànica de la santa, dita…
Francesco Hayez

El petó (1859), de Francesco Hayez (Pinacoteca di Brera, Milà)
© Corel
Pintura
Pintor italià.
Influït per Canova, fou, però, el promotor de l’escola romàntica milanesa Pintà quadres històrics Vespres sicilianes , La batalla de Magenta
Giovanni Branca
Enginyer italià, autor de Le machine, volume nuovo e di molto artificio da fare effetti meravigliosi (1629), on descriu una primitiva turbina d’acció, que no tingué realització pràctica.
Arquitecte de la Casa de Loreto, treballà també a Assís i a Roma Escriví un Manuale di architettura 1629
Giacomo Puccini
Música
Compositor italià.
Estudià a Bolonya amb G Carretti i des del 1739 fou mestre de la capella palatina de Lucca i organista a l’església de San Martino Durant els anys en què desenvolupà el càrrec, Puccini compongué música per a tots els esdeveniments religiosos i civils de la ciutat, com ell mateix diu en el seu diari - Libro delle musiche annue ed avventizie -, on explica la vida musical a Lucca durant el seu temps A més, sovint feu també de director i d’organitzador en les mateixes celebracions Les seves obres, sobretot les composicions de música sacra, mostren un notable domini del contrapunt, una escriptura…
futurisme

La musa metafísica (1917), de Carlo Carrà (Pinacoteca di Brera, Milà)
© Corel
Art
Literatura
Música
Moviment artístic, literari i musical d’avantguarda.
Fou donat a conèixer mitjançant el Manifeste du futurisme , publicat a Le Figaro 22 de febrer de 1909 i redactat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti Els postulats d’aquest moviment eren el rebuig de la tradició i de la conservació del passat i una exaltació de les innovacions —sobretot mecàniques— presents i futures Propugnava la guerra, la velocitat i la violència El programa, projectat totalment de cara al futur i en lluita constant amb la tradició, demostrà aviat les seves limitacions d’actuació, es degradà progressivament i, a Itàlia, arribà, fins i tot, a la collaboració amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina