Resultats de la cerca
Es mostren 1043 resultats
Palmira González López
Cinematografia
Historiadora.
Vida Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1974, des d’aquest mateix any hi exercí la docència com a professora d’història del cinema al Departament d’Història de l’Art Es doctorà en història del cinema el 1984 amb una tesi sobre el període més productiu del cinema mut a Barcelona 1906-23, etapa que concretà en un parell de volums Història del cinema a Catalunya I L’època del cinema mut 1896-1931 1986 i Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona 1906-1923 1987 Aquesta tasca historiogràfica li fou reconeguda amb els premis Sant Jordi de Cinematografia i el de…
Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa

Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa
JoMV
Església
Església parroquial de Gallifa (Vallès Occidental), situada al poble, a sobre mateix del mas del Racó
L’edifici És una església d’una sola nau amb capçalera triabsidal disposada en forma de creu La nau, rectangular, és coberta amb volta de canó L’absis i les absidioles són semicirculars i cobertes amb volta de quart d’esfera Té cinc finestres d’arc de mig punt i doble esqueixada, tres a l’absis central, una al mur sud i l’altra al mur oest La porta s’obre a la façana sud per mitjà de dos arcs de mig punt L’absis és decorat exteriorment per un fris d’arcuacions cegues format per tres grups de sis arcuacions i faixes verticals o lesenes que acaben en un sòcol que envolta l’absis Aquest fris…
Sant Martí de Cerdanyola del Vallès
Art romànic
La primera església de Sant Martí era situada a la vall d’Aura, a la vora d’on ara hi ha la Flor de Maig, probablement ningú, però, n’ha trobat cap resta ni se’n coneix la situació exacta Devia construir-se pels voltants de l’any 1050, per tal com coneixem dues deixes destinades a la dedicació de l’església properes a aquesta data, una d’un mancús de l’any 1042 i l’altra de dos mancusos del 1047 Un segle més tard, el 24 de febrer de l’any 1145, fou consagrada l’església ben segur que aquesta consagració deu correspondre o bé a un nou edifici o bé a una refecció de l’anterior Aquesta església…
Pere Joan Comes
Portada del Llibre d’algunes coses assenyalades de Pere Joan Comes
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Canonge, arxiver i cronista.
Conegut principalment pel seu Llibre d’algunes coses assenyalades , format vers el 1583, mentre era escrivent del racional de la ciutat de Barcelona, amb còpia de gran nombre de documents municipals dels anys 1423-1579, trets en llur majoria dels Llibres de solemnitats i del Manual de novells ardits , i encapçalats per una curiosa història de Joan Fiveller i l’anomenat vectigal de la carn conté així mateix, una còpia de les Llaors de Barcelona , redactades el 1444 La divulgació de documents municipals secrets li ocasionà un procés i la condemma a presó, la qual, per ésser tonsurat, pogué…
Cesare Segre

Cesare Segre
© Universitat de les Illes Balears
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Filòleg i crític literari italià.
De família sefardita, estudià a la Universitat de Torí, on es llicencià el 1950 Ensenyà a Trieste i, des del 1960, fou catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Pavia Fou codirector de diverses publicacions especialitzades, d'entre les quals sobresurt la revista Strumenti critici Publicà antologies i edicions crítiques, i coordinà miscellànies, reculls, etc, com ara Lingue, stile e società 1963 Capdavanter de l'estructuralisme a Itàlia, els seus interessos abastaren pràcticament totes les èpoques i també, molt especialment, el camp de la teoria literària Tingué així mateix una…
Sant Vicenç de Maçanós (les Llosses)
Art romànic
La parròquia de Sant Vicenç de Maçanòs és una de les sis que formaven l’antic terme de les Llosses, que tenia el seu centre històric al castell de la Guàrdia de Ripoll La primera data d’esment de la parròquia és de l’any 890, a l’acta de dedicació de l’església de Sant Pere de Ripoll a la clàusula episcopal, on es diu “ concedo ibi decimas et primitias, villare Mazoni ” Posteriorment l’any 982, en el precepte atorgat pel rei franc Lotari a favor del monestir de Ripoll apareix la “ ecclesiam de pogio Macanoso cum decimis et primiciis ”, tot confirmant la possessió d’aquesta per…
Santa Margarida de Pampe (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Al capbreu de censos i drets pertanyents a Santa Maria d’Urgell, redactat tres dies després de l’acta de dedicació de l’església, tot i que ha arribat mitjançant una còpia feta probablement el segle XI, consta l’església de Pampe Les primeres notícies sobre l’església de Pampe consten en tres documents datats els anys 1037, 1069 i 1090 Es tracta de documents de vendes i donacions de terres i vinyes que limiten amb Santa Margarida, que a la vegada obté una vinya donada per Ermessén en el seu testament del 22 d’agost de 1094 El 1 9 de juliol de 1097 el comte d’Urgell Ermengol donà…
catedral de Girona
Façana principal de la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Girona, que té com a titular santa Maria.
La catedral immediatament posterior a la conquesta cristiana i potser també la dels segles V-VIII era a l’emplaçament de l’actual La restauració de la vida canonical consta des del 882, època a partir de la qual van unides les comunitats canonicals de Santa Maria i de Sant Feliu El bisbe Pere Roger restaurà l’edifici el 1015, i decidí la construcció de la catedral romànica, que fou consagrada el 1038, de la qual restà només una part de l’anomenada torre de Carlemany Hi havia vint canonges vint-i-quatre des del 1229, entre els quals quatre ardiaques de Girona o major, de Besalú, d’Empúries i…
conte
Literatura
Narració, generalment breu, d’un fet o d’una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc.
Originàriament és una antiquíssima forma de literatura popular de transmissió oral, la qual continua viva en les societats modernes Reelaborat per autors com Perrault, els germans Grimm i Andersen, el conte folklòric, destinat avui sobretot a un públic infantil rondalla, és el rerefons millenari del conte modern, que n'ha heretat una vaga consideració de relat fantàstic emparentat amb la faula A la Itàlia del segle XIV, amb el Decamerone de Boccaccio, sorgí una nova idea de conte, la novella , narració de caràcter realista que resumia en una anècdota curta una història divertida amb moral La…
església
Arquitectura
Cristianisme
Lloc de reunió dels cristians per a la celebració dels actes litúrgics.
La primera comunitat cristiana, de formació jueva, continuà assistint a la pregària de les sinagogues, però també i aviat exclusivament es reuní en cases particulars per a la celebració de l’eucaristia i per a d’altres actes A partir del s III ja són coneguts edificis destinats a les reunions cultuals, lligats encara als edificis privats el més cèlebre és el de Dura Europos, bé que no fou fins després de la pau de Constantí 313 que hom començà de bastir pertot edificis de culte Aquests responien, arquitectònicament, als edificis civils Dins l’imperi Romà, fou adoptada generalment la forma de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina