Resultats de la cerca

El 1718 es graduà de tinent d’infanteria i el 1726 d’enginyer Formà part, el 1727, de la comissió de cinc facultatius, nomenats pel capità general de Catalunya, per portar a terme un projecte del canal d’Urgell El 1733, mitjançant el mariscal Verboom, fou admès al reial cos, sota l’autoritat del ministre José Patiño, com a enginyer extraordinari i amb el grau de tinent coronel Un any més tard fou enginyer en cap a Girona i el 1737 enginyer director a les Illes Balears Posteriorment, el destinaren al Perú com a capità de la guàrdia del virrei El 1764 fou corregidor d’Angaraes, intendent de…

El lloc de Turbiàs apareix tardanament en la documentació, en les visites que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona realitzaren a les esglésies del bisbat d’Urgell els anys 1312-14, on figura la de Sant Iscle de Turbiàs Tanmateix, l’advocació de sant Iscle, relacionada amb la vila d’Eres, apareix ja en un document de 1001 o 1003, en què es fa donació a Santa Maria de la Seu d’un alou “ in apendicio Sancti Adciscii in villa Heres …” El mateix esment es retroba en una altra donació del 1017 L’any 1019 en les afrontacions territorials de les propietats llegades per la vescomtessa Sança a…

La parròquia de Bellestar fou una de les esglésies de la comarca que va dependre, almenys en part, de la canònica de Solsona El lloc de Bellestar és esmentat des de l’any 1138, en què Arnau de Ponts i els seus germans Berenguer de Tarascó i Ramon donaren a Ramon Arnau, Guillem Miró i Bernat Olla un alou situat al camp del Mascançà, davant Linyola, amb el castell que havien de bastir-hi, anomenat Bellestar De l’església, en tenim la primera referència l’any 1151, en una butlla que el papa Urbà II va atorgar a Santa Maria de Solsona confirmant les seves possessions La subjecció de…

La primera referència del lloc de Foradada es troba en la dotació de la canònica de Montmagastre del 1054, en la qual Arnau Mir de Tost li feu donació de la quadra de Foradada i de la seva església, quan aquesta estigués construïda D’aquest document es desprèn que la conquesta de l’Indret era molt recent i no s’havia encara bastit l’església El fet que Foradada s’esmenti com a quadra ja indica el seu caràcter fronterer i la seva creació en el curs d’una reconquesta de repoblació més organitzada L’any 1065 la canònica de Sant Miquel de Montmagastre passà a dependre de Sant Pere d’…

El poble de Rocallaura és situat dalt d’un turó de la serra que fa de partió de la vall del Maldanell amb els fondos que baixen del Belltall L’església parroquial de Sant Llorenç de Rocallaura, que centra l’actual nucli de població, havia format part en un primer moment del bisbat de Vic tanmateix, entre els anys 1146 i 1154 fou cedida pel prelat vigatà a la mitra de Tarragona, en el reordenament de la diòcesi fet sota l’arxiepiscopat de Bernat Tort Posteriorment, Sant Llorenç de Rocallaura figura en la relació d’esglésies que contribuïren a la dècima papal recaptada els anys 1279 i 1280 a l’…

El poble de Tarrés s’alça a 578 m d’altitud, al centre del terme La seva parròquia va dependre en un primer moment del bisbat de Vic, i a mitjan segle XII, va passar a l’arquebisbat de Tarragona Apareix esmentada per primera vegada en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII L’any 1151 Ramon de Boixadors i la seva muller Ermessenda cediren en feu als cavallers Guillem d’Abadals i Arnau de Corregó i a les seves esposes el lloc de l’Espluga Roja, al terme del castell de Tarrés Entre altres condicions, Ramon de Boixadors i…

S'estén al S de Bòsnia, entre Montenegro, al S i al SE, i la Dalmàcia, a l’W, la qual la separa de l’Adriàtica, excepte en un estret corredor que dóna al canal Neretva, davant l’illa de Pelješac Regió molt muntanyosa, l’altitud augmenta d’W a E, on assoleix altituds de 2 000 m És formada per serralades, massissos calcaris i polja càrstics, i és drenada pel Neretva, la vall del qual constitueix la plana més important Regió pobra, la població hi és escassa, i viu sobretot de la ramaderia oví Les terres conreables cereals, tabac i vinya són escasses Té mines de lignit, d’alumini i de manganès El…

Inspirat en setmanaris catòlics europeus i en l’esperit renovador del concili II del Vaticà , fou creat gràcies a l’impuls dels sacerdots Joan E Jarque  i Francesc Melgosa, els quals en concretaren la realització Des del primer moment fou concebut com una publicació de la premsa corrent a Catalunya, dedicada a la informació religiosa dels cristians de les diòcesis catalanes, sense vinculació jurídica amb cap d’elles, ni tampoc amb cap orde, congregació, institut o moviment El mateix Joan E Jarque en fou el primer director, fins el 1993 Successivament han ocupat el càrrec Manuel Valls 1993-98…

Lligada a les diverses sorts polítiques que han subjectat Sardenya a diverses colonitzacions, és escassa Dels segles XI-XIV, de relativa independència política, resten nombrosos documents de caire jurídic, interessants des del punt de vista lingüístic, com els codaghes i la carta de logu Successivament hom escriví en català o en castellà, fins i tot després de passar a dependre del Piemont i fins el 1760 Al segle XVI Gerolamo Araolla escriví poesies i rimes de caràcter religiós de valor escàs fou, en canvi, important el seu intent de crear un sard illustre comparable a les…

El coneixement gràfic d’aquest castell el tenim gràcies a un dibuix de Langlois publicat a “La Veu del Diumenge”, suplement de “La Veu de Catalunya”, el 12 d’agost de 1934, ja que actualment és difícil de- tectar-ne l’estructura dins la barreja d’edificis que s’apleguen a l’entorn de l’església de Sant Pere de Castellar, amb llurs modificacions posteriors Documentalment, el castell de Castellar apareix esmentat el 23 de març de 1091, quan el comte d’Urgell Udalard i el seu fill Pere donaren a la canònica de Santa Maria de Solsona un alou que termenejava amb “ Kastellari castro ”, i l’any 1154…