Resultats de la cerca
Es mostren 7760 resultats
Pere Balañà i Espinós
Cinematografia
Economia
Tauromàquia
Empresari de cinema i d’espectacles taurins.
Balañà començà treballant a la vaqueria familiar, prop de la plaça de Las Arenas, on s’introduí en el negoci del toreig després del 1939 controlà les places de braus de Barcelona, de Palma i altres del Principat, i molts dels principals cinemes barcelonins S’inicià com a empresari de l’Avenida de la Luz 1943-92, un local situat al passatge subterrani de la Llum El 1949 convertí el Principal Palacio teatre Principal en cinema Amplià la xarxa amb el Poliorama, el Borràs 1953 i l’emblemàtica sala Coliseum 1958, que inicià una nova etapa amb l’estrena d’ Amor i xerrameca Amore e chiacchiere ,…
,
Oriol Pujol i Ferrusola

Oriol Pujol i Ferrusola
© Convergència Democràtica de Catalunya
Política
Polític.
Fill de Jordi Pujol i Soley , president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003, es llicencià en veterinària Després de cursar un màster de direcció i administració d’empreses a l’IESE, treballà com a consultor en l’empresa privada Militant de Convergència Democràtica de Catalunya , del 1993 al 1998 ocupà càrrecs tècnics en els governs de Convergència i Unió CiU cap del gabinet tècnic del Departament de la Presidència 1993-96, director general d’Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència 1996-98 i director general d’Afers Interdepartamentals i de Relacions amb el…
Benjamin Disraeli
Història
Política
Polític anglès.
Descendent d’una família de jueus venecians que es traslladà a Anglaterra al s egle XVIII, fou elegit membre del parlament anglès el 1837, després d’haver-ho intentat anteriorment tres vegades, sense èxit El 1839 es casà amb Wyndham Lewis Políticament es decantà cap a l’ala radical del Tory Party, i el 1842 féu costat al moviment de la Young England Durant els primers anys de la seva carrera política fou un ferm defensor del proteccionisme, però acabà acceptant el lliure canvi com un fet consumat i intentà, com a mesura d’oportunisme polític, que el proteccionisme deixés d’ésser una de les…
Màrius Carol i Pañella

Màrius Carol i Pañella
La Vanguardia
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Llicenciat en filosofia i lletres i en periodisme, treballà a El Noticiero Universal , El Correo Catalán , El Periódico i El País Director de comunicació del Grup Godó i columnista de La Vanguardia , a la redacció de la qual s’incorporà el 1988, cobrí per al diari la informació de la casa reial espanyola durant una dècada 1993-2002 El desembre del 2013 en fou nomenat director en substitució de Josep Antich Exercí aquest càrrec fins el març del 2020, que el rellevà Jordi Juan Comentarista a Catalunya Ràdio, 8tv, RAC1 i Onda Cero, ha presentat a TV3 programes com Classificació…
,
Valtònyc

Valtònyc
Música
Política
Nom artístic del raper Josep Miquel Arenas i Beltran.
El 23 d’agost de 2012 fou detingut per la guàrdia civil pel contingut d’algunes de les seves cançons El 22 de febrer de 2017 l’Audiència Nacional el condemnà a 3 anys i mig de presó per injúries a la Corona, amenaces i enaltiment del terrorisme També fou obligat a pagar una indemnització al president del Círculo Balear, que l’havia denunciat per considerar que les seves lletres contenien amenaces en contra seu El 23 de maig de 2018, un dia abans del seu ingrés a la presó, anuncià des de Bèlgica el seu exili, i immediatament fou cursada una euroordre de detenció i extradició per terrorisme,…
José Bono Martínez

José Bono Martínez
© Fundación Universidad Rey Juan Carlos
Política
Polític i advocat castellà.
Fill d’un alcalde falangista, es llicencià en dret i administració d’empreses per la Universitat de Deusto i exercí com a advocat en 1972 - 1977 Representà aquest any una de les víctimes en el judici per la matança d’Atocha perpetrada per la ultradreta i fou també professor de dret a la universitat Complutense Inicià l’activitat política el 1970 en el Partido Socialista Popular d’Enrique Tierno Galván Ingressà en el Partido Socialista Obrero Español quan aquesta formació s’hi fusionà el 1979, i a partir d’aleshores fou diputat al Congrés Dedicat a la política regional a partir del 1983, fou…
Pablo Llarena Conde
Història del dret
Jurista castellà.
Es llicencià en dret per la Universitat de Valladolid, ingressà a la carrera judicial el 1989 i el 1990 guanyà per oposició la magistratura Després d’exercir de jutge de primera instància a Torrelavega i a Burgos, fou jutge d’instrucció a Barcelona del 1992 al 1998, i aquest any s’incorporà a l’Audiència Provincial de Barcelona, de la qual fou president del 2011 al 2016, any que fou nomenat magistrat del Tribunal Suprem Professor de dret penal de l’Escola Judicial amb la directora de la qual és casat, també fou cap de formació inicial del Consell General del Poder Judicial 2003-05 El gener…
república Romana
Història
Règim fundat a Roma pels jacobins italians sota la protecció del Directori francès, que durà del 15 de febrer al 27 de novembre de 1798 i del 14 de desembre d’aquest any al 29 de setembre de 1799.
França, que envaí i ocupà una gran part dels Estats Pontificis 1797, afavorí que hom la proclamés i feu presoner el papa Pius VI, que morí deportat a Valença del Delfinat 1799 Nàpols l’atacà i en provocà una interrupció 28 de novembre — 13 de desembre de 1798 Restaurada pels francesos, una segona intervenció napolitana la feu caure definitivament
Willy Brandt

Willy Brandt
© Parlament Europeu
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista alemany.
El seu nom de naixença era Karl-Herbert Frahm Milità en la joventut socialista i, en ésser nomenat Hitler canceller 1933, fou perseguit i desposseït de la nacionalitat alemanya S'exilià a Noruega, on es naturalitzà amb el nom de Willy Brandt Collaborà en l’organització de les brigades internacionals que intervingueren a la península Ibèrica en la guerra civil de 1936-39 i estigué a Catalunya el 1937 Durant la Segona Guerra Mundial es refugià a Suècia Caigut el nazisme 1945, tornà a Alemanya i s’afilià al partit socialdemòcrata SPD El 1949 fou elegit delegat de Berlín al Bundestag, i el 1957,…
Liu Xiaobo
Política
Intel·lectual i activista dels drets humans xinès.
Llicenciat en literatura a la Universitat de Jilin 1982, es doctorà a la Universitat Normal de Pequín el 1988, d’on fou professor L’any 1989 prengué part en les manifestacions de la plaça de Tian’anmen Pequín en favor de la democratització de la Xina, que foren violentament reprimides i per les quals fou arrestat Posteriorment escriví articles i es pronuncià públicament contra el règim comunista del seu país, al qual acusava de violació reiterada dels drets humans i de no respectar les llibertats fonamentals, acusacions que també difongué a l’estranger Processat el 1991 per activitats de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina