Resultats de la cerca

Fill de Sendred de Gurb L’any 1025 consagrà l’antiga església de Sant Joan de Perpinyà Mantingué un plet sobre la possessió de les esglésies de Gurb, resolt pel bisbe de Vic, Oliba Pelegrí a Terra Santa ~1026, deixà l’administració de la diòcesi d’Elna al mateix Oliba, que aprofità l’ocasió per a establir la pau i treva de Déu al sínode de Toluges del 1027

Essent sagristà capitular de Vic fou tramès 1291 a cobrar el dot de la infanta Elionor, filla d’Eduard I d’Anglaterra, i per a acompanyar-la a Catalunya, on havia de casar-se amb Alfons II Nomenat bisbe de Vic, convocà capítol el 1299, en el qual hom determinà que el presbiterat fos condició per a obtenir canongies presbiterals Féu una compilació de les constitucions sinodals de la diòcesi

De família noble, estudià a París Fou vicari de l’arquebisbe de Bordeus Champion de Cicé 1781-92 s’exilià a Anglaterra durant la Revolució Francesa En tornar fou nomenat bisbe de Carcassona 1802-24 i administrador de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, fins que, restablerta amb centre a Perpinyà, fou ocupada 1822 La seva actitud autoritària creà ressentiments al Rosselló, però el clericat acabà professant-li estimació

Ara com ara no disposem d’informacions que documentin algun aspecte concret de la història d’aquesta església, tot i que notícies retrospectives indiquen que des d’antic, Santa Anna de Pelegrinyó va pertànyer a la diòcesi d’Urgell i depenia de l’església de Sant Miquel de Rocafort Hom considera que es tracta d’una obra d’origen romànic, molt modificada i sobrealçada, capçada per un absis semicircular

Església d’un monestir benedictí fundat en l’antic vilar Ceceranum 844, esmentat com a tal el 1144 monasterium Cirsanum Fou unit el 1238 al monestir de Sant Salvador de Breda diòcesi de Girona i venut, el 1273, als templers del Masdéu per Bernat, abat de Breda Ja arruïnada al segle XVIII, sols un lloc dit Sant Salvador recorda avui la seva existència, al sud-est de Trullars

Estudià al seminari de Barcelona, a Cervera i a Tarragona i s’ordenà el 1837 Fundà la Revista Católica 1844 i publicà obres piadoses i apologètiques com La Revolución, el gobierno y las monjas 1850 Fou catedràtic als seminaris de Barcelona i Tarragona Bisbe de Vic 1854, inicià la reforma parroquial i la publicació del Boletín Oficial del Obispado el 1857 fou traslladat a la diòcesi de Barcelona

Paborde de Tarragona, fou elegit després que fos invalidat el primer candidat Berenguer de Castellbisbal 1238, per la discussió de la jurisdicció sobre València entre Toledo i Tarragona El papa Gregori IX decidí l’afer a favor de Tarragona 1239, cosa que feu possible aquest nomenament La nova tasca fou d’endegament de la diòcesi, transformant mesquites, que foren consagrades com a esglésies, i establint-hi un primer servei religiós

Es doctorà en teologia 1909 Dirigí La Hormiga de Oro i Fulla Dominical de la diòcesi barcelonina 1907-13 i fou redactor de Vida Cristiana Publicà la versió dels Evangelis 1926, Nocions de litúrgia 1916, L’art i la litúrgia 1913, Missalet 1913, Missal romà 1926-27, en dos volums, i El cardenal Mercier 1926 i diversos estudis lullians Denuncià la falsedat de les profecies de la mare Ràfols

Solen ésser-ho els bisbes auxiliars, els que han rebut l’episcopat en senyal d’honor, etc

S'oposa a la incardinació